Isaura

De Viquipèdia

Isaura (llatí i grec Isaura) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital de Isàuria situada al sud-oest del país. Era fortificada i es trobava al peu de les muntanyes del Taure.

Perdicas d'Orèstia la va assetjar després de la mort d'Alexandre el gran, i al no poder resistir els habitants van incendiar la ciutat que va quedar arrasada (Diodorus XVIII 22).

La ciutat fou reconstruïda però fou destruïda altre cop el 48 aC pel cònsol Servilius Isauricus. Després de la seva destrucció fou cedida a Amintes de Galàcia que va construir una nova ciutat a la rodalia, rodejada per una muralla, però no la va arribar a acabar.

Vers el 265 un cap de partida isàurica, Trebelià, es va apoderar de la ciutat i es va proclamar emperador (romà), però fou derrotat per un general egipci anomenat Causisoleus, al servei del dux Galiè.

Al segle IV era seu d'un bisbe i tres bisbes apareixen esmentats: Teòfil, Sisamoas i Mamas; dos mes son esmentats i datats (Hilari el 381, i Aetios el 451), i un tercer Callistratos era bisbe vers el 400.

Durant l'imperi Bizantí es va dir Isauròpolis i va pertànyer a la província de Licaònia.

S'han trobat ruïnes d'aquesta ciutat: la mes antiga (coneguda per Isaura Palea) correspon amb tota probabilitat a Ulu Bunar on queden restes de les muralles; aquesta ciutat era en posició idònia per activitats de bandidatge. A la ciutat de Dorla, prop de Konya, i no lluny de Ulu Bunar, s'han trobat inscripcions gregues i cristianes que apunten a que la segona Isaura (Isaura Nova) fou aquesta ciutat, així com tombes dels segles III, IV i V.