Licaonis

De Viquipèdia

Licaonis o licaons (licaoni) foren els habitants del districte de Licaònia.

Segons la llegenda els licaons com a poble foren descendents de Lycaon d'Arcàdia; en temps del rei Cresos de Lídia l'extrem oriental del país es deia Iconium, després situada al país dels licaons, però no son històricament esmentats fins a la guerra de Cir el jove contra son germà Artaxerxes, en que les forces de Cir van saquejar el país durant 5 dies a causa de la seva hostilitat.

No es clar a quina ètnia pertanyien però parlaven una llengua diferenciada, eren durs i guerrers i no estaven sotmeses al rei de Pèrsia, vivint del saqueig i robatori. Es creu que es van anar desplaçant a l'oest.

Licaònia va ser domini dels macedonis, Antíoc, els selèucides, Pèrgam i Galàcia, abans de passar a Roma. El 158 aC fou donada a Galàcia (que fou reconeguda independent) i separada de Pèrgam.

Estrabó esmenta un rei dels licaons anomenat Amintes que era un dels tetrarques de Galàcia i dominava Galàcia, Licaònia, Isàuria, el sud-est de Frígia, Pisídia i Cilícia del nord-oest, el darrer dels tetrarques, que a més a més va rebre probablement els dominis de Deiotarus II (Armènia Sofene) a la seva mort (després del 30 aC) i va portar el títol reial fins a la seva mort el 25 aC. Llavors Licaònia i les seves restants possessions foren incorporades com a província a Roma que la van unir a la província de Capadòcia. El seu gentilici fou licaonis.