Gitano

De Viquip??dia

Gitano
Poblaci?? total	8 a 10 milions
Regions amb poblaci?? significativa	Alb??nia: 70,000[cal citaci??] Argentina: 300,000[cal citaci??] B??snia i Hercegovina: 17,000[cal citaci??] Brasil: 678,000[1] Bulg??ria:313,000 (cens 1992), 700,000 - 800,000 est[2] Cro??cia: 9,463 segons el cens del 2001, i 14,000 segons noves estimacions[3] Rep??blica Txeca: 12,000[4]; 220,000 according to NGOs[5] Fran??a Finl??ndia: 10,000[6] Alemanya: 100,000 (la majoria Sinti)[cal citaci??] Gr??cia: 200,000 segons el govern grec; 300,000-350,000 segons Greek Helsinki Monitor [16] Hongria: 190,046 (cens 2001), 500,000 est.[7] Iran: 110,000[8] It??lia Rep??blica de Maced??nia: 53,879[9] Moldova Montenegro: 2,601 (cens 2003) Pol??nia: 15,000???50,000 est.[10] Portugal: 40,000[11] Romania: 535,140 (cens 2002). R??ssia: 183,000[12] Independent estimates range from 5 to 6 millionPlantilla:Fact S??rbia: 108,193 (cens 2002 no inclou Kosovo) Eslov??nia: 3,246 (cens 2002) Eslov??quia: 92,500[13] Espanya: 600,000???800,000 est.[14] Turquia: 2-5 milions o m??s[15][16][17] Regne Unit: uns 40,000 parlants de romani (la majoria immigrants d'Europa oriental) - les xifres exactes no se saben[18] Ucra??na: 48,000[19]
Llengua	Romani, lleng??es de la regi?? d'origen
Religi??	Cristianisme, Islamisme
Grups humans relacionats	Doms, Domba, Lyuli, Europeus i Indo-Arians.

El poble gitano, poble rom, gitanos o roman??s ??s un grup ??tnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitj??, l'??sia menor, als EUA i Am??rica Llatina. Es creu que provenen la major part de les regions ??ndies de Punjab i el Rajasthan. Van emigrar cap a Europa i el nord d'??frica per l'Iran al voltant del 1050.^[20] En el cas d'Espanya, s'usa tamb?? el terme cal?? per a referir-se a la persona, o cal?? per a referir-se a la variant ling????stica pr??pia.

El terme "gitano" ??s majoritari a Espanya, encara que pot tindre connotacions pejoratives. Aquesta circumst??ncia ha originat a Espanya una proposta recent per a substituir aquest terme per roman?? o simplement "rom" (en roman??: home o marit). A nivell internacional existeix tamb?? una proposta comuna per a utilitzar rrom, tant el nom del poble com l'idioma, si b?? no hi ha encara acord sobre l'exist??ncia o no del doble fonema ???r-r??? en les lleng??es gitanes centreeuropees.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Cultura 2.1 Llengua roman?? 3 Poblaci?? 3.1 Internacional 3.2 Estat espanyol 4 Grups i subgrups 5 La persecuci?? ??tnica 5.1 Causes 5.2 Mesures de control 6 La marginalitat gitana 6.1 Una imatge p??blica 6.2 El nomadisme 7 Refer??ncies 8 Bibliografia

[edita] Hist??ria

La paraula "gitano" procedeix d'"egiptano", perqu?? en el segle XV es pensava que els gitanos procedien d'all?? o, en tot cas, d'Egipte Menor, una regi?? d'??sia Menor, hui entre el Pelopon??s i Turquia. Quan van penetrar a Europa, molts grups de gitanos es presentaven a si mateixos com "nobles egipcians". La paraula "cal??" pareix procedir de l'indostan?? "k??l??", que significa "negre".

