Alfons el Benigne
De Viquipèdia
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1327-1336); Comte de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona d'Aragó.
Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.
Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria.
[edita] Comtat d'Urgell
Es casà el 1314 amb Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat -el darrer que encara era formalment independent- s'incorporà definitivament a Catalunya.
De fet, durant els segles XI i XII, els comtats de Barcelona i d'Urgell sempre van ser aliats contra els moros i enfront d'Aragó; i des del conveni de Tàrrega (1236), signat per Jaume el Conqueridor i Ponç I d'Urgell, aquest havia esdevingut vassall del primer a canvi que el reconegués com a hereu de la comtessa Aurembiaix, que havia mort sense descendència (1231).
[edita] Política amb Castella
El 1329 es casà amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta unió s'arreglà el desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb el príncep Jaume d'Aragó, fill primogènit del rei Jaume II el Just de Aragó, i que aquest trencà en fugí el mateix dia de la boda per recloure's en un monestir i iniciar així una vida monàstica.
[edita] Descendents
Del seu matrimoni amb Teresa d'Entença, celebrat a la catedral de Lleida el 10 de setembre de 1314, en nasqueren:
- l'infant Alfons d'Aragó (1315-1317)
- la infanta Constança d'Aragó (1318-1346), casada el 1325 amb Jaume III de Mallorca
- l'infant Pere el Cerimoniós (1319-1387), Rei d'Aragó i Comte de Barcelona
- l'infant Jaume I d'Urgell (1320-1347), Comte d'Urgell
- l'infant Frederic d'Aragó (1325-?), mort molt jove.
- la infanta Elisabet d'Aragó (1323-1327)
- l'infant Sanç d'Aragó (1326-1327)
Del seu matrimoni amb Elionor de Castella, realitzat a la catedral de Tarragona el 5 de febrer de 1329, en nasqueren:
- l'infant Ferran d'Aragó (1329-1363), casat el 1354 amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal
- l'infant Joan d'Aragó (v1330-1358), casat amb Isabel Núñez de Lara i assassinat per ordre del seu cosí Pere I de Castella
[edita] Successió
El 1336 el succeí Pere el Cerimoniós, el segon fill amb la seva primera muller Teresa d'Entença, perquè el primogènit Alfons havia mort quan tenia un any.
[edita] Bibliografia
- Les despulles reials d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoració del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne, Lleida, Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989.
- J.-E. Martínez Ferrando, Jaume II o el seny català - Alfons el Benigne, Barcelona, Aedos (Biblioteca biogràfica catalana, Sèrie dels reis catalans, 11), 1963.
- J.-E. Martínez Ferrando, S. Sobrequés i E. Bagué, Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, Teide (Biografies catalanes, Sèrie històrica, 6), 1954.
- J. Mutgé i Vives, La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Anejos del Anuario de estudios medievales, 17), 1987.
| Precedit per: Jaume el Just |
Rei d'Aragó Comte de Barcelona Rei de València Rei de Sardenya 1327–1336 |
Succeït per: Pere el Cerimoniós |
| Precedit per: Teresa d'Entença |
Comte d'Urgell 1314–1328 |
Succeït per: Jaume I |
