Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cefal??nia - Viquip??dia

Cefal??nia

De Viquip??dia

Cefal??nia es una illa de la mar J??nica, la mes gran d???aquesta mar. Forma el nom??s de Cefal??nia. Te una superf??cie de 904 km2 i uns 35.000 habitants.

Vista panor??mica d'Assos
Vista panor??mica d'Assos

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Homer l???esmenta sota el nom Same o Samos. El seu nom derivaria de C??falos que es va fer amo de l???illa amb ajut d'Amfitri??. Her??dot es el primer de donar aquest nom a l???illa (Cefal??nia). L???illa estava formada per quatre estats (tetr??polis): Same, Pale, Cranis i Proni. Aquests noms derivarien segons la llegenda dels quatre fills de C??falos. Same i Proni (avui Tafi?? i probablement abans Tafos o Tafus) eren a la costa est, Cranis i Pales al oest. Es conserven tamb?? les ru??nes d???una ciutat romana a Cap Scala, al sud-est probablement constru??da el segle I i que es deia Cefal??nia. Avui dia te prop el castell de Sant Jordi i es a la vora de la plana de Livadh??. Al nord es troben tamb?? les restes d???una fortalesa anomenada Asso potser l???antiga Nesus.

A les guerres amb P??rsia nomes Pale va estar al costat d'Atenes i va enviar dos cents soldats que van lluitar a Platees. L???illa va unir-se a la Lliga atenenca al comen??ament de la guerra del Pelopon??s.

Durant les guerres amb els romans les ciutats de l???illa foren oposades a Roma. Et??lia va dominar l???illa i Roma va enviar a M. Fulvius amb un exercit el 189 aC. Tres ciutats es van sotmetre per?? Same va resistir i fou conquerida despr??s d'un setge de 4 mesos. Els romans van recon??ixer l???illa com ciutat lliure.

Adri?? la va donar a Atenes per?? les ciutats van retenir una certa autonomia. En temps del geograf Claudi Ptolemeu fou inclosa a la prov??ncia d'Epir.

Domini bizant?? fins al final del segle XI quant fou ocupada pels normands el 1082. Robert Guiscard hi va morir el 1085 despr??s de reprimir la revolta de l???illa, quant asetjava una de les ciutats, i va donar nom al port: Fiscardo. Amb la seva mort va tornar a Bizanci per?? despr??s va ser ocupada pel el pirata normand Margaritone di Brindisi el 1185 i el 1194 fou retornada als bizantins per?? conservada de fet pel comte Mateu I Orsini (net de Margaritone) i pel comte Leone Vetrano. Vetrano fou executat pels venecians deu anys despr??s (1206) i Orsini es va fer amb tot el poder.

A la caiguda de Constantinoble el 1204, poc despr??s va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'Acaia. El feu fon confiat a Gaius, pr??ncep de Tarent que va acceptar la protecci?? de Ven??cia en 1215; el 1224 Ven??cia la van recon??ixer als Orsini que no n???havien perdut el control. Despr??s dels Orsini va passar a N??pols el 1324 i el 1357 el pr??ncep de Tarent la va retornar a Ven??cia i va ser integrada a la senyoria de Zante governada pels Tocco, una fam??lia napolitana. Quant el darrer comte Carles Tocco va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca.

Vista panor??mica d'Assos
Vista panor??mica d'Assos

El 1480 fou atacada pels turcs que es van emportar molts habitants i el sold?? va fer casar als homes i dones amb homes i dones d'Eti??pia per formar un poble diferent per ser usat com esclaus. Els venecians van reconquerir l???illa el 1482 per?? la van retornar a Turquia per un tractat el 1485 si be en van mantenir el feu mitjan??ant un tribut. Els turcs van establir una guarnici?? al castell de Sant Jordi. El 1500 la creuada dirigida pels venecians i aragonesos va recuperar l???illa. Va romandre llavors en poder de Ven??cia amb capital a Sant Jordi, fins que aquest castell fou destru??t per un terratr??mol el 1757 i la capital es va traslladar al port d'Argostoli.