At??s que es poden trobar en multitud d'estats de tot el m??n, hi ha una gran varietat d'etn??nims. Els principals s??n els seg??ents:

Z??ngars 

Terme derivat probablement del grec ???????????????????? (literalment intocable), nom atribu??t a una secta maniquea procedent de Fr??gia, encara que hi ha ling??istes que la consideren una falsa etimologia. D'aquest terme provenen els derivats en alemany (Zigeuner), en hongar??s (cig??ny), en itali?? (zingar) i en portugu??s (cigano). En franc??s s'usa amb doble ortografia (tzigane o tsigane). Els roman??es prefereixen la forma sense z, perqu?? aquesta lletra recorda al tatuatge emprat pels nazis als camps de concentraci?? per a identificar-los, malgrat aix?? ??s all?? que s'ha recomanat per l'Acad??mia Francesa.

Bohemis 

Terme utilitzat en franc??s (boh??miens o boumians) per haver entrat els gitanos europeus en el segle XV mitjan??ant un salconduit del rei de Boh??mia.

No obstant, continua sent un desafiament pol??mic per a l'antropologia, la hist??ria i la sociologia a l'hora d'explicar els seus or??gens, la seua evoluci?? en el temps i les seues estrat??gies de superviv??ncia en societats dins de les quals sempre s??n minoritaris.

L'opini?? m??s estesa afirma, a partir d'an??lisis gen??tiques i ling????stics i a la vista dels documents conservats, que procedeixen del Panjab, en qualsevol cas d'alguna zona compresa entre l'??ndia i el Pakistan. Es desconeix si amb anterioritat havien vingut d'un altre lloc encara m??s remot. Tamb?? es desconeixen les causes exactes de la seua migraci?? cap a l'oest, que es va produir entorn del segle X. Despr??s d'una estada en P??rsia, es van despla??ar novament fins a ??sia Menor, on es van assentar durant el segle XIV. La inestabilitat pol??tica va provocar el primer ??xode fidelment documentat cap a l'oest: un branca del poble gitano es va internar en l'Europa Central i una altra va descendir fins al nord d'??frica. L'entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle XV. A finals d'aqueix segle, la ruta del sud i la del nord ja s'haurien unit en algun punt del sud d'Europa (en Fran??a o Espanya).

Les relacions entre la poblaci?? local i els gitanos van ser en general bones durant el segle XV, per?? es van deteriorar progressivament, de manera que en el segle XVI pr??cticament tots els estats havien em??s ordes d'expulsi??, repressi?? o assimilaci??. Aquesta situaci?? de persecuci??, unit al seu esc??s inter??s per l'agricultura o professions liberals, va accentuar el car??cter itinerant dels gitanos. Durant els segles seg??ents, i especialment durant el segle XIX, es va produir una segona migraci?? massiva de gitanos cap a Europa i tamb?? Am??rica, aprofitant les rutes europees cap al nou continent.

Els gitanos es van veure severament perseguits i fins i tot exterminats durant el segle XX . La inestabilitat pol??tica i econ??mica de l'est d'Europa van provocar, especialment a finals del segle, una altra de nova mobilitzaci?? en massa de la comunitat gitana, encara en curs, aquesta vegada en direcci?? a l'Europa central.

[edita] Cultura

Els gitanos han tingut des d'antic un estil de vida parcialment n??mada que els ha influ??t notablement i des d'un principi han destacat per una important aportaci?? caracter??stica en l'art i cultura popular, especialment la m??sica. Segueixen zelosament els seus costums, per?? tamb?? s'han adaptat i evolucionat en els distints pa??sos on s'han assentat. Aix?? va ser especialment manifest en Andalusia, on els gitanos van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de cantaors o bailaors a la cultura andalusa i espanyola.

Una mostra de f??rria identitat comuna ??s l'??s de la paraula paio, amb la que designen als que no s??n gitanos, en contraposici?? als gitanos. Alguns gitanos usen aqueix apel??latiu, generalment amb connotacions pejoratives. La seua etimologia, segons l'acad??mia ling????stica RAE, ??s ???Pelayo??? i no procedeix de la llengua gitana origin??ria.

