Paulicians

De Viquip??dia

Els paulicians foren una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'??sia Menor al segle III quan Pau de Samosata el miseri??s, va predicar la doctrina adopcionista.

Aquestes tesis van trobar ress?? a Arm??nia, on van sorgir caracter??stiques pr??pies: baptisme a l'aigua, repudi de les imatges i el seu culte i concepci?? adopcionista de la divinitat de Crist (adoptat per D??u a causa dels seus m??rits en el moment de batejar-se).

Aviat es van estendre a l'oest cap a terres bizantines afavorits pels emperadors iconoclastes; quant la iconocl??stia fou eliminada els paulicians van comen??ar a ser perseguits i a meitat del segle IX un cap dels heretges, Sergi, es va aliar amb els ??rabs.

Karbeas, antic funcionari imperial cap de la gu??rdia del magistros militium de l'orient, fugit de la persecuci?? del 843, el pare del qual havia estat empalat pels inquisidors oficials, es va posar al front dels paulicians. Junt amb cinc mil soldats va unir les seves forces a les de l'emir de Melitene i va fundar i fortificar Tefricia, a les muntanyes, on tots els paulicians fugitius se li van unir, i va formar a la zona un verdader estat independent. Van aconseguir moltes vict??ries, per?? fou derrotat el 863.

El seu successor Chrysoxeir, per??, va continuar mantenint la independ??ncia i encara va fer incursions a Efes i Nicea i altres ciutats. Basili I el va derrotar i matar el 871 i va destruir la seva capital poc despr??s.

Molts paulicians van fugir a Arm??nia (tondrakians) i a Tr??cia (on durant segles anteriors s'havien establert molts paulicians i on van derivar en els bogomolites). Refugiats a les muntanyes alguns paulicians encara van resistir gaireb?? un segle.