[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

República de Macedònia - Viquipèdia

República de Macedònia

De Viquipèdia


Република Македонија
Republika Makedonija
Bandera de Macedònia Escut de Macedònia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització de Macedònia
Idiomes oficials Macedònic1
Capital Skopje
Ciutat més gran Skopje
Govern
President
Primer Ministre
República parlamentària
Branko Crvenkovski
Vlado Buckovski
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

25.713 km² (145è)
1,9%
Població
 - Estimació 2003
 - Cens —
 - Densitat

2.022.547 (140è)

80 hab/km² (88è)
Moneda Euro (MKD)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)
Independència
Declarada
Reconeguda
de Iugoslàvia
8 de setembre de 1991
17 de setembre de 1991
Himne nacional Denes nad Makedonija
Domini internet .mk
Codi telefònic +389
Gentilici Macedoni, macedònia
1 Tota llengua parlada pel 20% de la població d'un municipi hi és oficial. Això fa que ho siguin l'albanès, el turc, el serbocroat i el romaní.

La República de Macedònia (internacional Exrepública Iugoslava de Macedònia, "ERIM")és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, i Albània.

Taula de continguts

[edita] Història

L'actual República de Macedònia, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedònia dels temps d'Alexandre el Gran, ja que en aquell període el territori que avui ocupa la República de macedònia formava part de la Peònia.

El 17 de setembre de 1991 la República de Macedònia va declarar la seva independència de Iugoslàvia. Bulgària va ser el primer país a reconèixer a la República de Macedònia sota el seu nom constitucional[1]. No obstant això, el reconeixement internacional del nou país va ser retardat per l'objecció de Grècia de l'ús del que considerava un nom helènic i del símbol de la bandera, així com una cita controversial de la constitució de la república. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer a l'estat amb el nom d'"Exrepública Iugoslava de Macedònia" (ERIM) el 1993.

Grècia va imposar un bloqueig comercial el febrer de 1994. Les sancions van ser aixecades el setembre de 1995, després que la República de Macedònia canviés la seva bandera i la constitució. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, però el nom de l'estat segueix sent font de controvèrsia local i internacional.

Després que l'estat fos admès a l'ONU amb el nom d'ERIM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenció. La majoria dels diplomàtics són acreditats en la república usant la designació ERIM. Així i tot, almenys 40 països han reconegut el país pel seu nom constitucional, República de Macedònia.

Durant la guerra de Kosovo de 1999, l'ERIM va cooperar amb l'OTAN. Uns 360,000 refugiats albanesos de Kosovo van entrar a l'ERIM durant la guerra, amenaçant amb trencar el balanç entre els grups ètnics macedonis i albanesos al país. Molts van tornar a Kosovo, però les tensions ètniques van créixer.

[edita] Política

[edita] Relacions amb la Unió Europea

L'Agència Europea de Reconstrucció (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc jurídic unificat per a l'ajuda a l'Exrepública Iugoslava de Macedònia (ERIM), -nom amb que la UE reconeix a aquest estat- i els altres estats dels Balcans.

L'AER és un organisme independent de la Unió Europea (UE), que rendeix comptes de la seva gestió al Consell Europeu i al Parlament Europeu i és responsable de la gestió dels principals programes d'assistència de la UE a l'ERIM.

Els programes finançats per la UE tenen com a objectius:

  • Contribuir un bon govern, la construcció de les institucions i l'estat de dret.
  • Seguir recolzant el desenvolupament d'una economia de mercat i continuar invertint en la infraestructura física imprescindible i en mesures mediambientals.
  • Recolzar el desenvolupament social i l'enfortiment de la societat civil.

A més a més la UE col·labora en matèria pressupostària, d'aduanes i de planificació fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, així com les contribucions bilaterals efectuades pels estats membres de la UE.

[edita] Polèmica amb Grècia

La República de Macedònia va néixer de la partició de l'antiga Iugoslàvia, estat del qual n'era una de les entitats federals constituents. Arran de la independència, el 1992 varen triar una bandera amb l'estel de Vergina, símbol associat a l'antiga monarquia macedònica. Geogràficament, la república té devers un 38% de la superfície i un 44% de la població de la zona coneguda amb el nom històric de Macedònia, i la resta està dividida entre els seus veïns grecs (aproximadent la meitat del total) i búlgars (una desena part). Aquesta situació produí violentes protestes per part de Grècia, que considera que la Macedònia antiga participa de la seva pròpia història nacional, i a més a més si es té en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el grec de grec koinè. Basant-se en això s'oposà que la nova república exerceixi el dret d'utilitzar les seves referències a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqués la seva bandera el 1995. A causa de les pressions gregues sobre els fòrums mundials, internacionalment aquest estat és reconegut com a Exrepública Iugoslava de Macedònia, més sovint amb les sigles angleses FYROM (de Former Yugoslav Republic of Macedonia) [2].

[edita] Economia

Veure article detallat : Economia de la República de Macedònia.
  1. L. Ivanov et al. Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia. Sofia: Manfred Wörner Foundation, 2008. 80 pp. (Trilingual publication in Bulgarian, Macedonian and English) ISBN 978-954-92032-2-6
  2. http://www.un.org/documents/ga/res/47/a47r225.htm UN Document])


Portal UE Unió Europea (UE) Unió Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | Àustria Àustria | Bèlgica Bèlgica | Bulgària Bulgària | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Itàlia Itàlia | Letònia Letònia | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Suècia Suècia | Txèquia República Txeca | Xipre Xipre

Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia Croàcia | Turquia Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Macedònia República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània Albània | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Montenegro Montenegro | Sèrbia Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.