Despotat de l'Epir

De Viquip??dia

El despotat de l'Epir (conegut tamb?? com a despotat d'Arta) va sorgir a la regi?? de l'Epir el 1204 al caure Constantinoble en mans dels croats i crear-se tot seguit l'Imperi Llat?? de Constantinoble. Va existir del 1205 al 1358.

[edita] Hist??ria

El 1204 els croats van conquerir Constantinoble i despr??s de guanyar la batalla de Pemaneo (desembre del 1204) van entrar a Bit??nia. L'emperador Constant?? XI L??scaris va morir en la lluita el gener del 1205 i el seu germ?? Teodor I L??scaris fou proclamat emperador a Nicea, per?? el patriarca de Constantinoble Camatero, que havia fugit a Tr??cia, no va voler anar a Nicea per coronar-lo. Els b??lgars van envair Tr??cia el febrer del 1205 acompanyats de contingents cumans i al mateix temps Teodor va patir una greu derrota enfront dels croats (ara anomenats llatins) a la batalla d'Adrametium (mar?? del 1205) i els llatins van ocupar gaireb?? tota la Tr??cia i la Bit??nia, que van erigir respectivament en ducats per al comte de Saint Pol (Ducat de Dem??tica) i per al comte Llu??s de Blois (Ducat de Bit??nia). Els grecs de Tr??cia es van revoltar i Dem??tica i Adrian??polis es van entregar als b??lgars. Filip??polis, que era cap??alera d'un ducat (concedit nominalment a Rainer de Trith) fou assetjada. En aquestes condicions el governador bizant?? de Nic??polis, Miquel I ??ngel-Comn?? es va proclamar d??spota i va estendre els seus dominis establint la capital a Arta. La desfeta dels llatins encap??alats per l'emperador Baldu?? I de Fland??s a Adrian??polis (14 d'abril del 1205), en front dels b??lgars, va suposar un respir per Miquel. Llu??s de Blois va morir, Baldu?? fou fet presoner, i Godofred de Villehardouin i el dux veneci?? Enric Dandolo (de 97 anys d'edat) varen aconseguir retirar-se a Constantinoble salvant una part del exercit, per?? Filipopolis fou ocupada pels b??lgars i va haver-se d'evacuar Bit??nia (maig del 1205) que aix?? va poder ser ocupada per Teodor L??scaris (menys Pegai a la costa sud del Mar de M??rmara), deixant nomes als llatins Constantinoble i rodalies i Redesto i Selimbria.

La reg??ncia llatina va passar a Enric comte d'Hainaut, germ?? de Baldu??, que en fou confirmat el mes de juny. El d??spota de Sinope, David Comn??, es va aliar amb Enric contra Teodor L??scaris, per?? fou derrotat a Nicom??dia. Llavors el pes de la lluita va passar a la part occidental on Bonifaci de Montferrato, rei de Tessal??nica, va haver de lluitar contra el d??spota de Gr??cia Lle?? Sguros, al que va guanyar a les Term??piles i es va assegurar el domini de Tess??lia. Altres senyors llatins van avan??ar mes cap al sud: Guillem de Champlitte i Godofred de Villehardouin van entrar a Be??cia i van ocupar Tebes sense lluita (els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins el 1209); despr??s van seguir fins Atenes (a l'??tica) i a l'illa d'Eubea o Negroponte. El Pelopon??s es va sotmetre al d??spota Miquel d'Epir, i Tebes i Atenes foren constitu??des en baronia depenent del rei de Tessal??nica, concedida a Ot?? I de la Roche, i Negroponte fou donada a Jaume d'Avesnes. Godofred de Villehardouin i Guillem de Champlitte van envair llavors el Pelopon??s (Acaia, anomenada pels llatins Morea) i van ocupar ??lide i Arc??dia desfent a les forces enviades pel d??spota Miquel a la batalla de Kondura. Guillem fou proclamat pr??ncep d'Acaia, amb poder feudal sobre Atenes i Tebes per?? feudatari del rei de Tessal??nica, i Godofred es va proclamar pr??ncep de Koron i Kalamata. A Argos, N??uplia i Corint va restar independent per un temps Lleo Sguros, anomenat tir?? d'Argos i N??uplia.

