Oghuz

De Viquipèdia

Els oghuz (també ghuz o ghuzz en àrab) foren una horda turca establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral, ancestres dels moderns turcmans i dels gagauses.

D'aquesta horda es va separar el clan musulmà dels seljúcides al segle XI, que va establir un poderós imperi a Pèrsia i Àsia Menor. La resta dels oghuz van restar pagans.

A la segona meitat del segle IX es van desplaçar a l'oest i ven empènyer als petxenegs, als que van arrabassar l'estepa russa (on s'havien establert) al segle XI. Els bizantins els van anomenar Ouzoi. Les cròniques russes els assenyalen primer com a torks (1054). Constantí X Ducas diu que els oghuz van creuar el Danubi el 1065 en nombre de sis-cents mil i van devastar els Balcans fins a Tessalònica i Grècia del nord, però foren rebutjats pels petxenegs i búlgars amb greus pèrdues; les bandes disperses d'oghuz que van tornar cap a la regió del Volga foren sotmeses, eliminades o assimilades pels kiptxak. Un petit grup va restar a la zona del Dnièper i va originar els moderns gagauses.