Licaònia
De Viquipèdia
Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia. Sota domini romà en general va pertànyer a Capadòcia. Els seus habitants foren els licaons (poble) o licaonis (gentilici). Es esmentada entre el segle V aC i el segle VI dC.
Taula de continguts |
[edita] Límits
Els límits de la regió son imprecisos, però en grans trets tenia Pisídia al oest (entre ambdós territoris el país dels Milis, d’origen traci); Galàcia al nord; Capadòcia al est; i Isàuria (part occidental de Cilícia) al sud.
[edita] Descripció física
Era un país pla amb muntanyes a la part nord i sud. Els rius eren poc importants i tenia un llac de sal important anomenat Tatta.
[edita] Ciutats
Les principals ciutats foren Iconium, Derbe o Clàudia Derbe, Laranda (actual Karaman, que va pertànyer abans al regne de Commagena), Laodicea Combusta (Ladik) i Lystra (Ilistra), i altres ciutats foren Barata, Hyde, Antioquiana, Dalisandus, Parlais, Tryaeum, Savatra o Soatra, Vasata, Coropassus i Arycanda (la ciutat dels milis); Lystra i Parlais foren colònies des començament de la nostra era i Iconium en temps d’Adrià.
[edita] Història
La invasió frígia de l 'Àsia Menor des Tràcia va substituir a la població local que, no obstant, per uns segles va conservar la seva llengua (els frígis parlaven una llengua indoeuropea).
Licaònia va pertànyer a Persia des la segona meitat del segle VI aC (la regió fou sotmesa per Cirus II) i fou integrada a la satrapia III, mes enllà de la de Katpatuka (Capadòcia).
Va caure en poder d’Alexandre el gran el 334 aC, i a la seva mort va passar successivament a Perdicas d'Orèstia (regent d’Àsia) el 322 aC, a Antígon (321 aC, rei des el 306 aC) i Seleuc I Nicàtor (301 aC). Formà part del Imperi Selèucida fins al 189 aC si be del 244 aC al 228 aC va formar part del regne e Cilícia que s’havia creat per a Antíoc Hierax (244-227 aC). Vers el 228 aC va caure en mans del rei de Pèrgam però vers el 223 aC fou reconquerida pels selèucides, que la van conservar fins a la batalla de Magnèsia del Sipilos (190 aC) perdent-la en els següents mesos, i quedant incorporada a Pèrgam per la pau o tractat d’Apamea (188 aC). Vers el 158 aC una part (al nord) va ser incorporada a la tetrarquia de Galàcia.
Incorporat Pèrgam el regne a Roma, Licaònia va formar part de la província d’Àsia si be una part (l’orient) fou transferida a Capadòcia (i va formar la onzena estratègia o districte). El 64 aC Gneu Pompeu va reorganitzar l’administració després de les Guerres Mitridàtiques, i Licaònia que quedar repartida, amb la part nord definitivament incorporada a Galàcia, la part est a Capadòcia i la resta a la província de Cilícia.
Vers el començament del segle II fou separada de Cilícia i unida a la província de Capadòcia per Trajà. El 284, a la reorganització de Dioclecià, va quedar dins la província de Pisídia, però al 371 va esdevenir província separada amb capital a Iconium (moderna Konya). Encara era província separada en temps del emperador bizantí Justinià I.
