Petxenegs
De Viquipèdia
Els petxenegs (patzanakitai pels bizantins) foren una horda turca que va formar part del khanat dels Turcs Occidentals (vers 560-700) i després fou expulsada pels karluks cap al baix Sir Daria i la mar d'Aral [1] i van establir com a terres de pastura les situades entre el Ural (Yayiq) i el Volga (Itil).
Entre el 889 i el 893 [2] foren expulsats d'aquestes terres pels turcs oghuz i van entrar a territoris dels khàzars, als que probablement abans pagaven tribut, que els van refusar; llavors es van dirigir més a l'oest i es van establir a un país que van anomenar Lebèdia (que era el nom dels seus caps) al nord de la mar d'Azov, on fins llavors vivien els magiars. Van continuar avançant cap a l'oest i van arrabassar als magiars el país anomenat Atelkuzu (la part occidental de l'estepa russa entre el Dnièper i el baix Danubi. Vers el 900 portaven una vida nòmada entre la desembocadura del Dnièper i la del Danubi.
El 934 es van aliar als hongaresos per envair l'Imperi Bizantí per Tràcia; el 944 el príncep rus Igor va baixar fins a Constantinoble i va tenir el suport dels petxenegs, però aquestes accions foren puntuals.
El 1026 van passar el Danubi però foren rebutjats per Constantí Diògenes; el 1036 Iaroslav de Kiev el va infringir una greu derrota que els va foragitar de l'estepa russa i els va obligar a dirigir les seves ambicions cap a territori bizantí; així el 1051, pressionats pels oghuz, van envair l'Imperi; altre cop ho van fer el 1064 per Tràcia, arribant fins a les portes de Constantinoble; els bizantins els utilitzaven com a mercenaris però amb el perill que aquest turcs d'Europa no guardessin fidelitat a l'emperador quan lluitessin contra els turcs a l'Àsia Menor, com efectivament va passar el 1071 en vespres de la batalla de Malazkerd, quan els mercenaris petxenegs van abandonar a les tropes imperials i es van passar a Alp Arslan el sultà seljúcida.
El 1087 els petxenegs van atacar altre cop l'Imperi entrant a Tràcia fins a Koulé (entre Enos i Constantinoble) on foren finalment rebutjats, morint el seu khan Tzelgu. Aleix I Comnè els va perseguir i fou derrotat a Dristra (Silístria) la tardor del 1087, i els imperials es van salvar per l'arribada d'un altra horda turca, els cumans o kiptxak (polovtzes dels russos) sorgits de l'estepa russa al darrera dels petxenegs, als que van derrotar a la vora del Danubi.
Quan els cumans o kiptxak van tornar a l'estepa russa els petxenegs van tornar a l'atac (1088-1089) i van arribar fins Ipsala, al sud d'Adrianòpolis, on Aleix Comnè va haver de comprar la pau. El 1090 es van aliar als seljúcides d'Àsia Menor per atacar Constantinoble per la vall del Maritza, d'Adrianòpolis a Enos, mentre la flota dels seljúcides, basada a Esmirna, atacava les costes, i des de Nicea, l'exèrcit seljúcida amenaçava Nicomèdia. Els petxenegs van passar el hivern a Lülé Burgas, en front de les línees bizantines que s'havien retirat fins a Tchorlu; Aleix va cridar altre cop als cumans o kiptxak que dirigits per Togortak i Maniak, van tornar de Rússia i van sorprendre als petxenegs per l'esquena; el 29 d'abril del 1091 els bizantins i kiptxak units van derrotar decisivament als petxenegs al riu Leburnion. Els petxenegs foren delmats. Els que van sobreviure es van retirar a Valàquia i encara van fer un nou intent una generació després, el 1121, limitada a Bulgària, però foren sorpresos i massacrats per l'emperador Joan Comnè la primavera del 1122.
[edita] Khans dels petxenegs
- Sota no menys de vuit caps per cada una de les tribus: Choban, Chor, Erdem, Gyula, Kapan, Karabai, Kukhei i Tolmash), vers 700-970
- Kurya vers > 970- >980
- Metiga vers 988
- Kuchug > 990
- Rodaman vers 1000
- Ilday, segle XI
- Tyrach >1040->1050
- Temir vers 1175-1200
[edita] Notes i referències
- ↑ Pelliot, A propos des Comans; J. Nemeth, Zur Kenniniss der Petschenegen a Körosi Csoma Archivum, 219-225
- ↑ segons Constantí VII Porfirogènit