El 1206 va ser de calma, amb Miquel intentant refer les seves forces, i a la primavera del 1207 va atacar als llatins per?? fou derrotat altre cop a la batalla de Lacos. Aquesta desfeta i els fets que es desenvolupaven a la regi?? (amb l'enfortiment del Emperador que va assegurar la submissi?? del regne de Tessal??nica que no respectava la sobirania imperial) va fer que el 1209, en el parlament de Ravenica, a la vall del riu Esperquios, Miquel I es reconeixes vassall del Imperi llat??: una filla de Miquel es va casar amb Eustaqui, germ?? del emperador, segellant aix?? l'alian??a. Al mateix parlament Godofred de Villehardouin pr??ncep de Morea (Acaia) i Ot?? de la Roche, senyor d'Atenes i Tebes (Be??cia) van quedar establerts com a feudataris immediats del imperi.

El 1210 la debilitat de Miquel el va obligar a signar un tractat amb Ven??cia (mes de juny) per el qual va recon??ixer la sobirania feudal de la rep??blica. Per contrarestar aquests fets va intentar estendre's per Tess??lia al desembre, per?? l'ex??rcit imperial l'hi va impedir. El 1211 va haver d'enviar un contingent per lluitar al costat del emperador contra el pr??ncep b??lgar de Prosec.

El estiu del 1212 Miquel va ocupar Larissa a Tess??lia i l'any seg??ent va trencar amb Ven??cia i va atacar Durazzo, que pertanyia a la rep??blica, sense poder ocupar la ciutat per?? si alguns territoris de les rodalies. El 1215 va ocupar als venecians l'illa de Corf??. Miquel fou assassinat segurament per instigaci?? dels venecians i el va succeir el seu germ?? Teodor I ??ngel-Comn?? Ducas, que va seguir la mateixa pol??tica, atacant i ocupant Durazzo (1215) i incorporant les regions entre el riu Drin i la mar Adri??tica.

El 1216 Teodor es va assegurar la frontera nord amb un tractat amb el duc de Rascia (S??rbia), i amb els llatins va signar una treva. Llavors va atacar als b??lgars als qui va prendre Prilep i Ocrida.

El Despotat d'Epir des la seva fundaci?? el 1205 al zenit del seu poder el 1230

El 1217 l'emperador Llat?? Pere II de Courtenay va atacar Durazzo, per?? en fou rebutjat i va caure en un parany a la costa albanesa essent fet presoner. El 1218 Teodor va iniciar una campanya de quatre anys contra el regne de Tessal??nica, que es va desenvolupar sobretot a Tess??lia (1218-1222) i que va comportar l'ocupaci?? de gran part del regne, des Platam??nia al sud, fins a Serres i Drama al nordest. Sal??nica fou assetjada, i Guiu de Pallavicini va assumir la direcci?? de la ciutat com a regent del jove Demetri que va marxar a demanar ajuda al Papa i als senyors italians. L'emperador va enviar alguns soldats l'any seg??ent (1223) per?? l'atac de Joan III Vatatz??s de Nicea va obligar a retirar aquestes tropes. Teodor va ocupar llavors Adrian??polis i part de Tr??cia.

El 1224 va arribar a Sal??nica Guillem IV de Montferrato per defensar la corona del seu germ?? Demetri, per?? les seves tropes foren delmades per una epid??mia de pesta en la que va morir el mateix Guillem IV i a darrers del any la ciutat va capitular. Teodor va entrar a Sal??nica i es va proclamar emperador (deixant aix?? el t??tol de d??spota) mentre els seus soldats ja s'acostaven a Constantinoble. Les operacions no varen continuar i Teodor es va dedicar a consolidar el seu poder. El 1227 el nou rei de S??rbia, Radoslav (Esteve II Radoslav), que acabava de succeir al seu pare Esteve I, es va declarar vassall d'Epir. El 1230 la Rep??blica de Ragusa va recon??ixer la sobirania de Teodor.

