Farnabazos II

De Viquip??dia

Farnabazos II (vers 435 aC ??? despr??s del 373 aC) fou un noble persa que fou s??trapa de Dascilios.

Farnabazos era fill de Farnaces de Dascilios al que va succeir vers el 413 aC.

El 412 aC va prendre part en negociacions entre P??rsia i Esparta en las que va participar tamb?? el s??trapa de L??dia i C??ria, Tisafernes, que de fet era el seu rival pol??tic. Fou Tisafernes qui va assolir el tractat amb Esparta per el qual la flota persa-fen??cia ajudaria a Esparta contra Atenes. Com que Tisafernes no va complir la paraula d'enviar la flota, els espartans van negociar llavors amb Farnabazos. Les tensions entre els dos s??trapes van provocar la intervenci?? del rei, que va enviar al seu fill Cir el jove, va deposar a Tisafernes com a s??trapa de L??cia (per?? va poder conservar C??ria) i va donar suport a Esparta.

El 405 aC els espartans van guanyar la batalla decisiva i el 404 aC Atenes es va rendir. Farnabazos, junt amb Cir i amb Tisafernes, van ocupar les ciutat gregues de l'??sia.

Quant va morir el rei Darios II de P??rsia el 404 aC el va succeir Artaxerxes II contra el que es va rebel??lar son germ?? Cir el jove. Tisafernes va donar suport al rei i Farnabazos va romandre neutral. Cir fou derrotat a Cunaxa el 401 aC i els mercenaris grecs van arribar a Dascilios el 400 aC despr??s de creuar Arm??nia i Paflag??nia. Tisafernes va recuperar L??dia.

En aquell moment els espartans es preparaven per alliberar les ciutats gregues i de fet per posar-les sota el seu domini, per?? el comandant esparta Tibr??, en lloc d'atacar la desorganitzada L??dia van atacar Fr??gia Helesp??ntica on Farnabazos estava ben preparat. Tibr?? fou substituir per Derc??lides que va traslladar la seva acci?? al sud i va envair L??dia i C??ria. Tisafernes i Farnabazos van aparcar les seves diferencies, van unir les forces i van rebutjar als espartans cap el nord, sense deixar-los reunir-se amb la flota. Una batalla es va lliurar a Magn??sia i despr??s es va concloure l'armistici (397 aC) segons el qual Esparta evacuava ??sia Menor per?? les citats gregues serien independents. Per?? durant les negociacions els perses van saber que una flota s'estava construint a Fen??cia (probablement per combatre als Egipcis revoltats) i desconfiant, van trencar els acords i el rei esparta Agesilau va envair ??sia amb noves tropes (396 aC). Agesilau va pactar amb Tisafernes una treva: Agesilau volia derrotar primer a Farnabazos i despr??s a Tisafernes, per?? aquest esperava que Agesilau, debilitat per la lluita contra Farnabazos, podria ser derrotat quant li arribaren els refor??os que esperava: Farnabazos per?? va aconseguir retardar l'enfrontament i va enviar al rodi Tim??crates a Gr??cia per incitar revoltes antiespartanes. Agesilau va reclutar soldats a les ciutats gregues de J??nia i a la primavera del 395 aC va derrotar a Tisafernes prop de Sardes. Tisafernes es va poder escapar per?? quant el rei se'n va assabentar que no havia participat a la guerra junt amb Farnabazos, el va deposar, i el va executar, nomenant en el seu lloc a Titraustes. Per?? aquest va decidir seguir el mateix esquema que Tisafernes, i va pagar diners a Agesilau perqu?? marxes al nord a atacar a Farnabazos.

Per?? Agesilau de sobte va canviar de parer va fer marxa cap al sud i va atacar C??ria on encara hi havia un vuit de poder perqu?? Titraustes no havia cobert molts llocs administratius i militars que havien quedat vacants despr??s de la deposici?? de Tisafernes. La marxa d'Agesilau en direcci?? a Cil??cia no fou massa exitosa, doncs no va poder ocupar les ciutats i mentre Farnabazos va reunir un exercit i una flota i va trobar per manar-la a un gran cap, l'atenenc Con??. Mentre la missi?? de Tim??crates de Rodes havia reeixit i algunes ciutats s'havien revoltat contra Esparta (395 aC) i Agesilau va haver de ser cridat (394 aC). Farnabazos i Con?? van conquerir Melos i Citera el 393 aC. La guerra que va seguir va acabar amb la pau entre grecs i perses signada el 386 aC que va establir l'hegemonia espartana i va entregar les ciutats gregues d'??sia a P??rsia. Farnabazos va respectar l'autonomia de les ciutats, cosa que no sempre faran els seus successors.

El 387 aC com a premi, Farnabazos va rebre la ma d'Apama, filla del rei de P??rsia; va rebre tamb??, compartit amb Titraustes, el comandament de la flota que havia de conquerir Egipte, que estava revoltada els darrers vint anys. Com a s??trapa va deixar al seu fill Ariobarzanes.

Els atacs a Egipte del 385 aC i 383 aC no foren exitosos, sobretot per la defensa eg??pcia refor??ada pels atenencs dirigits per Cabries. El 373 aC Farnabazos va dirigir un altra atac en solitari quant ja els atenencs s'havien retirat; Farnabazos va reunir la flota a Acco (Acre, Palestina) i es contractar mercenaris grecs dirigits per If??crates; la flota va avan??ar pel delta sense ser atacada doncs els egipcis no tenien mitjans navals; per?? quant els egipcis van atacar Pelusium van topar amb una resist??ncia ferotge. Farnabazos va decidir buscar un altra bra??a del riu i avan??ar cap a Menfis. L'estrat??gia de Farnabazos i la d'If??crates era diferent i van esclatar conflictes entre els dos caps militars. Farnabazos dubtava d'atacar Menfis i el fara?? Nectabeu es va poder refor??ar i el juliol del 373 els perses es van haver de retirar per la pujada del riu Nil.

Ja no es tenen mes noticies de Farnabazos que devia morir algun temps despr??s.