Comtat d'Urgell
De Viquipèdia
El Comtat d'Urgell fou un dels comtats creats pels reis francs al sud del Pirineu, arran de la conquesta d'aquests territoris als àrabs.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Els orígens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels francs als àrabs del territori corresponent, més o menys, a l'actual Alt Urgell. Aquesta conquesta s'esdevingué entre els anys 785 i 790. El comtat d'Urgell es considerà inclòs dins de la Marca de Tolosa.
[edita] El domini franc
Els francs nomenaren comte d'Urgell Borrell I d'Urgell (798), que també era comte de Cerdanya. El 820, Borrell fou destituït, i el comtat d'Urgell passà al comte d'Aragó Asnar I Galí, a la mort del qual (832), el comtat passà al seu fill Galí I Asnar, que en conservà el domini fins que en fou expulsat el 838. Aleshores, el comtat d'Urgell passà a ser governat per Sunifred d'Urgell-Cerdanya, qui n'havia estat investit comte el 834 per Lluís el Pietós a petició del comte Berenguer de Tolosa. Sunifred era fill de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Després de l'assassinat de Sunifred (848) per Guillem, fill de Bernat de Septimània, el comtat d'Urgell va estar governat pel comte Salomó I d'Urgell (848-870), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any 870, Carles el Calb concedí el comtat d'Urgell, juntament amb el comtat de Cerdanya a Guifré I (dit Guifré el Pilós). Avui dia es creu que Guifré el Pilós deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, nét de Bel·ló de Carcassona.
[edita] La independència
A partir de la mort del rei Lluís el Tartamut (879), el poder dels reis francs va arribar a una situació de crisi terminal, fins acabar desapareixent. Per això, durant el darrer quart del segle IX, a tot arreu de l'Imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus càrrecs en hereditaris. En aquesta situació de descomposició del poder reial, a la mort de Guifré el Pilós (897), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Conflent Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herència. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a Sunifred II d'Urgell (897-948)
[edita] La primera dinastia d'Urgell
Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010). Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d' al-Àndalus motivat per la disgregació del califat de Còrdova en regnes de taifes, començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any 1000, fou conquerida la regió de Ponts, la vall d'Artesa de Segre va ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com també van ser-ho les valls de Meià (1018-1020), Àger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarassa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permeté incorporar al comtat els actuals Urgell Mitjà i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castelló de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar a la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins el 1231 en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.
És de destacar també que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.
Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren:
- Ermengol I (992-1010)
- Ermengol II (1010-1038)
- Ermengol III (1038-1065)
- Ermengol IV (1065-1092)
- Ermengol V (1092-1102)
- Ermengol VI (1102-1154)
- Ermengol VII(1154-1184)
- Ermengol VIII (1184-1209)
- Aurembiaix (1209-1231)
[edita] La segona dinastia d'Urgell
La mort sense descendència de la comtessa Aurembiaix (1231) va significar l'extinció de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, començà un període de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la casa de Cabrera, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El 1236, pel conveni de Tàrrega, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera; posteriorment, la qüestió del domini d'Urgell provocà dues revoltes nobiliars durant el regnat de Pere el Gran 1285-1291), que el rei aconseguí dominar.
Els comtes de la segona dinastia d'Urgell foren:
- Ponç I d'Urgell (1236-1243) (Ponç IV de Cabrera)
- Ermengol IX (1243)
- Àlvar I (1243-1267)
- Ermengol X (1267-1314)
[edita] La tercera dinastia d'Urgell
.svg/180px-Blason_Pierre_d'Aragon,_Comte_d'Urgel_(selon_Gelre).svg.png)
Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327-1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
Els comtes de la tercera dinastia d'Urgell foren:
A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó-Catalunya-València el príncep castellà Ferran d'Antequera, qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebelà contra Ferran d'Antequera (Ferran I 1412-1416); dominada la revolta, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el comdemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.
