Petxenegs
De Viquip??dia
Els petxenegs (patzanakitai pels bizantins) foren una horda turca que va formar part del khanat dels Turcs Occidentals (vers 560-700) i despr??s fou expulsada pels karluks cap al baix Sir Daria i la mar d'Aral [1] i van establir com a terres de pastura les situades entre el Ural (Yayiq) i el Volga (Itil).
Entre el 889 i el 893 [2] foren expulsats d'aquestes terres pels turcs oghuz i van entrar a territoris dels kh??zars, als que probablement abans pagaven tribut, que els van refusar; llavors es van dirigir m??s a l'oest i es van establir a un pa??s que van anomenar Leb??dia (que era el nom dels seus caps) al nord de la mar d'Azov, on fins llavors vivien els magiars. Van continuar avan??ant cap a l'oest i van arrabassar als magiars el pa??s anomenat Atelkuzu (la part occidental de l'estepa russa entre el Dni??per i el baix Danubi. Vers el 900 portaven una vida n??mada entre la desembocadura del Dni??per i la del Danubi.
El 934 es van aliar als hongaresos per envair l'Imperi Bizant?? per Tr??cia; el 944 el pr??ncep rus Igor va baixar fins a Constantinoble i va tenir el suport dels petxenegs, per?? aquestes accions foren puntuals.
El 1026 van passar el Danubi per?? foren rebutjats per Constant?? Di??genes; el 1036 Iaroslav de Kiev el va infringir una greu derrota que els va foragitar de l'estepa russa i els va obligar a dirigir les seves ambicions cap a territori bizant??; aix?? el 1051, pressionats pels oghuz, van envair l'Imperi; altre cop ho van fer el 1064 per Tr??cia, arribant fins a les portes de Constantinoble; els bizantins els utilitzaven com a mercenaris per?? amb el perill que aquest turcs d'Europa no guardessin fidelitat a l'emperador quan lluitessin contra els turcs a l'??sia Menor, com efectivament va passar el 1071 en vespres de la batalla de Malazkerd, quan els mercenaris petxenegs van abandonar a les tropes imperials i es van passar a Alp Arslan el sult?? selj??cida.
El 1087 els petxenegs van atacar altre cop l'Imperi entrant a Tr??cia fins a Koul?? (entre Enos i Constantinoble) on foren finalment rebutjats, morint el seu khan Tzelgu. Aleix I Comn?? els va perseguir i fou derrotat a Dristra (Sil??stria) la tardor del 1087, i els imperials es van salvar per l'arribada d'un altra horda turca, els cumans o kiptxak (polovtzes dels russos) sorgits de l'estepa russa al darrera dels petxenegs, als que van derrotar a la vora del Danubi.
Quan els cumans o kiptxak van tornar a l'estepa russa els petxenegs van tornar a l'atac (1088-1089) i van arribar fins Ipsala, al sud d'Adrian??polis, on Aleix Comn?? va haver de comprar la pau. El 1090 es van aliar als selj??cides d'??sia Menor per atacar Constantinoble per la vall del Maritza, d'Adrian??polis a Enos, mentre la flota dels selj??cides, basada a Esmirna, atacava les costes, i des de Nicea, l'ex??rcit selj??cida amena??ava Nicom??dia. Els petxenegs van passar el hivern a L??l?? Burgas, en front de les l??nees bizantines que s'havien retirat fins a Tchorlu; Aleix va cridar altre cop als cumans o kiptxak que dirigits per Togortak i Maniak, van tornar de R??ssia i van sorprendre als petxenegs per l'esquena; el 29 d'abril del 1091 els bizantins i kiptxak units van derrotar decisivament als petxenegs al riu Leburnion. Els petxenegs foren delmats. Els que van sobreviure es van retirar a Val??quia i encara van fer un nou intent una generaci?? despr??s, el 1121, limitada a Bulg??ria, per?? foren sorpresos i massacrats per l'emperador Joan Comn?? la primavera del 1122.
[edita] Khans dels petxenegs
- Sota no menys de vuit caps per cada una de les tribus: Choban, Chor, Erdem, Gyula, Kapan, Karabai, Kukhei i Tolmash), vers 700-970
- Kurya vers > 970- >980
- Metiga vers 988
- Kuchug > 990
- Rodaman vers 1000
- Ilday, segle XI
- Tyrach >1040->1050
- Temir vers 1175-1200
[edita] Notes i refer??ncies
- ??? Pelliot, A propos des Comans; J. Nemeth, Zur Kenniniss der Petschenegen a K??rosi Csoma Archivum, 219-225
- ??? segons Constant?? VII Porfirog??nit
