Pis??dia
De Viquip??dia
Pis??dia o Ps??dia (llat?? Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regi?? de l'??sia Menor vers el sud-sud-oest. Hist??ricament, era part de Pamf??lia i era poblada per la mateixa gent.
Taula de continguts |
[edita] L??mits
Els seus l??mits foren: a l'est la regi?? muntanyosa d'Is??uria; al sud, Pamf??lia; a l'oest, L??cia, C??ria i Fr??gia; i al nord Fr??gia (la Fr??gia Parorios).
[edita] Muntanyes
El pa??s era muntany??s, travessat per ramificacions de les muntanyes del Taure per?? amb algunes valls f??rtils i planes extensament cultivades, especialment amb oliveres.
Les muntanyes que s'estenien des de Fr??gia (del Cadmus) agafaven el nom de Sardemisus a la vora de Termissos i al districte de Milyas, el de Climax.
[edita] Rius i llacs
A aquestes muntanyes naixien els rius Catarrhactes i Cestrus, que regaven Ps??dia i Pamf??lia i desaiguaven a la mar Mediterr??nia per l'anomenat golf de Pamf??lia. Els llacs principals eren el Coralis, el Trogitis (ambd??s de vegades esmentats com a part de Fr??gia i de Lica??nia), el Pusgusa o Pungusa (esmentat nomes de fonts bizantines) i el gran llac de sal d'Asc??nia (Gran Llac Salat).
[edita] Economia
Els principals productes del pa??s eren la sal, les arrels d'iris de les que es feien perfums, i vi, essent fam??s a l'??poca cl??ssica el vi d'Amblada.
[edita] Ciutats i districtes
Les principals ciutats foren Antioquia de Pis??dia, Sagalassos, Etenna, Isionda, Termissos, Philomelium, Ne??polis de Ps??dia, Selge, Tyaricum, Pednelissos, Cibira, Oenoanda, Bubon, Lirbe, Laodicea i Katakekaumene.
Es dividia en diversos districtes dels que es coneixen:
[edita] Poblaci?? i llengua
La seva poblaci?? fou d'??tnia fr??gia indoeuropea. Vegeu Pisidis. La llengua pis??dia es creu que era d'origen frigi i per tant seria una llengua indoeuropea dins la branca anat??lica.
[edita] Hist??ria
Sota domini persa (segle VI aC), van participar amb un contingent a la invasi?? de Gr??cia per Xerxes; Alexandre el Gran va conquerir Sagalassos en la seva marxa cap a P??rsia per?? Termessos li va fer front. Nominalment dins Maced??nia, despr??s de la mort d'Alexandre va quedar als dominis de Perdicas d'Or??stia i va ser concedida a ??umenes de Cardia, que mai la va ocupar. Va passar a Ant??gon el borni. (321 aC) al ??sser considerada una part de la satrapia de Fr??gia si be probablement nomes en feien part el nord i nord-oest, on formava l'anomenada Fr??gia Pis??dica, mentre que la resta del pa??s devia romandre independent, i consta que s'hi emetia moneda.
El 301 aC el pa??s, que seguia de fet independent, va passar als sel??ucides que van establir algunes ciutats com Sel??ucia S??dera i van dominar millor el pa??s, per?? nom??s parcialment, tot i que l'hel??lenisme va fer molt de cam??. Durant l'??poca sel??ucida els pisidis es van dedicar a fer correries per les regions ve??nes.
Derrotat Ant??oc III el gran, amb la pau d'Apamea el pa??s fou assignat al Regne de P??rgam (188 aC) per?? va romandre independent de fet; el 133 aC el Regne de P??rgam va passar per testament a Roma i Ps??dia va quedar dins la prov??ncia d'??sia, i vers el 125 aC entregada al regne de Capad??cia, que no en va poder tenir el control, tornant aviat a Roma (102 aC); els romans la van haver de conquerir i el 88 aC fou incl??s a Cil??cia juntament amb tres districtes de Fr??gia (Laodicea, Apamea, i Synnada); altre cop part de la prov??ncia d'??sia a la meitat del segle I aC, vers el 39 aC fou donada per Marc Antoni al seu aliat el tetrarca Amintes de Gal??cia, al que va encarregar de sotmetre als bandits coneguts com homonadesi, que dominaven la zona muntanyosa i controlaven les comunicacions entre Ps??dia i Pamf??lia, per?? Amintes va morir a la lluita i Gal??cia va esdevenir prov??ncia romana incloent Ps??dia; finalment els homonadesi foren exterminats l'any 3 aC per?? els romans encara no hi havien pogut establir cap col??nia o mantenir-hi guarnicions i les ciutats sotmeses simplement pagaven un tribut per?? conservaven la independ??ncia. Sota August es van donar terres als veterans de l'ex??rcit i es van establir vuit col??nies, destacant les d'Antioquia, Sagalassus, Olbasa, Cremna i Comama.
Progressivament la regi?? es va llatinitzar. Antioquia fou visitada per Sant Pau i despr??s del 311 fou la seu metropolitana de Ps??dia.
Fou constitu??da en prov??ncia vers el 294 en la reorganitzaci?? de Diocleci?? amb Antioquia com a capital, formada b??sicament per la Pis??dia i part de la Lica??nia, dins la di??cesi asiana. Al segle IV s'hi va incorporar part de Fr??gia per?? va perdre la part de Lica??nia. En per??ode cristi?? va tenir 25 seus episcopals. La prov??ncia encara existia en temps del emperador bizant?? Justini??.
Vegeu: Pis??dia (prov??ncia romana)
El 518 la regi?? va patir un terratr??mol devastador i el 541-543 va patir una plaga (una pesta); m??s tard hi va haver altres terratr??mols i als segles VII, VIII i IX va patir incursions dels ??rabs. Va passar als turcs selj??cides despr??s del 1071, per?? fou objecte de disputa amb els bizantins fins el 1176 quan, despr??s de la batalla de Mirioc??falon el control turc es va imposar definitivament.