L'any 1230, a la cimera del seu poder, Teodor va atacar territori b??lgar per?? va patir una greu desfeta a la batalla de Cloc??nica, a la vora del riu Maritza Superior, i fou fet presoner; inicialment fou tractat amb honors, per?? quant es va descobrir que ell i el seu fill Joan preparaven un complot contra el tsar Ivan Asen, va esser cegat. Els territoris conquerits per Teodor als llatins es van sotmetre al tsar b??lgar (menys una part de Tess??lia), i els b??lgars van entrar amb poca resist??ncia a Alb??nia i Durazzo. Manel, germ?? de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Asen, va agafar i conservar el poder a Epir, Et??lia, Acarn??nia i part de Tess??lia, perqu?? es va recon??ixer vassall del tsar de Bulg??ria. Ragusa va rebutjar la sobirania d'Epir el 1232. S??rbia ho va fer el 1233 (Esteve II es va tornar boig i fou deposa per la noblesa que va col??locar al tron al seu germ?? Esteve III Vladislav), i es va aliar a Bulg??ria.

El 1237 el cec Teodor fou alliberat junt amb el seu fill Joan. Va tornar a la resta dels seus dominis i r??pidament la noblesa es va posar del seu costat i va deposar a Manel, que va fugir a Nicea. Teodor, restablert, va abdicar en el seu fill Joan I, i una filla es va casar amb el tsar b??lgar Ivan Asen garantint aix?? la neutralitat d'aquest. Amb tots aquest disturbis, Miquel II ??ngel-Comn??, fill del d??spota Miquel I, es va proclamar d??spota a Epir, Et??lia, Acarn??nia i Corf??, deixant a Joan nomes alguns territoris principalment a Tess??lia i Maced??nia. Llavors (1239) l'exiliat Manel va retornar amb soldats que li va deixar l'emperador de Nicea i va desembarcar prop de Sal??nica. Per?? Manel i Teodor el Cec van arribar a un acord i es va establir un govern conjunt entre Joan I i Manel.

Mapa del despotat d'Epir del 1230 al 1251

Nicea va encaixar malament aquest acord. El 1241, al morir Manel, Nicea va enviar tropes a Sal??nica i en les lluites fou fet presoner el pare de Joan I, Teodor el cec. La costa de Tess??lia i Maced??nia fou ocupada pels soldats de Nicea, fins a les portes de Sal??nica, mentre el interior de Tess??lia era ocupat per el d??spota Miquel II de l'Epir, i els venecians aprofitaven per apoderar-se de Volo i Almiro, ciutats costaneres. Les operacions no van continuar per?? l'imperi de Tessal??nica era cada dia mes minvat mentre el despotat d'Epir tornava a agafar embranzida. El 1244 va morir Joan I i el va succeir el seugerm?? Demetri ??ngel-Comn??. El 1246 l'ex??rcit de Nicea va ocupar Sal??nica i va deposar a Demetri. Llavors, el 1247 Miquel II va ocupar Alb??nia fins a Durazzo i la costa de Maced??nia que estaven en poder dels b??lgars des el 1230.

