Cares (general)
De Viquipèdia
Cares (Chares, Khares, Χάρης) fou un general atenenc que durant anys va gaudir del suport del poble mercès a la corrupció.
El 367 aC fou enviat en ajut dels flisis que eren atacats per arcadis i argius amb ajut del comandant tebà de Sició, i va aconseguir aixecar el setge de la ciutat. En aquesta campanya es va distingir Èsquines l'orador.
Després va agafar el comandament contra Oropos i llavors, només sortir, la gent de Sició va ocupar el port que estava sota una guarnició espartana, el que indicava la importància del seu ajut a les forces espartanes al nord del Peloponès.
El 361 aC va succeir a Leòstenes després de que aquest fou derrotat per Alexandre de Feres. Va marxar cap a Còrcira, on va donar suport a una conspiració oligàrquica contra la política oficial atenenca; els demòcrates foren enderrocats en un sagnant cop d'estat i els exiliats demòcrates foren des llavors enemics d'Atenes, mentre que Atenes tampoc va aconseguir la bona disposició dels oligarques. L'illa es va perdre pels atenenc al esclatar la guerra social.
El 358 aC fou enviat a Tràcia amb plens poder i va obligar a Caridem a ratificar el tractat fet un temps abans amb Atenodor per el qual el Quersonès Traci passava a Atenes (357 aC)
El 356 aC va ser nomenat per dirigir la guerra social juntament amb Ifícrates i Timoteu, després de la mort de Càbries. Com que els dos generals es van negar a una batalla després d'una turmenta, Cares els va acusar de negar-li el seu suport, i foren tots cridats per judici a Atenes. Segons Nepos la causa de l'acusació fou que va fer la batalla sol i fou derrotat i per això va acusar als altres generals. L'acusació fou sostinguda per Aristòfon.
Va assolir llavors el comandament sol però mancat de diners es va haver de posar al servei d'Artabazos II el sàtrapa revoltat. Atenes va donar la seva aprovació però aviat, davant les queixes d'Artaxerxes III de Pèrsia, el van ordenar de deixar el servei del sàtrapa.
El 353 aC fou enviat contra Sestos que juntament amb Càrdia s'oposava a la cessió del Quersonès feta a favor d'Atenes el 357 aC. La ciutat fou ocupada i els seus habitants massacrats; les dones i nens foren venuts com esclaus.
El 349 aC fou nomenat general dels mercenaris enviats per Atenes en socors d'Olint, però sembla que va tenir una actuació molt limitada i el comandament fou donat a Caridem, però el 348 aC va tornar a mans de Cares i aquesta vegada va obtenir alguns triomfs sobre els mercenaris de Filip II de Macedònia i ho va celebrar amb diners obtinguts sacrílegament a Delfos per lo qual fou acusat per Cefisòdot.
El 346 aC era altre cop comandant a Tràcia i quant Filip II es preparava per atacar al rei odrisi Cersobleptes I, la gent del Quersonès va denunciar a Atenes que Cares s'havia retirat i no se'l podia trobar. Atenes va haver d'enviar un esquadró. Sembla que Cares era a una expedició privada de saqueig. En el mateix any abans de la sortida de l'ambaixada atenenca a Macedònia per negociar la pau, Cares va enviar un missatge donant compte de la bona disposició de Cersobleptes per fer front als macedonis.
Després desapareix de les cròniques per uns anys durant els qual segurament va viure a Sigeum. En un discurs de Demòstenes el 341 aC encara parla de la gran influencia de Cares al consell atenenc i segurament fou qui va impulsar l'actuació de Diòpeites contra Filip II a Tràcia.
El 340 aC fou nomenat comandant de la força atenenca enviada a Bizanci en ajut de la ciutat conra Filip II, on va morir la seva dona Damalis; però els bizantins no el van voler rebre, i contra els macedonis no va fer res, atacant únicament a aliats d'Atenes a la zona on va fer saquejos. Fou destituït i substituït per Foció, que va tenir un brillant èxit.
El 338 aC fou enviat en ajut d'Amfisa contra Filip, que el va derrotar junt amb el general tebà Proxenos. Demòstenes però parla de dues victòries atenenques. El mateix any fou un dels comandants de les forces atenenques a la batalla de Queronea; la derrota en aquesta batalla va portar a l'acusació dels generals, però Cares se'n va escapar, si be el general Lísicles fou condemnat a mort.
El 335 aC es esmentat com un dels generals atenencs als que Alexandre va exigir la rendició, però el macedoni no el va perseguir. El 334 aC era a Sigeum i es esmentat per Arrià com un dels que va presentar els seus respectes al rei macedoni en el seu camí cap Ilium.
El 333 aC era comandant al servei de Darios III de Pèrsia a Mitilene, conquerida el 333 aC per Farnabazos II i Autofradates, però es va haver de rendir als macedonis.
No torna a ser esmentat, però probablement es va retirar a Sigeum on va morir temps després.