Segons Juan de Dios Ram??rez Heredia un altre terme est??s entre els gitanos per a denominar als no gitanos ??s ???gady?????. La seua forma escrita centreeuropea ??s ???ga??e??? o ???gadj?????. D'aquest terme deriva ???gach?????, paraula molt utilitzada al castell?? a Espanya per a referir-se a un individu qualsevol (equivalent a ???bandarra???) i "gach??" (per a referir-se a una dona). ???Gady????? ??s el substantiu mascul?? plural, ???gady????? ??s mascul?? singular i ???gady????? ??s femen?? singular ^[21]. A Espanya, els gitanos tamb?? poden referir-se als no gitanos com "busn??" i "lacr??".

[edita] Llengua roman??

La llengua gitana ??s el roman??, una llengua d'origen indoari, segons pareix derivada del s??nscrit.

Un estudi de l'any 2003, publicat per la revista Nature ^[22] suggereix que el roman?? est?? relacionat amb el singal??s, encara hui parlat en Sri Lanka. En l'actualitat, no obstant, la majoria dels gitanos del m??n parla la llengua del territori en qu?? habita, adaptant-la mitjan??ant el fenomen anomenat pidgin.

[edita] Poblaci??

S??n una comunitat molt diversificada, a nivell internacional, sense territori propi definit, i en la pr??ctica sense institucions pol??tiques o socials pr??pies fins a l'??ltim segle. Idealment, es coneix al pa??s gitano com Romanestan, concepte o reclamaci?? semblant en certa manera al d'altres pobles o ??tnies sense naci??, com els kurds i el seu Kurdistan o el del Poble Jueu abans de la creaci?? de Israel.

La llengua roman?? tampoc presenta una homogene??tat o extensi?? que permeta parlar d'un ??nic idioma transnacional gitano, perqu?? les comunitats roman??es dels distints estats solen adoptar o adaptar la llengua dominant del territori en qu?? es troben. Els roman??s de tot el m??n presenten diferents caracter??stiques antropom??triques, culturals i socials que dificulten la seua categoritzaci?? davall una sola fam??lia ??tnica, per la qual cosa sovint ??s dif??cil o tedi??s obtindre dades fiables d'un cens com??.

S'estima que en tot el m??n viuen entre 10 i 12 milions, distribu??ts fins en quatre continents. S??n una gran minoria ??tnica dins de la Uni?? Europea, preveient-se un augment en la seua import??ncia percentual tant per futures ampliacions anunciades de pa??sos europeus de l'est (on es concentra la major poblaci?? de roman??s del continent), com per la seua estructura familiar (amb altes taxes de natalitat).

[edita] Internacional

La poblaci?? mundial de roman??s i la seua localitzaci?? geogr??fica es desconeix amb exactitud. La xifra m??s acceptada, procedent de dades agregades per pa??sos ^[23] podria rondar els 12 milions de persones, dels quals 10 es concentren a Europa. Algunes fonts (molt escasses) sumen un total de 40 milions ^[24], en agregar la suposada poblaci?? gitana de l'??ndia.

Hi ha diverses causes que expliquen la falta de dades sobre la quantitat exacta de gitanos. Alguns pa??sos no tenen un cens fiable d'aquesta comunitat. Aix?? es deu en alguns casos a la desconfian??a dels gitanos cap a les institucions governamentals, a la seua mobilitat territorial, al deficient i problem??tic plantejament del recompte ^[25], a la simple des??dia de l'administraci?? (per exemple, l'any 2003 encara no existia un cens fiable de gitanos de La Rioja ^[26]) o a les condicions socioecon??miques de cada pa??s, que t?? dificultats tamb?? per a empadronar la poblaci?? no gitana.

??s revelador que l'??ltim cens oficial complet de gitanos realitzat a nivell estatal a Espanya continue sent de fins del segle XVIII, en concret de l'any 1783^[27].

El pa??s amb nombre m??s gran de gitanos del m??n ??s Turquia, on en viurien 2-5 milions. A data del juliol del 2006, el pa??s amb nombre m??s gran de gitanos de l'actual Uni?? Europea ??s Espanya, on viuen uns 600.000 membres.

