Andorra

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Per a altres significats, vegeu «Andorra (desambiguació)».


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Virtus Unita Fortior
(«La unió fa la força» en llatí)

Idiomes oficials

Català

Capital Andorra la Vella
42º 30' N, 1º 31' E

Ciutat més gran Andorra la Vella

Govern

Copríncep episcopal
Copríncep francès
President del govern

coprincipat parlamentari
Joan Enric Vives i Sicília
Nicolas Sarkozy
Albert Pintat Santolària

Superfície
- Total
- Aigua (%) 468 km² (178è)
despreciable

Població
- Estimació
- Cens 2006
- Densitat (181è)
81.222
174 hab/km² (-)

Moneda Euro¹ (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència

1278

Himne nacional

El gran Carlemany

Domini internet .ad

Codi telefònic +376

Gentilici Andorrà, andorrana

¹Fins el 1999, la pesseta espanyola i el franc francès.

Andorra, o el Principat d'Andorra (nom oficial), és un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, la capital del qual és Andorra la Vella. Segons la Constitució andorrana, la figura del cap d'estat andorrà està dividida en dos coprínceps que corresponen a les persones del President de la República Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell. L'idioma oficial d'Andorra és el català.

Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud (Catalunya) i França al nord (Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus), va començar a prosperar tímidament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els bàndols.

Des dels anys 1960 ha aconseguit una notable prosperitat gràcies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant d'Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet que els impostos són sensiblement menors que als estats de la Unió Europea.

Taula de continguts

1 Història
2 Política
3 Subdivisió administrativa
4 Símbols
5 Geografia
6 Economia
7 Demografia
8 Transports
9 Cultura
10 Telecomunicacions
- 10.1 Ràdio i televisió
11 Vegeu també
12 Enllaços externs
13 Referències

[edita] Història

Article principal: Història d'Andorra

A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir interès per al Comte. Per això les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellbò i, mitjançant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aquí Andorra serà un Co-senyoriu encapçalat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges (1278 i 1288), documents que fixen els límits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aquí al Regne de França). A partir d'un Edicte del Rei francès Enric IV de França promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (avui el President de la República Francesa).

Andorra en l'Imperi Napoleònic (1812-1814).
Departament del Segre (Département du Sègre)

Aquesta estructura arribarà fins a l'actualitat, i és el que ha permès a Andorra mantenir la seva independència, excepte en curts períodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francès es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerdà, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, França va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions.

El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei Borís I d'Andorra pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i més endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal.

De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francès a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny de 1940 és la data en què França es rendeix a l'exèrcit alemany). L'any 1958 Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya, referent a la Primera Guerra Mundial; Andorra fou oblidada en el Tractat de Versalles, per la qual cosa els dos països varen estar legalment en guerra fins aleshores^[1]. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1981 amb la creació del govern andorrà, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.

La indústria turística i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional aïllament del país, que es va dotar d'una moderna constitució el 1993.

[edita] Política

Fins fa ben poc, el sistema polític d'Andorra no tenia una divisió de poders clara entre l'executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constitució estableix Andorra com una democràcia parlamentària sobirana que té els Coprínceps com a Caps d'Estat; els dos Coprínceps són considerats en un mateix nivell i tenen un poder simbòlic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern és qui reté el poder executiu.

El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, en nombre no superior a deu, és el responsable de la política nacional i internacional de l'Estat andorrà i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa de la Vall a Andorra la Vella), que és qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir més de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres són escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d'abast nacional i l'altra meitat en representació de cadascuna de les set parròquies.

La defensa és responsabilitat de França i Espanya.

[edita] Subdivisió administrativa

Vista del Pas De La Casa des d'Envalira (primera ciutat andorrana després de la frontera andorrano-francesa).

Parròquies d'Andorra

Andorra es divideix en set Parròquies. La següent llista està per ordre protocol·lari, amb els codis postals introduïts l'any 2004:

Canillo	AD100
Encamp	AD200
Ordino	AD300
La Massana	AD400
Andorra la Vella	AD500
Sant Julià de Lòria	AD600
Escaldes-Engordany	AD700

Aquestes Parròquies porten el nom de cadascuna de les set principals ciutats. Escaldes-Engordany va ser creada l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella.

[edita] Símbols

Escut d'Andorra a la Casa de la Vall

[edita] Escut

L'escut del Principat d'Andorra, el lema del qual és "Virtus Unita Fortior" (La unió fa la força), està format per quatre cases (2 per cada Copríncep).

Caserna superior esquerre: Mitra daurada i un bàcul d'or en direcció d'una barra en la seva part posterior sobre un camp de gules.
Caserna inferior esquerre: Quatre barres de gules del Principat de Catalunya sobre camp d'or.
Caserna superior dreta: Tres barres de gules del comtat de Foix sobre camp d'or.
Caserna inferior dreta: Vaques del vescomtat de Bearn.

[edita] Bandera

La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment en 1866 i està formada per tres franges verticals en blau, groc i vermell. Al centre es mostra l'escut d'Andorra, per diferenciar-la de les banderes de Moldàvia, Txad i Romania.

