Laodicea Combusta

De Viquipèdia

Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη) fou una ciutat selèucida a l' Àsia Menor al nord-oest d'Iconium a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).

Fou una de les cinc ciutats que Seleuc I Nicàtor va construir amb aquest nom que era el de la seva mare Laodice de Macedònia. El cognom Combusta li dona Estrabó (XII. pp. 576, 579, XIII. pp. 626, 628, 637) segons ell per la naturalesa volcànica de les rodalies, però mes probablement el nom el portava perquè la ciutat havia estat incendiada en algun moment i reconstruïda, ja que no hi ha cap resta volcànica a la regió.

Va ser una ciutat de certa importància però no va participar en cap fet destacat. A l'època cristiana fou seu d'un bisbat, i un dels bisbes, Eugeni, diu al seu epitafi que ha reconstruït l'església des els fonaments i detalla cada part el que dona idea de que hi van haver destruccions abans de l'arribada dels seljúcides. Aquestos li van donar el nom de Ladik i al segle XIII fou seu d'un emirat turcman.

Les seves ruïnes son nombroses.