Farsàlia

De Viquipèdia

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis. El seu nom en realitat era Farsalos, i el territori Farsàlia, però es més coneguda com a Farsàlia degut a la batalla així anomenada i a la obra La Farsàlia un poema èpic llatí de Lucà.

Es esmentada ja durant les guerres perses i sens dubte era molt anterior. El seu nom primitiu segurament fou Phthia i fou la capital de Phthiotis. La muralla tenia uns 6 km de circuit en forma triangular. L'acròpoli probablement es deia Palaepharsalos, i la gent vivia a la part baixa.

El 455 aC fou assetjada pel comandant atenenc Mirònides després de la seva victòria a Beòcia, però fou rebutjat. Al començament de la guerra del Peloponès va ser aliada d'Atenes; Mèdios, tirà de Larissa, la va conquerir el 395 aC. Sota el tira Polídames va resistir a Jàson de Feres, tagos (generalisim) de Tessàlia des el 374 aC, però després s'hi va aliar.

Després del període macedònic (meitat del segle IV i segle III) es va declarar per Antíoc III el gran, que la va dominar el 191 aC, però després de la seva retirada va caure en mans del cònsol Acilius Glabrio, el mateix any 191 aC.

Possessió romana des llavors, fou una ciutat lliure (encara en temps de Plini el Vell) i la fita mes important de la seva història fou la batalla que van lliurar allí Juli Cèsar i Gneu Pompeu l'any 48 aC en la que el primer va obtenir la victòria decisiva.

Vegeu: Batalla de Farsàlia.

Encara existia al segle VI quan es esmentada per Hierocles. Es la moderna Farsala.