Feres (ciutat)
De Viquip??dia
Feres (Pherae) fou una antiga ciutat de Tess??lia a la part del sud-est al districte de Pelasgiotis. Tenia a l'est el llac Boebeis, i mes enll?? Pagases que li feia de port.
En mitologia fou la residencia d'Admetos i el seu fill Eumelus; aquest darrer va conduir onze vaixells a la guerra de Troia.
Al comen??ament de la guerra del Pelopon??s, encara que governada per l'aristocr??cia, fou aliada d'Atenes. Vers el final de la guerra Licofr?? va enderrocar l'aristocr??cia i va establir la tirania i va intentar dominar tot Tess??lia. Va atacar Larissa i altres ciutats que se li oposaven (404 aC) i va obtenir una notable vict??ria. El 395 aC Licofr?? estava en plena campanya contra Larissa, governada per M??dios, probablement un membre dels Aleuades. Licofr?? va obtenir l'ajut d'Esparta i M??dios va demanar ajut a Atenes. Amb aquest ajut M??dios va ocupar Fars??lia, que havia estat ja ocupada per una guarnici?? espartana, i va vendre els seus habitants com esclaus.
El 395 aC M??dios es va aliar als beocis contra Esparta. L'espart?? Agesilau va marxar cap a ??sia l'any seg??ent i quant fou cridat pel govern d'Esparta va passar per Tess??lia i la cavalleria de les ciutats dominades per M??dios li va voler barrar el pas, per?? fou derrotada per Agesilau amb h??bils maniobres. La derrota li va costar cara a M??dios, que va perdre el suport de les ciutats i ja no fou rival per Feres en la lluita per l'hegemonia. Fars??lia va recuperar la seva llibertat, fou reconstru??da, i va esdevenir la segona ciutat despr??s de Feres. El poder suprem a Fars??lia fou encarregat al tir?? Pol??dames, que tenia el suport de totes les tend??ncies (i va exercir a satisfacci?? de tots).
Despr??s de Licofr?? va governar Feres el tir?? J??son, home de gran energia i habilitat, probablement el seu fill. J??son volia estendre la seva hegemonia a tota Gr??cia i fins i tot a P??rsia. Es va fer elegir tagos de Tess??lia (374 aC) i va reunir un poder??s exercit de 6000 cavallers i 10000 infants (hoplites); va sotmetre totes les ciutats tess??lies a la seva autoritat, incl??s Fars??lia que si be podia haver estat conquerida per for??a, J??son va sotmetre per la negociaci??, oferint a Pol??dames el segon lloc a la direcci?? pol??tica de Tess??lia; Pol??dames, despr??s de tantejar la possible ajuda d'Esparta, que no podia arribar, va accedir, i va incloure Fars??lia dins l'hegemonia de J??son. Aix?? va incrementar les seves forces a 8000 cavallers i 20000 infants. Tamb?? va formar aliances amb Alcetes I de l'Epir i amb Amintes II de Maced??nia.
Des el 371 aC va ser aliat de Tebes que va invitar J??son a atacar el camp dels lacedemonis, per?? el tir?? tessali va optar per aconsellar una treva que va permetre als espartans la retirada.
El 370 aC J??son va anunciar que aniria a Delfos al front d'un cos de forces tess??lies, per presidir el festival Phyti, el que va causar alarma a Gr??cia, per?? abans de sortir fou assassinat per set joves durant una audi??ncia publica. Els assassins foren considerats herois a molts llocs de Gr??cia.
Van succeir a J??son els seus germans Polifr?? i Polidor, amb els que Tess??lia va perdre la seva influencia. Polifr?? fou assassinat per Polidor que va restar com a ??nic cap (tagos) i va exercir la seva autoritat amb mota energia i crueltat. Pol??dames de Fars??lia fou executat, i altres possibles rivals i caps (especialment de Larissa) foren exiliats o assassinats.
