Isauris

De Viquip??dia

Els isauris (isauri o isaurica gens) eren probablement un poble originat en els psidis tot i que se'ls considerava licaons.

Els isauris son descrits con a lletjos, de baixa estatura i mal armats; mals soldats en camp obert per?? insuperables quant desenvolupaven la lluita guerrillera a les muntanyes.

La seva activitat principal era el robatori, el bandidatge, el saqueig i la rapinya. Vivien a les muntanyes i baixaven a la plana i atacaven els llogarets de les regions mes properes (Cil??cia, Fr??gia i Ps??dia). Molts isauris van prendre part tamb?? a les pirateries dels cilicis (segle II i I aC).

Per tot aix?? van esdevenir tant perillosos que els romans van enviar el 78 aC una expedici?? dirigida per P. Servilius, que despr??s de diverses campanyes va aconseguir prendre els seus punts mes forts a les muntanyes, va ocupar Isaura, i els va obligar a la submissi??; per la seva vict??ria va rebre el nom d'Is??uric (75 aC).

A partir d'aqu?? foren identificats com a poble separat (abans eren freq??entment considerats licaons). Cicer?? es el primer que en parla com a poble diferent i distingeix entre Forum Lycaonium i Forum Isauricum.

Tot i la seva derrota els isauris van continuar amb els seus h??bits depredadors. Vers el 37 aC el pa??s havia estat incorporat a Gal??cia, i el sobir?? d'aquest estat, Amintes, va intentar eliminar la costum del bandidatge per?? va morir en un combat amb bandits. Mentre Pompeu reeixia contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una s??rie de fortaleses i els van rodejar; per?? els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig.

Al segle III els habitants d'Is??uria i els de Cil??cia es van unir en una sola naci?? (els habitants de les parts muntanyoses de Cil??cia ja eren anomenats isauris i de fet tenien les mateixes actituds i caracter??stiques). Els isauris unificats van iniciar expedicions de saqueig a gran escala i les ciutats mes riques foren atacades tot i que normalment eren fortificades.

Durant dos segles van ser el terror dels pobles ve??ns. Sembla que fou un dels principals caps dels isauris, Trebeli??, el que va prendre el t??tol d'emperador rom?? vers el 266 aC i fou un dels trenta tirnas. Tot i que fou derrotat i mort els romans, aquestos no van poder conquerir les muntanyes dels isauris.

Durant el regnat de Probe es va obtenir una submissi?? que no fou duradora doncs despr??s del 282 van tornar a ser independents.

Al segle V mes d'un exercit bizant?? fou completament aniquilat pels isauris. El 475 un militar de la regi?? que servia al exercit bizant?? es va proclamar emperador amb el nom de Zen??, per el seu matrimoni amb la filla de Lle?? I i juntament amb el fill menor d'edat Lle?? II. Fou conegut com l'isauri. En el regnat del successor Anastasi I els isauris foren sotmesos sin?? totalment si en gran part, i sota Justini?? I ja estaven totalment sotmesos.