Ducat de Neopàtria
De Viquipèdia
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastron, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria.
Fou conquerit l'any 1319 per l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'Imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.
El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans del florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis catalans i els seus successors fins al regnat de Carles II d'Espanya.
[edita] Llista de Ducs de Neopàtria
- 1319-1338 : Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, fill natural de Frederic II de Sicília
- 1338-1348 : Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II
- 1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior
- 1355-1377 : Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior
- 1375-1380 : Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de l'anterior
- 1377-1381 : Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III
- 1381-1390 : Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, rei d'Aragó
- va tenir diferents vicaris sota el seu regne
- Mateu de Montcada
- Roger de Llúria
- Mateu de Peralta
- Lluís Frederic d'Aragó
- Dalmau IV, vescomte de Rocabertí
- Bernat de Cordella