Aix?? el 1248 Nicea va buscar l'alian??a amb Miquel. Joan Ducas Vatatzes li va proposar l'enlla?? de Nicefor (fill de Miquel II) amb la seva neta, proposta que va tenir el suport de Teodora Petralifina, muller de Miquel, i l'enlla?? es va concertar el 1249 (no es va celebrar fins el 1256). Teodor el cec, que havia estat alliberat i ara era senyor de Vodena, es va oposar a aquesta alian??a i va aconseguir conv??ncer a Miquel II de capgirar les seves aliances i ocupar els territoris dominats per Nicea a la costa de Maced??nia i Tess??lia. Miquel II va envair aquestos territoris i va ocupar la costa de Maced??nia el 1251. El 1252 Nicea va passar a l'ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de Cast??ria i varen arribar fins Alb??nia. Miquel II va demanar la pau i va signar el Tractat de Larissa per el qual renunciava a favor de Nicea als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulg??ria, i a Prilep i Croia (Kroja o Kruje) a Alb??nia, i a canvi se li reconeixia el t??tol de d??spota d'Epir, per?? com a vassall del Emperador de Nicea. Teodor el cec de Vodena fou fet presoner altra cop i empresonat a Nicea on va morir.

Despr??s d'una campanya de Nicea contra els b??lgars (1255-1256) Miquel II, impressionat, va finalment enviar al seu fill Nicefor per casar amb Maria, filla de Teodor II Lascaris de Nicea, acompanyada de Teodora, la dona de Miquel, acomplint l'acord de 1249. La boda es va fer a Sal??nica el 1256 i Teodor II va exigir com a dot els territoris serbis de Miquel II i la ciutat de Durazzo, i Miquel no va poder negar-si al tenir a la seva dona i fill en mans de l'emperador. Una vegada varen retornar, Miquel II va envair Maced??nia i va iniciar-se una guerra de tres anys (1257-1259) en la que Miquel va tenir el suport de Manfred regent de Sic??lia i de Guillem de Morea i Oreos (a l'illa d'Eubea) que l'any 1258 es va casar amb Anna Comneno Ducas, filla de Miquel II, aportant com a dot el territori del sud de Tess??lia que ja era possessi?? de Guillem per?? sobre el que Epir tenia drets; l'any seg??ent (1259) un altra filla de Miquel II, Elena ??ngela, es va casar amb Manfred de Sic??lia i li va aportar com a dot Alb??nia (Janina, Durazzo, Berat i Valona) i Corf??. En aquest any 1259 es va lliurar la batalla definitiva: les forces de Miquel II i els seus aliats (i contingents de S??rbia) es van enfrontar a un exercit de Nicea enviat pel emperador Miguel VII Pale??leg sota el comandament de sa germ?? Joan Pale??leg; inicialment el serbis varen ocupar Skopje i Kosovo per?? a Pelag??nia els exercits epirota i nic?? varen xocar i Joan Pale??leg va triomfar decisivament. Guillem d'Acaia i Oreos fou fet presoner; el rei serbi Esteve III Uro?? es va retirar i va buscar aliats per fer front al perill (tractat amb Hongria per el qual el seu fill Dragut?? es va casar amb la neta del rei hongar??s).

Mapa del despotat d'Epir del 1252 al 1315

Van passar uns anys tranquils, i el 1263 i va haver una curta guerra amb l'emperador (ara altra cop a Constantinoble) per territoris fronterers al nord de Gr??cia. El 1266 va morir Manfred de Sic??lia al camp de les roses (26 de febrer) i Miquel II va aprofitar per recuperar les possessions albaneses que li havia entregat el 1259, per?? no va poder recuperar Corf?? que ja havia reconegut a Carles d'Anjou. El 1268 Carles va entrar a Durazzo. Miquel II va morir el 1271 i va repartir els seus dominis: al seu fill gran Nicefor Andr??nic li va deixar el Epir i Alb??nia; al segon, Joan, la part sud de Tess??lia. El 1272 Nicefor Andr??nic va renunciar a la major part d'Alb??nia en favor de Carles d'Anjou rei de Sic??lia per evitar la guerra i li va retornar els territoris ocupats pel seu pare (1272/1273).

El 1274 l'emperador bizant?? Miquel VII, amena??at per Carles d'Anjou (comte d'Anjou i Proven??a i rei de N??pols) que aspirava al Imperi Llat??, va atacar Alb??nia. Dirigia la flota bizantina el pirata Licari, que s'havia posat al servei del emperador, i que tamb?? va ocupar algunes illes de la mar Egea. Carles d'Anjou era una amena??a tamb?? per Nicefor Andr??nic, i el 1279 es va declarar vassall del angev??. El 1281 els bizantins van atacar a Carles a les seves possessions albaneses, concretament a Berat, i van obtenir una vict??ria parcial, per?? l'estiu Carles va reunir contingents de Fran??a, enviats del Papa, S??rbia, Bulg??ria, Acaia, Tess??lia, Epir, Atenes i Ven??cia i va restaurar el control sobre Alb??nia, i la mort de Miquel Pale??leg i les vespres sicilianes, tot el 1282, van posar fi a les lluites. El 1290 va morir el d??spota de Tess??lia i L??crida Joan, sense successi??, i els seus territoris van passar a la l??nia del Epir representada per Nicefor Andr??nic. Aquest va morir el 1296 i el va succeir el seu fill Tom??s, sota reg??ncia de sa cosina Anna

L'any 1300, Joan Orsini, fill del comte de Cefal??nia, va construir una fortalesa a l'illa de Leukas o Santa Maura, que depenia d'Epir per?? reclamaven els Orsini. Tom??s d'Epir es va casar el 1304 amb una neta del emperador Andr??nic II de Bizanci, enfortint el partir pro-bizant??, mentre el partit angev??, representat per Tamara (germana de Tom??s) perdia pistonada (Tamara estava casada amb Felip de T??rent, senyor d'Acaia i pr??ncep de T??rent i el 1306 els llatins foren expulsats del despotat. El 1310 es van produir combats amb la companyia catalana dels almogavers que acabava de sortir de Tess??lia i havia entrat al servei del duc Gualteri d'Atenes.

Tom??s va morir (assassinat) sense successi?? masculina. Anna ??ngela va heretar el despotat i al estar casada amb Joan Orsini de Cefal??nia es va iniciar la dinastia Orsini. El fill de Joan, Nicolau, es va casar amb la vidua de Tomas.

El 1315 Ferran de Mallorca va desembarcar a Acaia (juliol) i va ocupar algunes ciutats i va obtenir el suport d'alguns barons, i en la confusi?? el d??spota d'Epir, Joan Orsini, tamb?? va envair la regi?? i algun dels barons li va jurar lleialtat. Llu??s de Borgonya va desembarcar a Acaia i va derrotat a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero (5 de juliol de 1316) i els barons es van passar al seu b??ndol per?? va morir assassinat el setembre.