El 1797 la Rep??blica de Ven??cia fou abolida i els franceses van adquirir les seves possessions. El 28 de juny de 1797 es va poroduir l'ocupaci?? francesa. Els illencs van rebre als francesos com alliberadors i van al??ar la bandera francesa. El 17 d'octubre de 1797 va passar formalment a Fran??a pel tractat de Campio Formio. El 7 de novembre de 1797 els francesos van crear els departaments de Corf??, Ithaca (que incloia Ithaca, L??ucade, Cefal??nia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini franc??s fins que el 9 de novembre de 1798 russos i turcs ocuparen l???illa (ja havien ocupat abans Corf?? i despr??s van ocupar altres). El 2 d'abril de 1800 es va crear la Rep??blica de les Set Illes sota protectorat rus i otom??. Aquesta situaci?? va durar fins el 20 de juliol de 1807 en que R??ssia va haver de cedir Cefal??nia i les altres illes a Fran??a i renunciar al protectorat. El 13 de setembre de 1807 Cefal??nia fou annexionada a Fran??a i el 8 d'octubre de 1809 va pasar a formar part de les Prov??ncies Il??liriques. L'octubre del 1809 els brit??nics ocuparen l???illa i la van mantenir sota ocupaci?? fins el 1814 en que es va decidir constituir una Rep??blica federal de les Illes J??niques sota protectorat brit??nic en nom de les potencies que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Diset governadors brit??nics van regir la illa entre 1814 i 1863, dels quals cal esmentar especialment a Sir Charles Napier (12 de mar?? del 1822 fins al 1830) i en menor mesura a Sir C. S. Everton (a finals de la d??cada dels 40). En aquell moment vivien a l???illa vora 60.000 persones.

El 1863 les illes foren entregades a Gr??cia pel protocol de Londres (Corf??, Cefal??nia, Zante, L??ucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors).L'1 de juny de 1864 es vaproduir l'incorporaci?? a Gr??cia.

A l'illa va n??ixer Yiannis Metaxas, primer ministre de Gr??cia durant la segona guerra mundial. Durant aquesta els italians van ocupar l???illa el 1941 i el 1943 els alemanys, fins que el 1945 es van rendir i l'illa va quedar en mans de forces angleses que la van tornar a Gr??cia. El 1953 fou assolada per un terratr??mol i part de les 365 viles que hi havia a l???illa van desapar??ixer. Fiscardo, el port, va escapar quasi intacte

[edita] Llista de comtes de Cefal??nia

[edita] Governadors venecians

  • 1700 - 1702 Marcantonio Contarini
  • 1702 - 1704 Angelo Falier
  • 1704 - 1706 Domenico Pizzamano
  • 1706 - 1708 Angelo Malipiero
  • 1708 - 1710 Fantino Dandolo
  • 1710 - 1712 Benetto Minotto
  • 1712 - 1714 Luigi Marcello
  • 1714 - 1717 Paolo Minotto
  • 1717 Gianvincenzo Donato
  • 1717 - 1719 Gianfrancesco Giustiniani
  • 1719 - 1721 Lodivico Diedo
  • 1721 - 1723 Daniele Balbi
  • 1723 - 1725 Antonio Bold??
  • 1725 - 1727 Pietro Pasqualigo
  • 1727 - 1729 Gabriele Bold??
  • 1729 - 1731 Benetto Civrano
  • 1731 - 1733 Gaetano Dolfin
  • 1733 - 1735 Girolamo Bolini
  • 1735 - 1738 Jacopo Pasqualigo
  • 1738 - 1740 Nicol?? Bold??
  • 1740 - 1742 Nicol?? Pizzamano
  • 1742 - 1744 Pietro Antelmi
  • 1744 - 1746 Giambattista Baseggio
  • 1746 - 1748 Pietro Morosini
  • 1748 - 1750 Andrea Minotto
  • 1750 - 1752 Pasquale Cicogna
  • 1752 - 1755 Nicol?? Cornaro
  • 1755 - 1757 Agostino Soranzo
  • 1757 - 1759 Alberto Magno
  • 1759 - 1761 Pietro Contarini (primera vegada)
  • 1761 - 1763 Girolamo Marcello
  • 1763 - 1765 Angelo Longo
  • 1765 - 1767 Vido Marcello
  • 1767 - 1769 Giovanni Oizzamano
  • 1769 - 1772 Giampaolo Trevisano
  • 1772 - 1774 Pietro Contarini (segona vegada)
  • 1774 - 1776 Giovanni Bernardo
  • 1776 - 1778 Antonio Pasta
  • 1778 - 1780 Marcantonio-Francesco Semitecolo
  • 1780 - 1782 Andrea Dolfin
  • 1782 - 1785 Angelo Venier
  • 1785 - 1787 Domenico Muazzo
  • 1787 - 1789 Angelo Orio
  • 1798 - 1791 Angelo-Maria Giorgio
  • 1791 - 1793 Bartolommeo Cicogna
  • 1793 - 1795 Carlantonio Marin
  • 1795 - juliol 1797 Jacopo Marin

[edita] Governadors brit??nics (1809-1815)

  • Octubre 1809 - 1810 Lord Hudson Lowe
  • 1810 - 1814 Charles Philippe de Bosset