[edita] Estat espanyol

Dades estad??stiques a Espanya
Comunitat Aut??noma	Poblaci??
Andalusia	270.000
Catalunya	80.000
Madrid	60.000
Pa??s Valenci??	50.000
Castella i Lle??	29.000
Castella - la Manxa	20.000
Regi?? de M??rcia	20.000
Arag??	18.000
Extremadura	15.000
Pa??s Basc	13.000
Ast??ries	10.000
Gal??cia	9.000
La Rioja	7.000
Illes Balears	6.500 (?)
Navarra	6.000
Cant??bria	5.000 (?)
Total[28]	618.000

Tradicionalment s'han agrupat importants comunitats de gitanos a Espanya. Per comunitats aut??nomes, Andalusia compta amb la major poblaci?? de gitanos amb prop de 300.000, un 5% del total de la poblaci?? de la comunitat. La seua rellev??ncia all?? ??s tal que a l'octubre de 1996, el Parlament d'Andalusia va declarar el 22 de novembre Dia dels Gitanos d'Andalusia. Aqueix dia es commemora la seua arribada en 1462 a Andalusia.

Despr??s d'aquesta, s??n Catalunya, Madrid i el Pa??s Valenci?? les comunitats on es concentra la major part de la poblaci?? gitana.

La dif??cil inclusi?? social del poble gitano a Espanya continua sent un problema end??mic. Per?? despr??s de la mort de Franco, davall el mandat del qual van ser perseguits i assetjats, els successius governs democr??tics han anat adoptant diverses mesures integradores amb major o menor ??xit, especialment en les ??rees de serveis socials i de benestar, intentant especialment fomentar la seua integraci?? i superar els problemes derivats de la pobresa i discriminaci??. Des de 1983, per exemple, el govern va posar en marxa un programa especial per a promocionar el dret a l'educaci?? que inclo??a a les comunitats gitanes.

Alguns d'ells s'han organitzat en la Uni?? Roman??, una federaci?? d'associacions dedicada a la defensa de la comunitat gitana. Persegueix el reconeixement de la cultura i desenvolupament social del poble gitano.

[edita] Grups i subgrups

Els propis roman??s s'agrupen en diferents divisions ^[29], en funci?? de difer??ncies territorials, dialectals i culturals. Les quatre grans fam??lies gitanes s??n:

1. Kalderash: propis dels Balcans, i que van nodrir els grups d'emigrants a Am??rica del Nord i Sud-am??rica.
2. Cal?? o Gitanos, estesos en el nord d'??frica, la pen??nsula Ib??rica i el sud de Fran??a.
3. Manuches o Sintis, que es desplacen per les fronteres francoalemanyes i especialment per Als??cia.
4. Romanichels, a Anglaterra i Estats Units.

Cada una d'aquestes fam??lies pot subdividir-se en dues o m??s subgrups en virtut de la seua ocupaci?? o el territori d'origen. Aix??, trobem els termes seg??ents: Machvaya (Machwaya), Lovari, Churari, Sinti, Rudari, Boyash, Ludar, Luri, Xoraxai, Ungaritza, Bashald??, Ursari i Romungro.

[edita] La persecuci?? ??tnica

La hist??ria de persecuci?? dels gitanos, especialment a Europa, ??s quasi tan antiga com la de la seua pres??ncia. L'acollida inicial durant el segle XV va ser relativament bona si la comparem amb la seua situaci?? en els segles posteriors. Els gitanos van ser rebuts amb curiositat i fins i tot amb respecte, i alguns pr??nceps i senyors oferien escorta a les seues comitives, que es presentaven com a pelegrins cristians. No obstant, el desencontre amb les comunitats receptores era quasi total en comen??ar el segle XVI. Per a llavors ja havien sigut expulsats o perseguits en quasi tot Europa.