Mapa del despotat d'Epir del 1315 al 1358

Joan I Orsini va morir el 1317 i el va succeir el seu fill Nicolau que va ocupar el poder. La dona de Nicolau, Anna Pale??leg el va enverinar el 1323, amb l'esperan??a de sotmetre l'Epir i Cefal??nia al Imperi Bizant??, governat pel seu pare Andr??nic II Pale??leg, per?? el pr??ncep d'Acaia Joan de Gravina (conegut com Joan d'Anjou) va ocupar Cefal??nia i la va declarar un feu de Acaia, instal??lant al tron com a vassall a Nic??for I, fill d'Anna i Nicolau; a la part continental Joan II Orsini, germ?? de Nicolau, fou reconegut pels senyors. Joan II va seguir la mateixa sort que Nicolau, i tamb?? fou assassinat el 1335 per la seva mullar grega Anna. El fill menor d'edat Nicefor II fou proclamat i Anna va exercir la reg??ncia i va establir una estreta alian??a amb l'Imperi Bizant??. El 1336 Anna va entregar el poder a Bizanci. El jove Nic??for II fou tret del pa??s i portat a N??pols pel partit antibizant?? i quant el 1337 les tropes enviades pel emperador anaven a prendre possessi??, Nicefor II, que havia obtingut l'ajut de Catalina de Valois-Courtenay (que reclamava l'imperi i Acaia) i li havia donat una flota, es va presentar amb les naus i va lliurar batalla; fou derrotat, per?? les tribus albaneses no varen acceptar la presencia dels bizantins, i es van revoltar; van ocupar Timoron (Timorindje) i van assetjar algunes fortaleses bizantines. Els bizantins, molt millor armats i amb l'ajut de tropes deixades pel emir d'Aidin, van passar a l'ofensiva, van derrotar al revoltats (que es van refugiar a les muntanyes) i van reconquerir Timoron; els mes beneficiats foren els serbis, que van ocupar algunes regions albaneses. Joan ??ngel-Comn?? fou establert com a governador o d??spota vassall de Bizanci. El 1340 Nic??for II es va tornar a presentar amb les restes de la seva flota i els vaixells obtinguts a N??pols, per?? fou derrotat pel d??spota bizant?? del Epir, Joan ??ngel-Comn??, amb l'ajut de tropes enviades pel governador de Sal??nica i nord de Tess??lia Teodor Sinadenos. Nicefor II, al veure que tot estava perdut, es va sotmetre al emperador, va renunciar als seus drets i es va casar amb la princesa Maria, filla del influent Joan Catacuz?? (que era cos?? de Joan ??ngel-Comn??) establint-se a Constantinoble. En els anys seg??ents Epir va passar a mans del rei de S??rbia Esteve Dushan. El 1355 a la mort d'Esteve Dushan, les tribus albaneses sotmeses van quedar de fet lliures, especialment els Balsha (al nord) i els Thopia al sud. Nicefor II va tornar al Epir i fou reconegut d??spota al sud d'Alb??nia fins a l'Acarn??nia. El 1358 va morir en els combats contra els serbis per l'extensi?? dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanes Carles Thopia es va fer l'amo de la regi??, acabant aix?? el despotat.

[edita] Llista de D??spotes de l'Epir

Miquel I ??ngel-Comn?? 1205-1215 (en realitat Miquel I Ducas o Miquel I ??ngel-Comn?? Ducas)
Teodor I ??ngel-Comn?? Ducas (germ??) 1215-1230 (es nomena Emperador de Tessal??nica el 1224)
Manel I ??ngel-Comn?? (germ??) 1230-1237 (Emperador) (en realitat Manel I Ducas o Manel I ??ngel-Comn?? Ducas)
Teodor I ??ngel-Comn?? Ducas (2n cop) 1237 (Emperador)
Joan I ??ngel-Comn?? (fill Teodor I) 1237-1244 (Emperador de Tess??lonica 1237-1242, despota de Tess??lonica 1242-1244) (nom complert Joan I ??ngel-Comn?? Ducas)
Manel I ??ngel-Comn?? (segona vegada) 1237-1241 (Emperador associat)
Miquel II ??ngel-Comn?? (fill Miquel I) 1237-1271 (d??spota de l'Epir 1237-1241, d??spota de l'Epir i Tess??lia 1241-1252, d??spota de l'Epir 1252-1271) (nom complert Miquel II ??ngel-Comn?? Ducas)
Demetri ??ngel-Comn?? 1244-1246 (d??spota de Tessal??nica) (en realitat Demetri ??ngel Ducas)
Nic??for Andr??nic I ??ngel-Comn?? Ducas (fill) 1271-1296
Tom??s I ??ngel o ??ngel-Comn?? Ducas (fill) 1296-1310
Anna I ??ngela o ??ngela-Comnena Ducaina (filla) amb Joan I Orsini 1310-1317
Nicolau I Orsini (fill) 1317-1323
Nic??for II Orsini (fill) 1323-1337
Joan ??ngel-Comn??, governador per Bizanci 1337-134?
Esteve Dushan, rei de S??rbia 134?-1355
Nic??for II Orsini (2n cop) 1355-1358