República de Malta

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Viva Malta u l-Maltin!

Idiomes oficials Maltès i anglès

Capital la Valletta
35° 54' N, 14° 31' E

Ciutat més gran la Valletta

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Edward Fenech Adami
Lawrence Gonzi

Superfície
- Total
- Aigua (%) 316 km² (184è)
Negligible

Població
- Estimació 2003
- Cens
- Densitat 399,867 (165è)

1262 hab/km² (8è)

Moneda Euro (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència del Regne Unit el 21 de setembre de 1964

Himne nacional L-Innu Malti

Domini internet .mt

Codi telefònic +356

Gentilici Maltès, maltesa

Malta és un estat insular del Mediterrani. L'arxipèlag maltès, format per les illes principals de Malta i Għawdex (o Gozo) i altres de menors, està situat al sud de Sicília, de la qual el separa l'estret de Malta.

La capital és la Valletta.

[edita] Història

El seu nom antic fou Melita (Μελίτη) derivat de mel. Fou una colònia fenícia que amb el temps va quedar a l'orbita de Cartago.

A la primera guerra púnica era en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per Atilius Regulus, el 257 aC, però no fou ocupada.

A la segona guerra púnica la guarnició cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgó que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el 218 aC i des llavors va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília.

Al segle següent va començar a ser usada com a base de pirates cilicis que la feien servir de quarter d'hivern, però al segle I aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricació de lli, cotó i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com “vestis melitensis”.

Es suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar Sant Pau en el seu viatge a Roma l'any 60 tot i que alguns autors pensaven que es tractà de l'illa Melita (Melda) a la mar Adriàtica.

No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geògrafs on ja comença a aparèixer sota el nom modern de Malta.

A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels vàndals però recuperada per Belisari, el general bizantí, el 533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels àrabs el 870. Emigrants àrabs es van barrejar amb la població local i van formar la actual població.

El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Sicília, per les succesions dinàstiques, va arribar als Anjou francesos després de la derrota del Hohenstaufen de la casa de Suàbia.

La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, el 1282. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei català, Pere el Gran entrà a l'illa de Sicília i les de Malta i Gozo.

Fou possessió de la corona fins que després de la perdua de Rodes pels cavallers els hi fou cedida i van esdevenir el Cavallers de Malta. La van conservar fins que fou ocupada per Napoleó al que van expulsar els anglesos. Des llavors fou colonia anglesa, que a la segona meitat del segle XX va obtenir autonomia.

L'any 1974 Malta va acordar amb Gran Bretanya, la seva independència.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Malta

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República de Malta

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia