??lide
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ????lide (desambiguaci??)??. |
??lide fou un pa??s de Gr??cia la capital del qual fou la ciutat d'Elis. Era a la costa oest del Pelopon??s entre Acaia i Mess??nia. Tenia al nord el cap Araxos i el riu Larissos, i al sud el riu Neda; al est tenia les muntanyes d'Arc??dia i al oest la mar J??nica. Estava format per tres districtes: ??lide buida o pr??pia (al nord) des el Araxos al Cap Ikthys; Pisatis, al centre, des l'Ikthys al riu Alfeios; i Trif??lia (al sud) des l'Alpheios al Neda.
El primer deu adorat pels elians fou Apol??lo Ops??fag. Per posseir el temple del Zeus ol??mpic a la riba del riu Alfeios el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys es celebrava el seu festival que portava al pa??s nombrosos visitants.
Caps principals:
- Araxus
- Kelonatas
- Ikthys (avui Kat??kolo)
Golfs:
- Cyllene (al nord)
- Kelonaticos
- Cyparission
Rius:
Ciutats: La relaci?? de ciutats es pot consultar a cadascun dels tres districtes: ??lide buida, Pisatis, i Trif??lia.
[edita] Hist??ria
Els antics habitants foren anomenats caucons. Es troben alguns rastres d'influ??ncia fen??cia a la ciutat d'Elis (culte a Afrodita Ur??nia). Els seg??ents habitants foren els epeis (epeioi) que estaven emparentats als etolis. Els grecs feren a dos fills d'Endimion (fill de Atlios), els germans Epeios i Etolos, els ancestres dels elians i dels etolis. El nom d'Elis va derivar de Eleios, fill de Posid?? i Euricida, germana d'Endimion i es va aplicar als habitants de l'??lide buida.
Eleios va tenir com a successor al seu fill Augias -pare de Fileu-, que va fer la guerra a H??rcules. Despr??s el regne es va dividir en quatre estats. El epeis van anar a la guerra de Troia amb 40 vaixells dels quatre estats, dels quals un era governat per Polixenos el net d'Augeias. Homer esmenta als epeis i als pylians com a pobles de la costa del oest del Pelopon??s que foren a la guerra de Troia. Polixenos fou l'??nic dels quatre reis que va retornar de la guerra. En temps del seu net es va produir la invasi?? dels doris i l'??lide fou donada al cap Oxilos i els seus etolis per pagar la seva participaci?? a la conquesta.
Per?? etolis i epeis es van fusionar r??pidament i es va originar el poble del elians. Un altre estat (Pisatis), poblat pels epeis, tenia per capital Pisa, antiga residencia de Oenomaos i Pelops (que va donar nom al Pelopon??s), i era una confederaci?? formada per vuit estats, per?? aquesta ciutat va desapar??ixer mes tard probablement amb la conquesta dels elians. Pel mateix temps els minies, expulsats de Lac??nia, es van apoderar de Trif??lia i van expulsar als habitants originals els caucons i parorets i s'hi van establir i van fundar sis ciutats-estat. Hi vivien a mes del minies, els epeis i els elians (que ja havien dominat abans als parorets i caucons sense expulsar-los). Vers el segle VIII aC els elians d'??lide buida van conquerir els estats de Pisatis i els de Trif??lia que esdevingueren estats sotmesos, i amb el temps van assimilar als seus pobles.
El festival de Zeus a Ol??mpia el feien els habitants de Pisatis, a la vora de la ciutat d'Ol??mpia. La conquesta de Pisa pels elians va suposar que el control del festival qued??s encarregat als elians i els habitants de l'??lide eren els agonotetes dels jocs ol??mpics. Els pisatans van voler recuperar la direcci?? del festival i a la VIII olimp??ada el 747 aC van obtenir la presid??ncia amb l'ajut de Pheidon, tir?? d'Argos, que participava al festival. Per?? derrotat Pheidon pels espartans els elians van recuperar la presid??ncia del festival.
Durant la segona guerra mess??nica els pisatans i els trifils es van revoltar i van ajudar als mess??nics mentre els elians ajudaven a Esparta. Els pisatans anaven manats pel seu rei Pantale?? que va ocupar Ol??mpia durant la XXXIV olimp??ada el 644 aC i van celebrar els jocs amb exclusi?? dels elians. Per?? la derrota dels mess??nics va suposar tamb?? la dels pisatans.
El 588 aC a la XLVIII olimp??ada, els elians sospitaren de la fidelitat del rei dels pisatans Damophon, fill de Pantale??, i van envair el seu pa??s per?? es van retirar per?? el 572 aC a la LII olimp??ada, el rei de Pisatis, Pirros, germ?? i successor de Damophon, va envair ??lide ajudat per les ciutats de Dyspontos (Pisatis), Macistos i Skiluntos (a Trif??lia ambdues) i fou derrotat i les ciutats revoltades destru??des. Despr??s d'aix?? la pau va ser la norma a tota la regi?? d'??lide.
