Melitene
De Viquipèdia
Melitene (Μελιτηνή) fou una ciutat al est de Capadòcia, capital d'un districte que portava aquest nom, situada a la riba d'un afluent de l'Eufrates
L'esmenta Estrabó sense establir que fos una ciutat mes antiga, però Plini el vell diu que fou construïda pels assiris i fou probablement una fortalesa dominant l'Èufrates. Era una ciutat petita que Trajà va engrandir-la i es va convertir en un creuament de camins. Fou seu de la Legio XII fulminata des el temps de l'emperador Tit
Fou embellida pels emperadors Anastasi i Justinià I; aquest darrer hi va construir les noves muralles. En crear-se les dues províncies d'Armènia va esdevenir capital dArmenia Secunda (Armènia Segona) i el 18 de març del 536 fou la capital de la nova província dArmènia Tertia que abraçava algunes viles orientals capadocianes, i un comte bizantí es va instal·lar a la ciutat de Melitene.
El 575 va acabar la treva entre Pèrsia i Bizanci i es va reprendre la guerra. El mateix rei persa Cosroes va assumir la direcció de les operacions a Armènia i va creuar el país arribant fins a Capadòcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). Allí va marxar un exercit bizantí i el rei es va retirar cap a Melitene. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Pèrsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (Mag dels mags, màxima figura religiosa del mazdeisme), i la ciutat va quedar en mans bizantines.
Vers el 590 la província d'Armènia Prima fou engrandida amb territoris cedits pels perses entre Erzurum i Kars, i rebatejada Armènia interior, i el nom d'Armènia Prima fou donat a l'Armènia Tertia es a dir a la regió de Melitene. El nom d'Armènia Tertia desaparegué substituït per la província de Gran Armènia que incloïa la Vall del Eufrates.
El 612 el rei persa, durant la guerra iniciada el 603, va atacar i prendre Melitene amb el que tota l'Armènia bizantina esdevingué possessió persa.
Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, que després fou governador d'Armènia, Djazira i Azerbaidjan (709) va participar des el 705 amb el seu oncle Muhammad Ibn-Marwan a les expedicions anyals a territori bizantí, una de les quals fou a Melitene (705).
Els bizantins van envair Armènia el 751 van ocupar Melitene, Clàudia i Teodosiòpolis però com que no podien retenir-les i les van evacuar el 752 després de destruir-les completament. Tota la població fou traslladada a territori imperial mes al oest. S'hi va instal·lar població àrab i va esdevenir la seu d'un emirat, dependent del governador d'Armènia, però cada vegada mes autònom.
El 837 els bizantins van fer una expedició per Armènia. Van ocupar Zapetra i van assolar la regió de Melitene i de allí van passar a la regió de Hanzith (Anzitene o país de Kharput), van assetjar Arsamosata (Shimshat, armeni Ashmushat) i de allí cap a Palin (Baghin, prop de Meckert), Ankl (al Degiq) i Khozan. Els àrabs, Bagratuni i Ardzruni aliats van rebutjar als bizantins prop de Melitene.
L'emir de Melitene va protegir als Paulicians als que va permetre establir-se a Tefricia. El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut del emir, va derrotar als bizantins davant de Samòsata. El 863 els bizantins van derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia.
El 19 de maig del 934 els bizantins van posar fi al emirat de Melitene, i la ciutat fou ocupada i els habitants àrabs expulsats. A l'altra costat del riu es va fundar la fortalesa de Romanòpolis (en honor del emperador Romà I Lecapè).
El 986 Bardas Skleros va tornar del seu exili a Bagdad i es va proclamar emperador a Melitene, i va demanar l'ajut del emir kurd marwànida Badh, senyor de Diyar Bakr, Khelat, Ardjesh i Manazkert. L'emir li va enviar al seu germà Abu Ali i nombrosos soldats que van arribar a Melitene. D'altra banda el general bizantí Bardas Focas es va revoltar a Kharsian a Capadòcia i també es va proclamar emperador (15 d'agost del 987) i per una traïció va capturar a Skleros a Melitene i el va tancar a la fortalesa de Tyariaion (Ilghin) el 12 de setembre del 987.
El juny del 1001 va passar per la ciutat l'emperador Basili II amb moltes forces, de camí cap a la ciutat d'Erez on va rebre la visita del emir marwànida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge (i al que va donar el títol de magistros), i després va aconseguir de Bagrat III l'unificador el reconeixement dels drets bizantins al Tao (Taiq) rebent Bagrat el títol de Curopalata amb el govern vitalici de la Taoklardjètia.
Una expedició dels turcs oghuz al final de 1057 va saquejar Melitene, i van romandre a la regió fins que el 1058 van passar a la Khorzanene (Khordzenq o Khorzene).
L'emperador Romà va entrar a Capadòcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069 però el seu lloctinent Philaretos fou derrotat a Melitene i altres bandes van entrar a la regió i van saquejar fins a Iconium (Konya).
Per l'historia posterior vegeu Malatya.
