Perdicas d'Or??stia

De Viquip??dia

Perdicas (Perdiccas, ??????????????????) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu de Or??stia o Orestis, que fou un dels m??s destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Or??stia.

Pel seu naixement noble vivia a la cort de Filip II de Maced??nia i fou un dels que va venjar la mort del rei.

Despr??s va servir a Alexandre per?? no apareix esmentat individualment fins m??s endavant, quan se li va donar el comandament d'una de les divisions de la falange, amb la que va acompanyar al rei a la campanya d'Il??l??ria i al setge de Tebes; en aquest darrer fou ferit.

En l'expedici?? a P??rsia va dirigir una divisi?? de la falange formada per orestes i lincestes, i va participar a les batalles del Gr??nic, Issos i Arbela; a la darrera fou altre cop ferit de gravetat. ??s esmentat als setges d'Halicarn??s i de Tir. Despr??s apareix durant les operacions a P??rsia, Sogdiana i ??ndia; traslladat a la cavalleria i va manar una de les eparquies o divisions de la gu??rdia del rei, i tamb?? va rebre comandaments separats d'import??ncia tant sol com junt a altres generals; es va destacar a la batalla de l'Hidaspes contra el rei Porus i despr??s contra els cataians i a l'atac a la ciutat dels malli.

Quan el rei va tornar a Susa va donar a Perdicas una corona d'or pels seus serveis i la ma de la filla d'Atr??pat, el s??trapa de M??dia. Quan no estava de servei a la guerra exercia com a somatofilax del rei, i va estar al seu costat als darrers temps abans de la mort.

A la mort d'Alexandre (323 aC) Perdicas va proposar que la corona s'havia de reservar pel fill d'Alexandre i Roxana (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Aristonous la reg??ncia fou confiada a Perdicas, decisi?? complementada, a proposta de Pit??, per el nomenament com a coregent de Lleonat. Part de l'ex??rcit va recon??ixer aquest acord per?? la infanteria dirigida per Meleagre no hi va estar d'acord i defensava la corona per Filip III Arrideu, el germ?? d'Alexandre; el trencament va fer que la cavalleria i els principals oficials es retiressin de la ciutat de Babil??nia i acampessin a l'exterior. Perdicas primer va romandre a la ciutat, pero un intent d'acabar amb la seva vida el va decidir a sortir; la cavalleria va assetjar Babil??nia , pero finalment es va arribar a un comprom??s per el qual Filip III Arrideu fou reconegut rei pero si el fill de Roxana era un mascle seria associat al tron; Perdicas seria el quiliarca (un t??tol honorari) i dirigia l'ex??rcit sota l'autoritat del rei; Meleagre seria el segon en el comandament.

Aquest acord estava destinat a ser ef??mer. Perdicas amb la seva nova posici?? va refor??ar als seus partidaris, va eclipsar al rei, i quan va estar preparat va eliminar a Meleagre i als seus principals partidaris. El naixement d'un fill de Roxana no va fer m??s que augmentar la seva autoritat al reduir la d' Arrideu. Els generals que podien ser un perill foren enviats a satrapies llunyanes; el mercenaris grecs revoltats a l'??sia Menor foren derrotats per Pit?? i finalment foren tots massacrats fins i tot els que s'havien rendit, per orde expressa de Perdicas.

Perdicas s'havia assegurat el poder (322 aC) i va iniciar la conquesta de Capad??cia que Alexandre Havia ignorat i romania un regne de fet independent sota Ariarates I. Aquest fou derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capad??cia fou donat al seu amic ??umenes de C??rdia.

Despr??s va anar a Ps??dia on va sotmetre les ciutats de Laranda i Isaura.

Perdicas volia deposar a Ptolemeu de la important satrapia d'Egipte; per?? el regent d'Europa, Ant??pater, hostil a Perdicas, va entrar en alian??a amb Ptolemeu. Per evitar aquesta alian??a Perdicas va demanar la ma de Nicea, la filla d'Ant??pater, que no va poder rebutjar. Nicea fou enviada a ??sia, per?? al mateix temps Perdicas va rebre ofertes d'Ol??mpia d'Epir (la mare d'Alexandre) que li oferia la ma de la seva filla Cle??patra a canvi del seu suport contra Ant??pater; com que Perdicas no es volia enemistar encara amb aquest obertament, es va casar amb Nicea per?? amb el prop??sit de divorciar-se aviat i casar-se amb Cle??patra; en aquest moment Perdicas probablement ja pensava en esdevenir rei de Maced??nia.

Els plans de Cinana, la germana d'Alexandre el Gran, que va decidir casar a Filip III Arrideu amb la seva filla Eur??dice, i es va presentar a ??sia, van alarmar a Perdicas i Ant??pater, i el primer va enviar al seu germ?? Alcetes amb ordre de matar a la princesa. Cinana fou morta per Alcetes poc despr??s, tot i que les seves tropes s'hi oposaven. Aquesta mort va excitar gran oposici?? fins al punt que Perdicas va haver d'acceptar l'enlla?? d'Eur??dice amb Arrideu.

Poc despr??s el intent de jutjar a Ant??gon el Borni per certs actes que havia fet a la seva satrapia, va fer esclatar la crisi; Ant??gon va fugir a Maced??nia on va revelar a Ant??pater les ambicions de Perdicas, i Ant??pater i Cr??ter d'Or??stia es van unir en una lliga amb Ptolemeu I S??ter contra Perdicas al que van declarar la guerra.

Perdicas va decidir deixar a ??umenes a l'??sia Menor i ell mateix dirigir l'atac a Egipte. A la primavera del 321 aC al front d'un gran ex??rcit i acompanyat per Filip III Arrideu i Eur??dice, i per Roxana i el seu nen, es va dirigir contra Egipte. Va arribar fins a Pelusium per?? a partir de all?? va trobar els bra??os del Nil fortificats i vigilats per Ptolemeu i fou rebutjat en tots els intents de passar el riu que va fer mentre baixava cap al sud; en el darrer intent, a l'altura de Memfis, va perdre gran quantitat de soldats ofegats i les tropes van comen??ar a queixar-se fins que va esclatar el mot?? iniciat per infanteria, per?? seguit per la cavalleria; una banda d'oficials encap??alada per Seleuc i Ant??genes, va anar a la tenda de Perdicas i el van matar de diverses ferides.