Finalment Polidor fou assassinat per Alexandre, probablement el seu germ?? o el seu nebot. Alexandre fou extremadament cruel. Els Aleuades i altres fam??lies nobles foren perseguits, i el jove rei de Maced??nia, Alexandre, successor d'Amintes, ell mateix amena??at, va envair Tess??lia, va derrotar a Alexandre i va ocupar Larissa i Crannon, on va establir guarnicions. Per?? poc despr??s, per necessitats internes es va haver de retirar. Alexandre va recuperar el poder per?? algunes ciutats tess??lies van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el teb?? Pel??pides va envair Tess??lia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vist i plau d'Alexandre de Maced??nia).
A l'any seg??ent (368 aC) Pel??pides fou atacat a Larissa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. Pel??pides va anar llavors a Maced??nia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolomeu Alorita (Ptolomeu d'Aloros) i substitu??t per son germ?? Perdicas III de Maced??nia sota reg??ncia del assass??. Perdicas i el seu germ?? petit Filip foren confiats respectivament a la custodia del atenenc If??crates i del teb?? Pel??pides. Aix?? aquest darrer i el regent Ptolomeu esdevingueren aliats i la influencia de Tebes es va estendre a Tess??lia.
El 366 aC els tebans van obtenir de P??rsia el reconeixement de la seva hegemonia a Gr??cia i el mateix any Pel??pides i el seu lloctinent Ism??nies de Tebes van anar, amb molt pocs soldats, a Tess??lia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a recon??ixer aquesta hegemonia. Alexandre els va atacar prop de Fars??lia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tess??lia nomes es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petici?? dels soldats. Despr??s d'aix?? totes les ciutats tess??lies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desapar??ixer.
Una segona expedici?? dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la vict??ria i va obtenir la llibertat dels presoners si be no va poder restaurar l'hegemonia tebana sobre Tess??lia. Per?? l'opressi?? d'Alexandre fou prou forta perqu?? algunes ciutats demanessin a Tebes d'intervenir i el 364 aC Pel??pides fou enviat de nou al pa??s amb un exercit teb??. Pel??pides va morir al primer combat. Els tebans van enviar un exercit mes poder??s que va derrotar a Alexandre que va haver de recon??ixer l'hegemonia tebana sobre Tess??lia, quedant nomes a Alexandre el domini de Feres.
A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l'hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tess??lia. Fou assassinat el 359 aC per la seva dona Teba o Thebe i els seus germans, un dels quals, Tisif??, el va succeir, per?? amb Thebe exercint el poder a l'ombra. No va durar massa temps i el va succeir el seu germ?? Licofr?? II. Mentre els aleuades de Larissa van formar alian??a amb Filip II de Maced??nia, el qual davant de l'amena??a que per Larissa suposava Licofr?? II, va envair Tess??lia el 353 aC.
Licofr?? va demanar ajut al foci Onormac i amb ajut dels focis va poder rebutjar al macedoni, per?? l'any seg??ent Filip va retornar i va obtenir una gran vict??ria sobre Onormac i Licofr?? II, en una batalla en la que el primer va morir. Filip va assetjar Feres i Licofr?? II es va rendir i se li va permetre retirar-se a F??cida amb els seus soldats (352 aC). Filip va establir a Feres un govern popular i va donar una nominal independ??ncia a les ciutats tess??lies per?? sota la seva hegemonia; tamb?? va establir una guarnici?? a Magn??sia i al port de Pagases. Un intent de revolta l'any 344 aC en favor de la fam??lia dels antics tirans de Feres va permetre a Filip d'establir una guarnici?? a la ciutat i va col??locar al front de cada una de les quatre tetrarquies a un membre de la fam??lia aleuada, completament entregada als seus interessos. Aix?? Tess??lia li va quedar totalment sotmesa a Maced??nia.
El 191 aC Feres es va declarar pel sel??ucida Ant??oc III el gran per?? al cap de pocs meses fou ocupada pel c??nsol rom?? Acilius. Sota els romans es va construir una nova ciutat (Nova Feres) al costat de la vella.
Les seves ru??nes son a la moderna Velest??no, principalment les muralles.
