Isàuria

De Viquipèdia

Isàuria fou una regió de l'Àsia Menor, que limitava al est amb Licaònia; al nord amb Frígia; al oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília. El país era molt muntanyós i salvatge, casi bé no tenia ciutats, i les poques que hi havia eren al nord exclosa la capital Isaura que era al sud-oest. Tot i que la major part del país eren muntanyes, es cultivava també el vi amb força extensió i altres productes bàsics per les necessitats.

Els seus habitants eren els isauris, pobles salvatges que vivien del robatori, el saqueig i la pirateria. Isàuria fou sotmesa per Roma l'any 75 aC després d'una campanya d'uns tres anys.

Tot i la seva derrota els isauris van continuar amb els seus hàbits depredadors. El país havia estat incorporat a Galàcia vers el 37 aC, i el sobirà de Galàcia, Amintes, va intentar eliminar la costum del bandidatge però va morir en una emboscada de bandits el 25 aC.

Mentre Pompeu reeixia contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una sèrie de fortaleses i els van rodejar; però els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig.

Isàuria fou província romana separada, creada a la reorganització de Dioclecià probablement el 293 i va romandre com a província bizantina fins a l'introducció dels thema. Els isauris no foren totalment dominats fins al temps de Justinià.