Ponts

De Viquipèdia

Ponts és un municipi de la comarca de la Noguera. Se situa a la subcomarca del Segre Mitjà.

Taula de continguts 1 Economia 2 Història 3 Demografia 4 Festes locals populars 5 Edificis i llocs d'interès 6 Enllaços externs

[edita] Economia

L'agricultura és fonamentalment de secà (cereals, oliveres i vinyes) i de regadiu a l'horta propera al Segre (hortalisses, patates i gira-sol) La ramaderia és ovina, porcina i avícola. La indústria s'orienta cap a l'alimentació, el tèxtil i els gèneres de punt, els materials de construcció, la fusta, el metall i l'electricitat.

[edita] Història

L'any 449 la vila estava en poder dels gots, qui ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius Llobregat i Segre. Ja en el 797 passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per Guillem de Tolosa, travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del Segre, fins a la ciutat de Lleida. En els anys 888 i 890 tingué lloc la dotació de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l'església de Santa Maria de Ponts.

El 909 Muhammad al Tàwil, reietó d'Osca, emprengué una ràtzia per la frontera, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire. En el 1057, la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell de Barcelona, traspassà al seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts i el 1061 Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa. Al llarg del segle XI s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord. Durant aquest segle corrien per Catalunya els diners d'argent de Ponts. El 1185, el castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, Ermengol VIII. A llur filla Aurembiaix d'Urgell, fou arrabassat el comtat pel vescomte d'Àger, Guerau de Cabrera, i el rei Jaume emprengué una lluita contra l'usurpador, que es féu fort al castell de Ponts (1228).

Durant l'any 1628, la vila de Ponts, defensada pel canonge Pau Claris, va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la Generalitat i a la Corona d'Aragó.

El 1643, en un document datat a París, el mes de juliol, el rei Lluís XIII, manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir.li la seva regia protecció, declarant-la vila regia amb mer i mixte imperi. L'any següent fou terriblement estèril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren més de quaranta quarteres de gra de totes classes. El 1708 en plena Guerra de Successió, durant una de les ofensives borbòniques, el 13 d'Agost d'aquest any, entrà a Ponts una forta columna formada per alemanys i miquelets, defensors de la causa de l'arxiduc Carles, després de vèncer l'heroica resistència dels defensors de la vila. Més tard la població fou saquejada i incendiada en dos ocasions, produint-se també execucions sumàries.

Durant el decurs de la primera guerra carlina, la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevància, inclòs l'incendi i saqueig. Foren les forces de la primera divisió d'avantguarda del comte d'Espanya, sota les ordres del general Pérez Dávila. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L'església de Santa Maria, gòtica del segle XIV, quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels espardenyers, que tenien la Verge del Roser com patrona. El 1888 s'inaugurà la carretera Ponts-Calaf i durant el 1896 finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a la Seu d'Urgell.

[edita] Demografia

Entitat de població	Hab. (2005)
La Força	18
Ponts	2.334
Torreblanca	3
El Tossal	23
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 128 148 195 1.020 344 1.942 2.095 2.121 2.053

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.969 1.979 1.918 1.648 1.881 1.861 2.045 2.230 2.250

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 2.208 2.251 2.292 2.368 2.382 2.405 2.365 2.567 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Mas de Ponts i Boixadors i Fortesa de l'Estany; el 1930, El Tossal.

[edita] Festes locals populars

• Festa Major (segona setmana de setembre)
• El Carnaval anomenat festes del Ranxo (es celebren de divendres a dimarts de Carnaval ). El Ranxo es cuina i es reparteix de manera popular dimarts de Carnaval, últim dia de festa, al passeig del poble.

[edita] Edificis i llocs d'interès

• Església de Santa Maria
• Carrer Major porticat
• Col·legiata romànica de Sant Pere (segle XI, reconstruida a finals del segle XX)
• Capella romànica de Sant Antoni del Portal
• Presa del canal d'Urgell
• Pantà de Rialb
• Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts

[edita] Enllaços externs

• Portal de Ponts construït per l'associació de comerciants de Ponts
• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis de la Noguera
Àger | Albesa | Algerri | Alòs de Balaguer | Artesa de Segre | les Avellanes i Santa Linya | Balaguer | la Baronia de Rialb | Bellcaire d'Urgell | Bellmunt d'Urgell | Cabanabona | Camarasa | Castelló de Farfanya | Cubells | Foradada | Ivars de Noguera | Menàrguens | Montgai | Oliola | Os de Balaguer | Penelles | Ponts | Preixens | la Sentiu de Sió | Tiurana | Torrelameu | Térmens | Vallfogona de Balaguer | Vilanova de Meià | Vilanova de l'Aguda