Et??lia
De Viquip??dia
Et??lia fou un territori de l'antiga Gr??cia
Estrab?? dona com a l??mits: al Oest, Acarn??nia separada pel riu Aquelus; al nord les muntanyes habitades pels Atamans, D??lops i Dr??ops; al nord-est, territoris dels doris i malis; al sud-est el territori de L??crida; i al sud el golf de Corint.
Estava dividida en dos districtes: Et??lia Vella i Et??lia Epicteta (o Et??lia adquirida), la darrera a la part muntanyosa del nord.
Ciutats de la Vella Et??lia:
-Zona del pla entre la mar i les muntanyes Arakuntos (Aracynthus):
- Calidon
- Pleuron
- Olenus
- Pliene
- Calcis
- Halicirna
- Eleus
- Phana (Peanium)
- Prosquium
- Ithoria
- Conope (Arsinoe)
- Lisim??quia
- Elaios
-Zona alta del pla, al nord del Arakuntos:
- Acre
- Metapa
- P??mfia
- Fiteum
- Triconium
- Thestienses
- Thermum (capital)
Ciutats de la Et??lia Epicteta:
-a la costa
-al interior, frontera amb L??crida:
- Potid??nia
- Haighition
- Crocileium
- Teiquium
- Egitium
-mes al interior
- Callium Oecalia
- Aper??ntia
- Agrinium
- Efira (ciutat dels Agrei)
La localitzaci?? de la ciutat et??lia de Ell??pion (Ellopium) es desconeguda.
Muntanyes:
Rius:
- Aquelus
- Evenus
Llacs:
- Tric??nis (Apokuro)
- H??ria (Zigos)
- K??nia
- ??ria
- Calidon
[edita] Hist??ria
Els primitius habitants foren anomenats Curets i venien segons la tradici?? d'Eubea. El pa??s s'anomenava llavors Cur??tia.
Al seu darrera van arribar els Lelegis i els Hiants, aquestos darrers vinguts de Be??cia, que eren probablement del grup Pel??sgic.
Els hel??lens s'hi van establir dirigits per Etolus fill de Endimi, i venien de l'??lide i el Pelopon??s i van sotmetre als Curets vers el segle XIII aC. Etolus va fundar la ciutat de Calidon que va convertir en capital, mentre els Curets van romandre a la seva ciutat principal, Pleuron i molts d'ells van marxar cap a Acarn??nia. Vers el segle XII aC governava el pa??s el cap Thoas que va participar a la Guerra de Troia. Despr??s d'aix?? (una generaci??) els eolis expulsats de Tess??lia es van establir a Et??lia i es van establir a Pleuron i Calidon i van anomenar la regi?? con E??lia. Despr??s d'un altra generaci?? es va produir la invasi?? del Pelopon??s pels doris dirigits per la nissaga d'H??racles. Un cap dels etolis, Oxilus, va prendre part a aquesta invasi??, i en recompensa va rebre l'??lide.
Des llavors no se sap res mes d'Et??lia i els etolis fins al temps de la guerra del Pelopon??s, quant formaven un poble poc civilitzat als que Tucidides esmenta junt amb els seus ve??ns els Locrians Ozolis i els Acarnians. Estaven dividit en tres tribus: els Ap??dotis (a la frontera amb L??crida), el Ofionesos (al nord dels anteriors i dividits en Bomiesos i Calliesos, aquestos a les fonts del Evenus amb seu a Callium) i els Euritans (els mes nombrosos, encara mes al nord i amb seu a Oecalia) i cadascuna subdividida en diversos clans o ciutats. Les tribus eren independents entre si per?? s'unien en cas de perill. Al nord-oest d'Et??lia vivien tamb?? els Agrei, a la frontera amb Ambr??cia, que tenien un rei propi per?? mes tard es van unir a Et??lia. Els Aperanti, que vivien tamb?? al nord-oest eren una tribu dels Agrei.
Et??lia, que era neutral entre Esparta i Atenes, fou enva??da per aquesta darrera el 455 aC i els etolis llavors es van posar al costat dels lacedemonis. El mess??nis, establerts per aquest temps a Naupactos pels atenencs, van patir els saquejos del etolis i van conv??ncer al general atenenc Dem??stenes d'atacar el interior d'Et??lia. Dem??stenes va sortir de Naupactos amb una for??a considerable per?? ja al interior d'Et??lia fou derrotat a Egitium. Els etolis llavors, aliats als espartans de Euriloc, van atacar Naupactos que Dem??stenes va poder defensar amb ajut dels Acarnanis. Despr??s d'aix?? els etolis no van participar mes a la guerra si be alguns mercenaris va combatre pels atenencs a Sic??lia.
El que si hi va haver al segle seg??ent foren freq??ents lluites amb els Acarnanis.
