Joan Enric Vives i Sicília
De Viquipèdia
Joan Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. És el tercer fill de Francesc Vives i Pons (mort el 1995) i de Cornèlia Sicília i Ibáñez, petits comerciants.
Fou ordenat de prevere a la seva parròquia natal, Sta. Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974 i incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la S. E. Catedral de Barcelona el 5 de setembre de 1993.
Nomenat bisbe coadjutor d'Urgell el 25 de juny del 2001. Prengué possessió del càrrec el 29 de juliol, en una celebració presidida per Mons. Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. El dia 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe-bisbe Joan Martí i Alanís, el bisbe coadjutor Mons. Joan Enric Vives i Sicília esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. El 10 de juliol del 2003 dugué a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra, a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.
Taula de continguts |
[edita] Estudis
Després del batxillerat cursat a l'Escola "Pere Vila" i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 i hi estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció St. Pacià). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el desembre de 1976. També és professor de Llengua Catalana per la JAEC revalidat per l'ICE de la Universitat de Barcelona el juliol de 1979. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia–‑ per la Universitat de Barcelona el juliol de 1982. Ha realitzat els cursos de Doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).
[edita] Càrrecs eclesials
Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987).
Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997).
Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Col·legi de Consultors (1985-1995).
Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
Delegat episcopal a "Justícia i Pau" de Barcelona (1978-1993).
[edita] Activitats docents
Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993).
Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat "Ramon Llull" (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat "Ramon Llull" (1991-1994).
[edita] Activitats principals que actualment exerceix
És el Bisbe Secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense (des de 1997).
Des de març de 2005 és el President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola i membre de la seva Comissió Permanent. Ja era membre de la Comissió de Seminaris i Universitats des de 1993.
Fou membre de la Comissió episcopal de Pastoral Social i encarregat de "Justicia y Paz" espanyola (2002-2005) i abans ho fou de la Comissió episcopal d'Ensenyament i Catequesi dins la Conferència Episcopal Espanyola (1993-2002).
Els Bisbes de Catalunya li han encarregat els temes de Seminaris i Pastoral Vocacional (des de 1993) i Litúrgia (2004) i abans tingué l'encàrrec d'Ensenyament (1993-2002).
És el Bisbe responsable del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya des de 2001.
Té publicats algunes conferències i articles, és membre dels Patronats de diverses Fundacions al servei de l'atenció als ancians, als disminuïts psíquics i a l’educació cristiana, i ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona el 1999.