La documentaci?? hist??rica conservada ^[30] arreplega una llarga s??rie d'expulsions en cadena pr??cticament des de la seua mateixa arribada. El 8 de setembre de 1427 s??n expulsats de Pontoise i finalment de Par??s en 1439, de tota Su??ssa en 1471, de tot Alemanya en 1500 i d'Anglaterra baix pena de mort en 1514. En 1540 de B??lgica, tamb?? baix pena de mort. Per a llavors, tant a Espanya com a Fran??a ja se'ls envia a galeres. En el segle XVII, Portugal els deporta a Am??rica. A Hongria i Romania van ser senzillament esclavitzats.

El nombre de lleis, pragm??tiques, decrets, reglaments i mesures d'excepci?? espec??fiques contra els gitanos a tot arreu on van habitar i habiten ??s tal que seria impossible enumerar-les. Nom??s a Espanya es van promulgar, des de l'any 1499, m??s de 280 pragm??tiques contra el poble gitano ^[31]. El mateix va oc??rrer en la resta de pa??sos. A t??tol d'exemple, en el tard?? any de 1998 es va derogar l'??ltima llei que en l'estat de Nova Jersey (Estats Units) ???contemplava vigil??ncia especial sobre la poblaci?? gitana??? ^[32].

No obstant, cal assenyalar que la multiplicaci?? de mesures per a homogene??tzar i assimilar l'??tnia revela cont??nuament fracassos. No sols no desapareixen, ni se ???assimilen???, sin?? que s'han est??s de manera constant i a m??s han mantingut amb major o menor ??xit uns trets propis amb una certa fidelitat, un fenomen que alguns estudiosos han denominat com de "resist??ncia ??tnica".

[edita] Causes

Per a entendre una causa fonamental i decisiva en la persecuci?? o marginaci?? dels gitanos i d'altres minories ??tniques, ??s necessari tirar m?? dels processos de centralitzaci?? estatal a Europa a partir del segle XVI, fonamentats en una homogene??tzaci?? cultural, ling????stica i religiosa. Els primers decrets d'expulsi?? i assimilaci?? a Espanya van coincidir amb els de l'expulsi?? dels jueus en 1492 i els de persecuci?? o conversi?? dels musulmans espanyols.

L'historiador Raul Hilberg recorda que la destrucci?? dels jueus europeus s'incrusta en el mateix centre del projecte de la modernitat europea i del model de civilitzaci?? occidental ^[33], Teresa Sant Rom?? ^[34] explica la persecuci?? contra els gitanos des d'aqueixa mateixa perspectiva: la construcci?? dels estats centralistes, primer, i de les identitats nacionals, despr??s.

[edita] Mesures de control

Les formes de repressi?? de les autoritats i de la societat han sigut molt variades, des de la simple marginaci?? i criminalitzaci?? fins a la mort, passant per la sedentaritzaci?? for??osa, la deportaci?? i el desterrament, el castic corporal i la mutilaci??, l'esclavitud, els treballs for??ats en galeres, la pres?? o reclusi?? en barris, ghettos, anomenats a Espanya ???gitanalles???. Per a cada modalitat de persecuci??, les comunitats gitanes de tot el m??n han generat i continuen generant mecanismes i estrat??gies espec??fiques de superviv??ncia, ocultament, adaptaci?? o fugida.

• Expulsi??. Pr??cticament tots els estats europeus van promulgar, sense ??xit, decrets d'expulsi??.

• Deportaci??. Portugal ^[35] i Anglaterra ^[36] van utilitzar el trasllat for????s de poblaci?? gitana cap a les seues col??nies americanes, la qual cosa contrasta amb la pol??tica restrictiva dels espanyols, que fins i tot van arribar a prohibir la seua partida i a obligar el retorn dels ja emigrats ^[37].

• Esclavitzaci??. Els gitanos van ser esclavitzats a Romania i Hongria. L'abolici?? de l'esclavitud gitana va tindre lloc en la segona mitat del segle XIX.