Se sap que el rei Filip de Maced??nia els hi va cedir Naupactos i sembla que d'aquesta ??poca data la constituci?? de la Lliga Et??lia. Despr??s de la mort d'Alexandre el gran els etolis es van incorporar a la confederaci?? grega a les guerres de L??mia o Lamiaques, lluita que es va acabar despr??s de la derrota confederada a Crannon (322 aC). Ant??pater i Cr??ter que havien fet la pau amb Atenes, van envair Et??lia per?? els etolis es van retirar a les muntanyes de dif??cil acc??s i els invasors es van haver de retirar, doncs els soldats feien falta per combatre a Perdicas d'Or??stia.
El 279 aC els etolis van participar a l'expulsi?? dels gals de Gr??cia (vegeu Gal??cia). La lliga et??lia apareix constitu??da en forma democr??tica amb un gran consell nacional (Panaitolik??) on podia votar probablement tot ciutad?? major de 30 anys; cada tardor es trobaven a Thermum per elegir magistrats, legislar i altres q??estions com la guerra i la pau. Un altre cos am reuni?? publica anyal era el Thermik??; i un cos deliberatiu era anomenat Apokletoi, i fou una esp??cie de comit?? permanent. El cap de la lliga era anomenat Strategus (Hstrategos), es a dir estrateg, i era de duraci?? anyal, tenint el comandament del exercit. El seguien l'hiparc (Hipparchos), es a dir el comandant de la cavalleria, i el cap secretari (Grammateus), tamb?? amb el c??rrec anyal.
Vers la meitat del segle III aC es va estendre cap els territoris ve??ns; comendats per Agetes van ocupar la part occidental d'Acarn??nia, el sud del Epir i de Tess??lia, i L??crida (Locris), F??cida i Be??cia i van assolir el control del oracle de Delfos i de l'assemblea Amficti??nica. Fins i tot van dominar algunes ciutats del Pelopon??s central, l'illa Cefal??nia, i alguna ciutat de Tr??cia i d'??sia Menor (com Lisim??quia a l'Hel??lespont, i Cios a la Prop??ntida, probablement ciutats que van demanar la protecci?? et??lia contra els atacs de naus privades et??lies dedicades a la pirateria).
El l??mit del seu poder fou vers el 220 aC quant per la invasi?? de Mess??nia es va iniciar una guerra contra la Lliga Aquea (anomenada Guerra social), i aquesta darrera va tenir el suport de Filip V de Maced??nia. Els etolis foren derrotats el 218 aC en un atac al cor del seu pa??s on la capital Thermum fou sorpresa i en la que els macedonis es van apoderar del tresor etoli. El 217 aC es va fer la pau per?? el 211 aC la guerra entre Et??lia i Maced??nia va tornar a esclatar, perqu?? Et??lia s'havia aliat als romans.
Per?? els romans, ocupats amb Ann??bal, no van poder assistir als seus aliats i Filip va ocupar altra cop Thermum i els etolis van demanar i signar la pau el 205 aC. Maced??nia i Roma van fer tamb?? les paus per?? les hostilitats es van reiniciar al 200 aC; els etolis van proclamar la neutralitat per?? finalment van passar al camp rom?? i van declarar la guerra a Filip i van combatre a Cinosc??fals (197 aC). Per?? les coses no van anar com els etolis esperaven dels seus aliats i quant els romans es van retirar els etolis van invitar al sel??ucida Ant??oc el gran a envair Gr??cia i van declarar la guerra a Roma (192 aC). Ant??oc fou derrotat a les Term??piles i va passar a ??sia i els etolis van quedar sols. Van obtenir una treva de Roma que es va trencar aviat quant van arribar rumors de vict??ries d'Ant??oc a ??sia. El c??nsol rom?? M. Fulvi Nobilior va entrar a Gr??cia i va assetjar Ambr??cia (189 aC) que pertanyia a la Lliga Et??lia. Llavors es va con??ixer la desfeta total d'Ant??oc a la batalla de Magn??sia del Sipilos i els etolis van demanar la pau. Els hi fou acordada per?? van perdre la independ??ncia i van esdevenir vassalls de Roma.
Despr??s de la conquesta de Perseu (167 aC), els proromans d'Et??lia, ajudats per forces romanes, van massacrar a mig mil?? de l??ders enemics de Roma, i els sobrevivents sospitosos foren portats a It??lia. Poc despr??s la Lliga fou formalment dissolta i Et??lia va passar finalment a formar part de la prov??ncia de Acaia.
Part dels seus habitants foren traslladats per Octavi August a Nic??polis, ciutat que havia fundat per commemorar la seva vict??ria a Accium (31 aC). La dominaci?? romana no va suposar una gran millora per l'Et??lia interior, sense camins i a??llada; la ??nica via del pa??s fou la que anava de la costa d'Acarn??nia, creuava el riu Aquelus, passava per Pleuron i Calidon, fins a Calcis i Mol??creia, a la costa et??lia.
