Ducat d'Atenes
De Viquipèdia
El ducat d'Atenes fou un dels estats fundat pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la Quarta Croada.
Taula de continguts |
[edita] Història
Després del declivi de l'època clàssica, i ja en l'Edat Mitjana, la ciutat d'Atenes va sofrir un greu procés de deterioració, agreujat a partir del segle XI per la seva posició geogràfica que l'allunyava de la influència llatina però no acabava de ser territori d'interès per a l'Imperi Bizantí. Aquesta situació va provocar onades de saquejos, els més greus a mitjans segle XII pels normands.
En aquesta situació Bonifaci de Montferrat va ocupar la ciutat sense grans esforços el 1204 i la hi va cedir a Otó de la Roche. Per a uns historiadors aquesta és la constitució del Ducat, per a uns altres el feu es constituïx formalment el 1260. Atenes fou originalment un estat vassall del regne de Tessalònica però aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el Bizantí, dèspota d'Epir, llavors Atenes passà a dependre del Principat de Morea. El ducat va ocupar la península de l'àtic i es va estendre parcialment a Macedònia, compartint una frontera indefinida amb Tessalònica i Epir. No tingué sota el seu domini les illes del Mar Egeu, que eren territoris venecians. Els edificis de l'Acròpolis a la ciutat d'Atenes van servir de Palau ducal.
Sigui com fos, el 1308 el duc Gautier de Brienne, titular del ducat, recorre a tropes almogàvers, que hi envien la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas, enderrocant-lo. Al no pagar a les tropes aragoneses les quantitats estipulades, aquestes es revolten i destituïxen De Brienne el 1311 en la Batalla del riu Cefís i proclamen nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Sicília. Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogàvers conquereix el sud de la Tessàlia i crea el ducat de Neopàtria
Pere el Cerimoniós conquereix la ciutat el 1380 i la incorpora a la Corona d'Aragó.
El període de dominació aragonesa per a uns historiadors s'estableix en 8 anys i altres en 10. Dóna suport la primera tesi el fet que la família florentina Acciaiuoli o Acciajuoli el 1388 conquereix la ciutat i la perd a mans dels turcs otomans dirigits per Mehmet II el 1456, donant per finalitzat el període del Ducat.
Breument els venecians van establir un control sobre la ciutat el 1687 que tot just va durar uns mesos, retornant de nou a mans turques.
[edita] Ducs d'Atenes
[edita] Ducs francs
- 1205-1225 : Otó de la Roche
- 1225-1263 : Guy I de la Roche
- 1263-1280 : Joan I de la Roche
- 1280-1287 : Guillem I de la Roche
- 1287-1308 : Guy II de la Roche
- 1308-1311 : Gautier V de Brienne
[edita] Ducs aragonesos
- 1311-1312 : Roger Desllor, cavaller rossellonès de l'entorn de Gautier de Brienne
- 1312-1317 : Manfred de Sicília, fill del rei Frederic II de Sicília
- 1317-1338 : Guillem de Sicília, fill del rei Frederic II de Sicília
- 1317-1338 : Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, germà bastard de Guillem
- 1338-1348 : Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II
- 1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior
- 1355-1377 : Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior
- 1375-1380 : Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de l'anterior
- 1377-1381 : Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III
- 1381-1388 : Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, rei d'Aragó
- va tenir diferents vicaris sota el seu regne
- Mateu de Montcada
- Roger de Llúria
- Mateu de Peralta
- Lluís Frederic d'Aragó
- Dalmau IV, vescomte de Rocabertí
- Bernat de Cordella
[edita] Ducs florentins
- 1388-1394 : Neri I
- 1394-1395 : Antoni I sota regència de Francesca Acciaiuoli
- 1395-1402 : control venecià
- 1402-1435 : Antoni I
- 1435-1439 : Neri II
- 1439-1441 : Antoni II
- 1441-1451 : Neri II
- 1451-1454 : Bartomeu Contarini, espòs de la vídua de Neri II, Chiara Zorzi
- 1451-1454 : Francesc I
- 1455-1458 : Francesc II, fill d'Antoni II
- 1458 conquesta otomana