• Assimilaci??. La legislaci?? antigitana espanyola, per exemple, ha sigut per ??poques asimilacionista. Carles III en 1783 nacionalitza els gitanos mitjan??ant una pragm??tica que declara als gitanos com a ciutadans espanyols i, per tant, el deure i dret dels xiquets a l'escolaritzaci?? als 4 anys, lliures de fixar la seua resid??ncia, o d'emprar-se, treballar en qualsevol activitat, penalitzant-se als gremis que impedisquen l'entrada o s'oposen a la resid??ncia dels gitanos. Per?? a costa que els gitanos abandonen la seua realitat ??tnica, com la forma de vestir, no usar el cal??, assentar-se i abandonar la vida errant. En aqueixa mateixa pragm??tica s'il??legalitzar?? la paraula gitano (sic).

• Reclusi??. Un dels m??s negres i oblidats episodis de la hist??ria dels gitanos espanyols va ser ???La Gran Batuda??? o Pres?? General dels gitanos de 1749 ^[38]. Durant el regnat de Ferran VI, i mitjan??ant un pla ordit en secret i organitzat pel Marqu??s de Cala, es va decidir ???agarrar tots els gitanos veins i vagants en aquests regnes, sense excepci?? de sexe, estat ni edat, sense reservar cap refugi a qu?? s'hagen acollit???. Van ser detinguts quasi tots els gitanos espanyols, uns 9.000 (altres 3.000 ja estaven a la pres??), els h??mens enviats als arsenals de la marina i les dones i els xiquets empresonats. Nom??s serien indultats 14 anys despr??s pel rei Carles III, i alguns no seran alliberats definitivament fins a 1783.

• Extermini. Durant la Segona Guerra Mundial, com altres ??tnies o minories, van ser objectes de persecuci?? i discriminaci??, morint milers d'ells en distints camps de concentraci??. El nombre de roman??es europeus assassinats en el que es coneix com porrajm??s ??s encara desconegut.

[edita] La marginalitat gitana

La imatge social negativa d'aquesta comunitat ??s molt clara i majorit??ria, quasi pr??cticament des de la seua arribada, com es pot observar en molts idiomes. En angl??s la paraula ???gyp??? (de ???gypsie???, gitano) significa estafa o engany, i una etimologia popular alemanya fa creure que ???Zigeuner??? (gitano) procedeix de ???Ziehende Gauner??? (lladre itinerant). El mateix ocorre amb l'hongar??s, on la creen??a popular relaciona ???cig??ny??? amb la paraula "szeg??ny" (pobre). Fins i tot en l'actual Diccionari de la RAE s'arreplega la seg??ent accepci?? col??loquial per a gitano: ???Qui estafa o obra amb engany???.

Les acusacions contra els gitanos es repeteixen d'una manera o d'una altra, sense canviar de manera essencial al llarg dels segles. Se'ls relaciona amb la delinq????ncia, se'ls acusa de promiscu??tat o al contrari d'un conservadorisme extrem; al ocultisme i les arts paganes, per exemple, de robar o forjar els claus de Crist, de tirar mal d'ull o de ser els portadors del Tarot a Europa; se'ls acusa d'explotaci?? infantil, de raptar xiquets, d'oficis deshonrosos, de vag??ncia.. ???una ra??a indomable, inescrutable, infatigable, inassimilable i inexterminable, tan temuda com odiada??? ^[39].

Certament, una part important de la realitat passada i actual t?? origen en l'exclusi?? social que va derivar i deriva de la pr??pia situaci?? general de la comunitat gitana, que en molts pa??sos estan pr??xims o immersos en llindars de pobresa. A???? irremeiablement deriva en problemes greus de analfabetisme, delinq????ncia o en el fenomen del xabolisme. El baix nivell educatiu general (a Espanya un 80% no acaba l'ESO) els impedeix sovint una correcta integraci?? laboral que refor??a encara m??s els prejudicis socials contra ells.

[edita] Una imatge p??blica

Tots aquests aspectes negatius han sigut arreplegats i fomentats en molt diversos mitjans.

