Holocaust
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
|
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
L'holocaust fou el genocidi sistemàtic del govern nazi alemany de diversos grups ètnics, religiosos, nacionals i seculars durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus. Per als nazis, l'Holocaust representava la "Solució final a la qüestió dels jueus". L'estimació històrica del nombre de víctimes jueves és de sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre exacte es troba entre els 5 i 6 milions. Altres grups "indesitjables" eren homosexuals, testimonis de Jehovà, minusvàlids i dissidents i opositors polítics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, russos, eslaus, gitanos i catòlics). El nombre total de les víctimes de l'holocaust és de 11 milions de persones; homes, dones i nens.
La paraula holocaust es deriva del grec holokauston, que significa "una ofrena completament (holos) cremada (kaustos)", i s'utilitzava en relació a les ofrenes sacrificials ofertes a Déu. Des del segle XIX, però, la paraula ha estat utilitzada per diversos autors per fer referència a catàstrofes i massacres de grans proporcions.
La paraula hebrea bíblica Shoa (שואה), que també s'escriu Shoah o Sho'ah, i que significa "calamitat" (i des de l'edat mitjana, "destrucció"), es la paraula hebrea estàndard per l'Holocaust nazi des de 1940. També s'utilitza el terme Churban Europa, que significa "destrucció europea" (churban es refereix a la destrucció del Segon Temple de Jerusalem). Els gitanos van utilitzar la paraula porajmos que significa "devorar".
Taula de continguts |
[edita] Evolució històrica
Els camps de concentració nazis van sorgir poc després que Adolf Hitler fos nombrat canceller del Reich l'any 1933 amb la voluntat d'eliminar l'oposició política al nou règim. La intenció inicial va ser utilitzar el terror com a arma política, i gradualment, això va evolucionar cap a l'extermini com un fi en si mateix. Ben aviat les SS, sota la direcció de Heinrich Himmler, seran les encarregades del control dels camps de concentració.
Els primers presoners van ser obligats a treballar en unes condicions inhumanes aixecant les instaŀlacions dels nous camps: Dachau, Sachsenhausen, Buchenwald, Ravensbrück, Stutthof, Auschwitz i Neuengamme. Tots aquests camps tenien uns annexes exteriors que depenien d'ells, anomenats kommandos. Amb les batudes de jueus de novembre de 1938, conegudes com la nit dels vidres trencats, el nombre d'internats en els camps va augmentar de forma exponencial. Himmler va començar a valorar la necessitat d'explotar els detinguts com a força de treball per a la indústria de guerra alemanya, amb necessitats de mà d'obra cada cop més creixents. Les duríssimes condicions de treball i la subalimentació dels presoners va fer que la mortalitat als camps augmentés de forma alarmant.
[edita] La política de l'extermini
Hitler va desenvolupar el concepte de solució final referit a la població jueva. Consistia en un eufemisme per referir-se a l'aniquilació física d'aquestes persones, considerades com a perjudicials per a Alemanya, segons les teories exposades al Mein Kampf. A finals de 1939 els camps de concentració van ser condicionats per adequar-se a la seva nova funció. En un primer moment els presoners eren introduïts en camions especials, preparats de forma que el monòxid de carboni resultat de la combustió del motor penetrés en l'habitacle on viatjaven. Posteriorment es van construir les cambres de gas fixes i els forns crematoris.
Amb l'aplicació de tècniques d'extermini més efectives, s'arribà l'any 1944 a la xifra de 24.000 gasejaments diaris. En diversos camps els presoners també van ser víctimes de l'experimentació mèdica, especialment dirigides a la inoculació de malalties i l'esterilització.
[edita] El funcionament intern dels camps
Els camps estaven envoltats de tanques espinoses electrificades, amb vàries torretes de vigilància amb metralladores. Els presoners hi arribaven en convois de tren. Un cop allí, els més forts i sans eren usats com a força de treball i la resta era eliminada. Als presoners se'ls marcava amb un número identificatiu en el braç o en el clatell. El seu vestit consistia en un uniforme a ratlles, en el qual s'hi estampava la incial de la nacionalitat del reu. Els jueus hi duien una estrella de David groga. Els deportats eren integrats en escuadrons de treball sota les ordres d'un kapo, normalment delinqüents comuns que coŀlaboraven amb les SS. Els càstigs corporals eren freqüents i extremadament cruels. La manca d'alimentació i la intensitat del treball eren també causa de l'alta mortalitat
Finalment amb l'avanç aliat a finals de 1944 i começaments de 1945 els camps de concentració són alliberats, davant l'estupefacció mundial per l'extrema brutalitat que havien sofert els presoners. Alguns dels responsables de l'extermini van ser condemnats per crims contra la humanitat en els Judicis de Nuremberg
[edita] Memòria de l'holocaust
Existeixen multitud d'iniciatives destinades a la conservació de la memòria històrica de l'holocaust. Des del memorial als jueus assassinats d'Europa a Berlín, la conservació de camps de concentració Nazis, o premis com el Premi austríac per a la memòria de l'holocaust.
