Alexandre de Feres
De Viquipèdia
Alexandre de Feres fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia. Diòdor diu que va usurpar el poder després del assassinat de Jàson el 370 aC quant va accedir al poder el seu germà Polidor al que va enverinar al cap d’un any. Segons Xenofont, Polidor fou assassinat per son germà Polifró, que a la seva vegada fou assassinat per Alexandre, germà o nebot seu, el 369 aC.
Les ciutats de Tessàlia que havien reconegut com Tagus (rei) a Jàson no volien fer el mateix amb Alexandre, especialment els Aleuades de Larissa, que van demanar ajut a Amintes II de Macedònia. Els macedonis van avançar ràpid cap a Larissa i va poder entrar a la ciutat abans de que Alexandre podes arribar. Alexandre va tornar a Feres i una guarnició macedonia va restar a Larissa i a Crannon que també s'havia aliat als macedonis. Amintes es va retirar i el va succeir el seu fill Alexandre I de Macedònia i els tessalis oposats al tirà, per por de la venjança d’aquest, van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el tebà Pelòpides va envair Tessàlia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vist i plau d'Alexandre de Macedònia) però l’any següent (368 aC) Pelòpides fou atacat a Larissa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva.
Pelòpides va anar llavors a Macedònia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolomeu Alorita (Ptolomeu d'Aloros) i substituït per son germà Perdicas III sota regència del assassí. Perdicas i el seu germà petit Filip foren confiats respectivament a la custodia del atenenc Ificrates i del tebà Pelòpides. Així aquest darrer i el regent Ptolomeu esdevingueren aliats i la influencia de Tebes es va estendre a Tessàlia. El 366 aC els tebans van obtenir de Pèrsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grècia i el mateix any Pelòpides i el seu lloctinent Ismènies van anar, amb molts pocs soldats, a Tessàlia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconèixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farsàlia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tessàlia nomes es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petició dels soldats. Després d’això totes les ciutats tessàlies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desaparèixer.
Una segona expedició dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victòria i va obtenir la llibertat dels presoners si be no va poder restaurar l’hegemonia tebana sobre Tessàlia. Alexandre va atacar als estats de Magnèsia i Phthiotis i algunes ciutats van demanar a Tebes d’intervenir; el 364 aC Pelòpides fou enviat de nou al país amb un exercit tebà. Pelòpides va morir en combat a Cinoscèfals. Els tebans van enviar un exercit mes poderós dirigit per Malcites i Diogiton que va derrotar a Alexandre que va haver de reconèixer l’hegemonia tebana sobre Tessàlia, deixant nomes a Alexandre el domini de Feres, sota influència de Tebes.
A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l’hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tessàlia. Alexandre va fer una incursió sobre les illes de Tenos i altres de les Cíclades, saquejant-les i fent esclaus als seus habitants; va assetjar Peparetos i fins i tot va enviar tropes al Àtica ocupant el port de Panormos, al est de Súnion. Leòstenes, l’almirall atenenc, el va derrotar i va recuperar Peparetos, però Alexandre es va lliurar del setge a Panormos, va apressar alguns trirrems atenencs i va saquejar el Pireu.
La cambra d'Alexandre era inaccessible, amb guardians per arreu i un ferotge gos a la porta. Alexandre era casat amb sa cosina Thebe, filla de Jàson per la que fou assassinat vers el 359 aC, amb la complicitat dels seus germans, un dels quals, Tisifó, el va succeir, però amb Thebe exercint el poder a l’ombra.