[edita] Himne

La lletra de l'himne, titulat El gran Carlemany, la va escriure Joan Bell-lloc i Viu i la música va ser composta per Enric Marfany Bons. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.

[edita] Geografia

antic mapa d'Andorra

El Principat d'Andorra té una superfície de 468 km2 i es situa al vessant mediterrani dels Pirineus orientals. El territori andorrà és predominantment muntanyós, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y solcades pels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, que s'ajunten per formar la Gran Valira que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que és el punt més baix d'Andorra, a 870 m). Al nord-est del país l'anomenada solana d'Andorra, al voltant del Pas de la Casa, drena vers l'oceà Atlàntic a través de l'Arièja, que fa de frontera amb França.

Els límits geogràfics es troben: al nord, a Basers de Font Blanca (42º 39' 15" N); al sud, Conangle-Riu Runer (42º 25' 38" N); a l'oest, coll de l'Aquell (1º 25' 34" E); a l'est, riu de la Palomera i riu Arièja (1º 47' 19" E).

El clima andorrà és similar al dels seus veïns (clima temperat), però a causa de l'altitud s'hi donen més dies de neu a l'hivern i unes temperatures més fresques a l'estiu.

[edita] Economia

El turisme, el principal recurs de la petita però pròspera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i més de 10 milions els turistes que visiten anualment el país, atrets per una taxació menys forta (comerços), les pistes d'esquí, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist reduït per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen més béns de consum i uns preus més atractius que pel passat. És segurament per aquesta raó que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el país cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al període hivernal que lògicament s'adreça al major nombre amb un dels més vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern).

El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.

Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.

[edita] Demografia

Els andorrans són minoria en el seu propi país; només un 33% del total de la població té la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majoritàriament, després catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos).

L'única llengua oficial és el català. Andorra comparteix molts trets culturals amb els altres territoris dels Països Catalans, si bé el castellà, el portuguès i el francès també hi són llengües d'ús habitual. La religió predominant és la catòlica.

El 2004 el creixement de la població andorrana va ser del 6,30% respecte a l'any anterior. Aquest increment correspon a una bona part a la regularització dels rebuts rosa, autorització de treball antiga en vigor des del 1998. Aquest valor hauria doncs de distribuir-se entre el 1998 i el 2004 i s’estima que és per a unes 7.500 persones. El 2004 destaca també un increment real de la població de prop de 2.500 persones per sobre del creixement teòric de la regularització.

Per parròquia, el creixement ha estat força irregular, amb una augment a Canillo del 13,97%, a Encamp del 9,23%, a Ordino del 10,81%, a la Massana del 9,76%, a Andorra la Vella del 3,85%, a Sant Julià del 6,88% i a Escaldes-Engordany del 3,15%. Això confirma la tendència de la població a moure’s cap a les parròquies altes des de fa alguns anys.

L'any 2006 la població és de 81.222 habitants.

[edita] Transports

Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discussió des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció).

També es possible accedir al Principat amb les línies regulars d'autobús, que connecten Andorra amb pràcticament qualsevol punt d'Europa.

A notar que diverses noves realitzacions són en curs: ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen una Y...).

Una altra manera d'arribar-hi és a través dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. Òbviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els països d'alta muntanya.

Article relacionat: Projecte de línia Barcelona-Andorra

[edita] Cultura

La cultura, la llengua i la tradició a Andorra són catalanes. La Constitució d'Andorra defineix el català com a llengua oficial de l'estat. Altres llengües que s'hi parlen provenint de la immigració són, per ordre, el castellà, el portuguès i el francès.

Segons l'Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos lingüístics a Andorra són els següents:

	Llengua materna	Llengua habitual
Català	38,8%	58,3%
Castellà	35,4%	37,3%
Portuguès	15,0%	3,5%
Francès	5,4%	2,2%
Font: L'Observatori de l'Institut d'Estudis Andorrans

Les altres llengües d'ús menor són el gallec, l'anglès, l'àrab i l'hindi. Per nacionalitats, tenen com a llegua materna el català el 64% de la població amb nacionalitat andorrana i el 36% dels residents amb nacionalitat espanyola. Malgrat que la llengua d'ús més habitual hi és el català, un 68,7% de la població té la percepció que la llengua més parlada és el castellà.

L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos. Fins el moment, en cap de les 4 participacions ha pogut passar de la semifinal.

[edita] Telecomunicacions

[edita] Ràdio i televisió

La primera emissora de ràdio comercial que va emetre des d'Andorra va ser Ràdio Andorra (va estar en actiu des del 1939 fins al 1981). El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials al crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat pública “Ràdio i Televisió d'Andorra, S. A.”

El 1990 es va fundar la ràdio pública Ràdio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores FM i hi havia 16.000 aparells de ràdio.

Com canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada el 1995, encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dintre del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió van anar amb les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2, la catalana TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i àdhuc emetent en analògic, van anar introduint–se el canal català Canal 33 (actualment [[K3/300]), la cadena espanyola Antena 3 i la francesa M6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre del 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La Sexta, el canal català 3/24, el canal francès NRJ12, la portuguesa RTP, la nord-americana CNN International, la britànica BBC World i el francoalemany ARTE.