La literatura ha contribu??t a arreplegar i engrandir el mite de la personalitat gitana. Cervantes escriu en la seua novel??la La Gitanilla:

Pareix que els gitanos i gitanes nom??s van n??ixer en el m??n per a ser lladres: naixen de pares lladres, crien-se amb lladres, estudien per a lladres i, finalment, ixen de ser lladres corrents i moledors a tota arena, i les ganes del furtar i el furtar s??n en ells com a accidents inseparables, que no es lleven sin?? amb la mort.

Algunes administracions estatals o locals tamb?? han apuntat en la mateixa direcci??:

"el gitano, que amb la major naturalitat mostra un absolut ??pasotisme?? davant de la llei escrita, que incideix en una situaci?? de clandestinitat i il??legalitat, alhora que comporta un grau de delinq????ncia ??quasi?? permanent, per la incitaci?? al robatori i al furt... No ??s menys cert, que en alguns casos, de t??mids intents d'integraci?? en diverses ??rees, els membres de la comunitat gitana, quasi sempre ho van fer d'una forma diferent d'all?? que s'ha exigit pels principis m??s elementals d'aquesta ??tica social" ^[40].

Fins i tot la criminologia, una disciplina en principi exempta de valors, redunda en els mateixos t??pics. Cesare Lombroso, pare del positivisme criminol??gic, afirmava que els gitanos s??n "la imatge viva d'una ra??a sencera de delinq??ents que reprodueixen totes les passions i vicis". I un document de l'administraci?? penitenci??ria espanyola de l'any 1951 deia:

"Jo parle ac?? del gitano errant i lladre, enemic de la propietat; d'aqueix gitano que es crega en el dret de desvalisar. L'altre gitano, el gitano emancipat, el gitano elevat a la jerarquia de ciutad?? per haver entrat dins de la llei, aquest gitano ja no ??s gitano, ha perdut la seua gitanalla" ^[41].

D'acord amb tot a????, s'han aprovat lleis dissenyades per a refor??ar el t??pic m??s que a un fi o una soluci?? als propis problemes de marginalitat i pobresa. A Espanya fins a 1978 figuraven en el reglament de la Gu??rdia Civil els articles seg??ents:

• Article 4. Es vigilar?? escrupolosament els gitanos, cuidant molt de recon??ixer tots els documents que tinguen, confrontar els seus senyals particulars, observar els seus vestits, esbrinar el seu forma de vida i quant condu??sca a formar una idea exacta dels seus moviments i ocupacions, indagant el punt a qu?? es dirigeixen en els seus viatges i l'objecte d'ells.

• Article 5. Com aquesta classe de gent no t?? generalment resid??ncia fixa, es trasllada amb molta freq????ncia d'un lloc a un altre, en els que s??n desconeguts, conv?? prendre en ells totes les not??cies necess??ries per a impedir que cometen robatoris de cavalleria o d'una altra esp??cie.

• Article 6. Est?? manat que els gitanos i ramblers porten, a m??s de la seua c??dula personal, la Patent d'Hisenda que els autoritze per a exercir la ind??stria de tractant de cavalleries. Per cada una d'aquestes portaran una guia amb la classe, proced??ncia, edat, ferro i senyals, la qual s'entregar?? al comprador (...) Els que no vagen prove??ts d'aquests documents o, els que del seu examen o comprovaci?? resulte que no estan en regla, seran detinguts per la Gu??rdia Civil i posats a disposici?? de l'Autoritat competent com a infractors de la Llei.

Com mostren alguns estudis, la criminalitzaci?? o encasellament (conegut en criminologia com targeting) ha sigut en tots els pa??sos el primer pas per a desacreditar a la comunitat gitana a fi de legitimar la seua marginaci?? i la seua persecuci??:

???(La pobresa i l'exclusi??) incideixen en la representaci?? social que tendeix a associar "el gitano" amb els pitjors trets de la marginalitat (drogues, delinq????ncia), perjudicant grav??ssimament molts d'ells i a les fam??lies que, encara estant en nivells de precarietat social, mai han realitzat actes delictius de cap orde" ^[42].

Els moderns estudis gitanol??gics han desvelat aquest proc??s de criminalitzaci?? i han denunciat ???all?? m??s habitual que resulta aquest fenomen en tots els pa??sos, que porta a la gent a afirmar que l'estereotip "per alguna cosa ser??", ??s a dir, que segurament tinga alguna base real. No obstant, aquestes mateixes persones mai afirmarien que l'antisemitisme, que prenia formes molt paregudes en els diversos pa??sos del m??n, ??s el resultat de les pr??pies actituds dels jueus". ^[43]

Es denuncia aix?? que la criminalitat entre els gitanos no ??s una causa de la seua exclusi??, sin?? una conseq????ncia, aix?? com ???l'exist??ncia de preju??s arrelats i d'una profunda discriminaci?? cap a la comunitat gitana en la nostra societat??? (i) ???la negaci?? de la import??ncia i gravetat d'aquests preju??s, encara m??s quan es tracta de recon??ixer els nostres personals??? ^[44]

[edita] El nomadisme

Una de les causes que es relacionen amb l'exclusi?? i inadaptaci?? dels gitanos ??s la seua tend??ncia a la itiner??ncia, que no obstant, els moderns estudis gitanol??gicos han desmitificat aqueix punt. La professora Teresa Sant Rom?? ^[45] ha estudiat les diferents mesures legislatives promulgades per les autoritats espanyoles i ha comprovat com va existir des del principi una contradicci?? interna en la l??gica d'aqueixes disposicions: ???la tend??ncia a l'assimilaci?? durant el segle XVII i la primera mitat del XVIII ??s creixent, per?? es limitaven els llocs on poder assentar-se, es restringeixen els oficis??????. Els legalment veins eren expulsats l'una i l'altra vegada, i la l??gica de sedentaritzaci?? for??osa/expulsi?? se succeir?? en tots els pa??sos i en totes les ??poques.

La soci??loga Mar??a Helena S??nchez ^[46] recorda que els castics cap a la comunitat gitana requeien tradicionalment sobre les poblacions sedentaritzades, la qual cosa feia poc atractiu l'assentament. Al mateix temps, la restricci?? en l'exercici d'oficis comporta l'exercici de professions itinerants i estacionals. El nomadisme, en certa manera, no ??s una causa, sin?? una conseq????ncia de la persecuci?? i la marginaci??.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gitano

En castell??

• Teresa San Rom??n. La diferencia inquietante. Ed. Siglo XXI. Madrid, 1997. ISBN 8432309516
• Antonio G??mez Alfaro. La gran redada de gitanos: Espa??a, prisi??n general de gitanos en 1749. Ed Presencia gitana, Madrid, 1993, ISBN 8487347096
• Angus Fraser, Los gitanos, ed Ariel, Barcelona, 2005, ISBN 8434467801.

En franc??s

• Claire Auzias, Les Funambules de l'Histoire. Les Tziganes entre pr??histoire et modernit??, ??ditions La digitale, 2002
• J. Sigot, Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945, ??ditions Wallada, Bordeaux, 1983 (??dition revue et enrichie publi??e en 1994, sous le titre Ces barbel??s oubli??s par l'histoire. Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945)

En angl??s

• Achim, Viorel (2004). "The Roma in Romanian History." Budapest: Central European University Press. ISBN 9639241849.
• De Soto, Hermine. Roma and Egyptians in Albania : From Social Exclusion to Social Inclusion. Washington, DC, USA: World Bank Publications, 2005.
• Fraser, Angus The Gypsies : Blackwell Publishers, Oxford UK, 1992 ISBN 0631159673 (v. trad al castellano, en bibliograf??a en castellano)
• ???Germany Reaches Deal to Deport Thousands of Gypsies to Romania,??? Migration World Magazine, Nov-Dec 1992.
• Gray, RD; Atkinson, QD (2003). "Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin." Nature.
• Gresham, D;