A la guerra del Pelopon??s foren aliats d'Esparta fins a la pau de N??cies el 421 aC. A partir de llavors Esparta va comen??ar a donar suport als petits estats per evitar que cap pogu??s arribar a ser massa fort i aix?? va provocar la revolta de Lepreion a Trif??lia que va demanar ajut dels espartans. Esparta va recon??ixer la seva independ??ncia i va enviar un ex??rcit. Llavors Elis va renunciar a la seva alian??a i va entrar a la lliga entre Argos, Corint i Mantinea. El 420 aC es va celebrar el festival ol??mpic, i els espartans en foren exclosos. Van lluitar a la batalla de Mantinea contra Esparta (418 aC) i encara que amb la vict??ria d'Esparta, aquesta va imposar la seva hegemonia, no es van restablir les antigues bones relacions.
Quant Esparta va imposar l'hegemonia sobre Atenes, Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta. Com que no van atendre el rei Agis va envair el pa??s el 402 aC i la guerra va durar tres anys al finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutat de Trif??lia i a Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntany??s d'Acror??ia. El port de Cyllene fou entregat a Esparta. El festival ol??mpic fou reclamat pels pisatans per?? com que ara nom??s eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petici?? fou rebutjada i Elis va conservar la presid??ncia (400 aC).
Despr??s de la batalla de Leuctres i la destrucci?? del poder espart?? (371 aC) Elis va voler recuperar el domini de l'antiga ??lide incloent Trif??lia, per?? aquesta regi?? fou admesa la confederaci?? arc??dia (368 aC) que havia creat Epaminondes i estava tutelada per Tebes. Tamb?? hi foren admeses les ciutat de l'Acror??ia. ??lide es va aliar llavors a Esparta contra Arc??dia i el 366 aC va comen??ar la guerra contra Arc??dia. Els elians van ocupar L??sion i les altres ciutat d'Acror??ia per?? els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnici?? al tur?? de Cron??on a Ol??mpia, marxant tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democr??tic es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia per?? foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gracies als quals van ocupar Pylos, una ciutat a la riba del Peneios a uns 15 km d'Elis. Els arcadis es van retirar i van deixar el combat en mans dels dem??crates; van tornar a l'any seg??ent (365 aC) i van derrotar als elians a un lloc entre Elis i Cyllene. Elis va demanar ajut a Esparta que van envair el sud-oest d'Arc??dia per distreure al ex??rcit de la lliga de la seva guerra a ??lide. Aix?? els elians van recuperar Pylos i van exterminar als dem??crates.
El 364 aC es va celebrar la CIV Olimp??ada. Els arcadis mentre havien rebutjat als espartans i conservaven guarnici?? prop d'Ol??mpia i van decidir retornar la presid??ncia als pisatans amb uni?? dels quals van celebrar els jocs. Els elians es van indignar i van atacar als arcadis prop d'Ol??mpia i els van v??ncer. Els elians van despr??s treure aquesta olimp??ada (aix?? com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadis es van emportar els tresors del temple d'Ol??mpia per?? aix?? fou vist malament pels mateixos ciutadans arcadis que ho consideraren un sacrilegi, i especialment fou contraria la ciutat de Mantinea. L'assemblea de la lliga arc??dia va decidir compensar a ??lide signant la pau i els hi van retornar Ol??mpia i la presid??ncia dels jocs (362 aC).
Uns anys despr??s ??lide es va sotmetre volunt??riament a l'alian??a maced??nia, per?? amb la condici?? de no lluitar contra Atenes i Tebes. No foren presents a Queronea. Van restar a l'alian??a fins a la mort d' Alexandre el gran el 323 aC.
Despr??s van lluitar contra el regent Ant??pater a la guerra lami??ca. El 312 aC la ciutat d'Elis fou ocupada per Telesfor, general d'Ant??gon, que va fortificar la ciutadella amb la finalitat d'establir un principat independent al Pelopon??s, per?? un altre general, Ptolemeu, va expulsar a Telesfor i va construir noves fortificacions.
Despr??s d'aix?? els elians es van aliar a Maced??nia i van ingressar a la Lliga Et??lia. Com que no van voler unir-se a la Lliga Aquea i van romandre dins la lliga Et??lia foren atacats pels aqueus. Trif??lia en canvi es va unir a la Lliga Aquea.
Despr??s de l'ocupaci?? romana de Corint, el pa??s fou posat sota domini rom??. Es va permetre seguir celebrant els jocs ol??mpics.
En temps del emperador Juli?? l'Ap??stata Elis fou exonerada de tributs per acollir els jocs ol??mpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival fou abolit el 394 per Teodosi. El 396 el pa??s fou devastat pel visigot Alaric I.
Va romandre en poder de Bizanci fins el 1205.
Vers el 1208 els cavallers francs de Patres van sortir vers la vall del Peneios. Guillem de Champlitte va establir la seva residencia a Andrabida, un districte f??rtil a la riba dreta del Peneios. Godofred de Villehardouin va construir Clarentza que va esdevenir el principal port de la costa oest de Gr??cia. Mes tard fou constru??t Castro Tornese a Clarentza, i Cast??ni i Santameri.
Va passar com la resta del Pelopon??s als venecians i form?? el districte de Belvedere (Morea Occidental) nom que corresponia a la ciutadella d'Elis.
Amb els otomans el pa??s es va despoblar.
