Comtat d'Urgell
De Viquip??dia
El Comtat d'Urgell fou un dels comtats creats pels reis francs al sud del Pirineu, arran de la conquesta d'aquests territoris als ??rabs.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
Els or??gens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels francs als ??rabs del territori corresponent, m??s o menys, a l'actual Alt Urgell. Aquesta conquesta s'esdevingu?? entre els anys 785 i 790. El comtat d'Urgell es consider?? incl??s dins de la Marca de Tolosa.
[edita] El domini franc
Els francs nomenaren comte d'Urgell Borrell I d'Urgell (798), que tamb?? era comte de Cerdanya. El 820, Borrell fou destitu??t, i el comtat d'Urgell pass?? al comte d'Arag?? Asnar I Gal??, a la mort del qual (832), el comtat pass?? al seu fill Gal?? I Asnar, que en conserv?? el domini fins que en fou expulsat el 838. Aleshores, el comtat d'Urgell pass?? a ser governat per Sunifred d'Urgell-Cerdanya, qui n'havia estat investit comte el 834 per Llu??s el Piet??s a petici?? del comte Berenguer de Tolosa. Sunifred era fill de Bel??l?? de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Despr??s de l'assassinat de Sunifred (848) per Guillem, fill de Bernat de Septim??nia, el comtat d'Urgell va estar governat pel comte Salom?? I d'Urgell (848-870), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any 870, Carles el Calb conced?? el comtat d'Urgell, juntament amb el comtat de Cerdanya a Guifr?? I (dit Guifr?? el Pil??s). Avui dia es creu que Guifr?? el Pil??s deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, n??t de Bel??l?? de Carcassona.
[edita] La independ??ncia
A partir de la mort del rei Llu??s el Tartamut (879), el poder dels reis francs va arribar a una situaci?? de crisi terminal, fins acabar desapareixent. Per aix??, durant el darrer quart del segle IX, a tot arreu de l'Imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus c??rrecs en hereditaris. En aquesta situaci?? de descomposici?? del poder reial, a la mort de Guifr?? el Pil??s (897), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besal??, Conflent Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'her??ncia. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a Sunifred II d'Urgell (897-948)
[edita] La primera dinastia d'Urgell
Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descend??ncia; aleshores, deix?? el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara b??, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'her??ncia entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010). Amb Ermengol I, s'origin?? la primera dinastia d'Urgell, que reg?? el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, m??s o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara b??, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d' al-??ndalus motivat per la disgregaci?? del califat de C??rdova en regnes de taifes, comen???? l'expansi?? territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels ??rabs: poc despr??s de l'any 1000, fou conquerida la regi?? de Ponts, la vall d'Artesa de Segre va ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com tamb?? van ser-ho les valls de Mei?? (1018-1020), ??ger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarassa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permet?? incorporar al comtat els actuals Urgell Mitj?? i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castell?? de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar a la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins el 1231 en qu?? Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.
??s de destacar tamb?? que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.
Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren:
- Ermengol I (992-1010)
- Ermengol II (1010-1038)
- Ermengol III (1038-1065)
- Ermengol IV (1065-1092)
- Ermengol V (1092-1102)
- Ermengol VI (1102-1154)
- Ermengol VII(1154-1184)
- Ermengol VIII (1184-1209)
- Aurembiaix (1209-1231)
[edita] La segona dinastia d'Urgell
La mort sense descend??ncia de la comtessa Aurembiaix (1231) va significar l'extinci?? de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, comen???? un per??ode de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la casa de Cabrera, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El 1236, pel conveni de T??rrega, Jaume I reconegu?? la possessi?? del comtat d'Urgell a Pon?? IV de Cabrera; posteriorment, la q??esti?? del domini d'Urgell provoc?? dues revoltes nobiliars durant el regnat de Pere el Gran 1285-1291), que el rei aconsegu?? dominar.
Els comtes de la segona dinastia d'Urgell foren:
- Pon?? I d'Urgell (1236-1243) (Pon?? IV de Cabrera)
- Ermengol IX (1243)
- ??lvar I (1243-1267)
- Ermengol X (1267-1314)
[edita] La tercera dinastia d'Urgell
.svg/180px-Blason_Pierre_d'Aragon,_Comte_d'Urgel_(selon_Gelre).svg.png)
Ermengol X d'Urgell nomen?? hereva universal la seva neboda Teresa d'Enten??a, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primog??nit, Jaume, renunci?? a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germ?? Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327-1336) separ?? el comtat d'Urgell de l'her??ncia del seu primog??nit, l'infant Pere el Cerimoni??s i el conced?? al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
Els comtes de la tercera dinastia d'Urgell foren:
A la mort sense descend??ncia del rei Mart?? l'Hum?? (1410), el comte Jaume d'Urgell, besn??t d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara b??, el 1412 al Comprom??s de Casp, es proclam?? rei d'Arag??-Catalunya-Val??ncia el pr??ncep castell?? Ferran d'Antequera, qui, per l??nia materna, era n??t de Pere el Cerimoni??s i nebot de Mart?? l'Hum??. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel?? contra Ferran d'Antequera (Ferran I 1412-1416); dominada la revolta, el rei desposse?? Jaume de tots els seus dominis, i el comdemn?? a pres?? perp??tua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorpor?? als dominis de la Corona.
