Mitilene

De Viquipèdia

Mitilene (Mytilene o Mitylene, grec Mytilíni: Μυτιλήνη o Μιτυλήνη, turc Midilli, català Metellí) es el nom de la principal ciutat de l'illa de Lesbos, i per molts anys (des l'edat mitjana fins al segle XX) el nom donat a la mateixa illa. Es capital de la prefectura de Lesbos. Té uns 32.000 habitants; al sud de la ciutat hi ha un aeroport.

Antigament la ciutat es va fundar a una illa que es va unir a terra ferma i va formar dos ports, un dels quals, el del nord es deia Malea (Μαλόεις).

Mitilene es esmentada per primera vegada a la lluita dels atenencs i eolis per el port de Sigeon, a la cantonada nord-oest de l'Àsia Menor (606 aC). D'aquest temps son les figures d'Alceu i Pittacos. Van participar a la fundació de Naucratis a Egipte; la ciutat va aportar contingents per la invasió d'Egipte per Cambises i per l'expedició de Darios a Escítia. Van donar suport al jònic Histieu; i van donar seixanta vaixells a Xerxes per la invasió de Grècia.

Després de la derrota persa, Mitilene es va aliar a Atenes però a la guerra del Peloponès, la ciutat es va revoltar el 428 aC junt amb altres ciutats de l'illa (Metimna no la va seguir), Esparta els va ajudar enviant una flota amb Alcides al cap. Assetjada la ciutat i conquerida el 427 aC es va decidir a una assemblea a Atenes que tots els habitants mascles haurien de ser executats i les dones i nens venuts com esclaus, però l'endemà es va tornar a discutir el tema i per una estreta majoria es va aprovar que nomes moririen els responsables de la revolta. Les muralles foren demolides i la flota confiscada, i el territori entregat a atenencs, i la ciutat va ser privada de totes les seves dependencies a terra ferma asiàtica.

El 406 aC Conó cap de la flota atenenca, fou derrotat per l'espartà Cal·licràtides en aigües de Mitilene i va quedar bloquejat al seu port, produint-se la batalla de les illes Arginuses que va derrotar als espartans i el va alliberar.

La ciutat com les demes de Lesbos es va aliar a Alexandre el gran de Macedònia, però Memnó de Rodes el cap de la flota persa va reconquerir l'illa i va morir tot just després de derrotar a Mitilene. Hegèsiloc la va recuperar pels macedonis. Dos destacats ciutadans de Mitilene, Laòmedon i Erígios, fills de Larikhos, van formar part dels consellers d'Alexandre (Erigios va morir en combat a Bactriana i Laòdemon fou governador de Síria fins i tot ja mort Alexandre) . En aquest temps la ciutat era regida per comuners (δᾶμος) i un consell (βόλλα) esmentat a les monedes.

Al segle I va abraçar el partit de Mitridates VI Eupator del Pont. M. Thermus va conquerir l'illa (es va distingir Juli Cèsar) i va saquejar Mitilene. Però l'amistat de Pompeu amb Teòfanes, el notable local, va portar a l'establiment de Mitilene com a ciutat lliure. Després de la derrota de Farsàlia, Pompeu es va aturar a l'illa per recollir a Cornèlia. Sext Pompeu, el seu fill, després de la seva derrota el 36 aC a Miles, va ser ben rebut a Mitilene. En aquest temps els magistrats de Mitilene es titulaven pretors (στρατηγός) segons les monedes.

Agripa hi va residir un temps en un voluntari exili. Germànic va passar per l'illa amb la seva dona Agripina, venint d'Eubea, hi allí va néixer Júlia. Vespasià va suprimir el privilegi de ciutat lliure però Adrià li va restaurar.

Sota l'Imperi Bizantí fou part de la província de les Illes i mes tard al thema de la mar Egea.

La ciutat va esdevenir molt important a l'edat mitjana fins al punt que va eclipsar a les demes i va donar nom a tota l'illa. En català la ciutat i l'illa foren conegudes com Metellí.