Estrateg

De Viquip??dia

Estrateg (strategus, plural strategi) fou un ofici militar a Gr??cia, equivalent a general.

Era principalment caracter??stic dels estats democr??tics com Atenes, T??rent, Siracusa, Argos, i Thuris; quan a J??nia es van deposar les tiranies per Arist??gores de Milet, es va establir al seu lloc strategi com a magistrats suprems.

Els estrategs a Atenes foren establerts despr??s de la modificaci?? de la constituci?? de Cl??stenes i tenia funcions que antigament corresponien al rei i despr??s al arcont polemarc. Foren deu, un per cadascuna de les deu tribus, i escollits per sufragi, i passaven un examen abans d'entrar en el c??rrec; havien de tenir al menys un fill leg??tim i tenir propietats immobili??ries a ??tica; se'ls encarregava la direcci?? de les expedicions militars i els seus preparatius i dem??s mat??ries connectades. Nomenaven per un any a les persones que els havien de servir com trierarques; presidien les corts marcials en els casos d'infraccions de caire militar i en casos d'emerg??ncia podien convocar assemblees populars.

A la batalla de Marat?? van ser presents els deu estrategs i l'arcont polemarc; tamb?? van participar els deu a l'expedici?? contra Samos (un dels estrategs era el poeta S??focles), per?? aix?? foren excepcions i en general no m??s de tres generals eren enviats a una missi?? dels quals un era considerat el cap per?? els altres dos tenien el mateix vot al consell de guerra.

Algun estrateg fou investit de poders extraordinaris (per exemple P??ricles; els que van dirigir l'expedici?? a Sic??lia: N??cies, Alcib??ades i Lamarc; o Aristides d'Atenes a Platees) per?? en general no fou aix?? i era un c??rrec amb responsabilitat i el seu final depenia de l'assemblea que podia estar influenciada per enemics personals; fins i tot P??ricles va haver de pagar una multa per una suposada mala direcci?? (en realitat per haver esperat m??s que el que va obtenir).

En temps de C??bries i Foci?? els generals romanien en general a casa i deixaven la guerra a caps militars mercenaris; algun no eren comandants de tot un ex??rcit i nom??s de la cavalleria o de la infanteria o de grups militars separats; un dels generals s'ocupava de la administraci?? de just??cia i altres serveis civils com el pagament dels soldats. La flota atenenca era manada tamb?? per estrategs.

Els estrateg atenenc eren l'ofici m??s important de la rep??blica especialment en temps de guerra i els m??s distingits ciutadans el van exercir; l'home d'estat i el general eren sovint la mateixa persona per?? en temps posterior els c??rrecs van anar a persones diferents ; el darrer que va reunir la doble condici?? fou Foci?? que fou estrateg no menys de 45 vegades. En temps de Dem??stenes els generals o estrategs m??s destacats foren Timoteu, C??bries, If??crates el Vell i Di??fites d'Atenes; tamb?? importants foren Cares i Lisicles; Caridem d'Eubea fou en realitat un cap de mercenaris.

Al final de l'Imperi el suprem magistrat d'Atenes va rebre de l'emperador Constant?? I el Gran el t??tol de Gran Duc amb funcions militars.

Estrategs destacats a Gr??cia foren els caps militars de la Lliga Et??lia i de la Lliga Aquea, que tenien el c??rrec d'strategi per un any (sovint eren reelegits moltes vegades). El estrateg aqueu podia convocar l'assemblea per?? no tenia tot el poder pol??tic. El estrateg etoli era principalment militar.