Khàzars

De Viquipèdia

Expansió del regne khàzar. En marró, el regne de l'oest i en rosa, el regne de l'est.

Els Khàzars foren un poble turc sorgit al segle V i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

[edita] Govern i llengua

El khàzars estaven governats per qaghans i tarkhans (segons Constantí VII Porfirogènit "Khaganos"; al seu darrera un intendent de palau el pekh ^[1]. La seva llengua era turca ^[2].

[edita] L'aliança bizantina

L'horda khàzara ja era poderosa el 626 quan el khan Ziebil, a petició de l'emperador bizantí Heracli, li va deixar 40.000 homes per fer la guerra a Pèrsia, mercès als quals va poder assolar l'Azerbaidjan, llavors Mèdia Atropatene. L'aliança entra bizantins i khàzars fou duradora i segellada amb alguns matrimonis. Quan Justinià s'exilia es refugià amb els khàzars (695-705) i es va casar amb una germana del qaghan, coneguda com l'emperadriu Teodora. Constantí V es va casar el 732 amb una filla del qaghan, coneguda com emperadriu Irene, i fou la mare de Lleó IV, conegut com Lleó IV el Khàzar (775-780). Contra els àrabs els khàzars agafaven a aquestos pel darrera quan lluitaven contra els bizantins a l'Àsia Menor (especialment el 764).

[edita] Capitals

Els khàzars eren més civilitzats que altres pobles turcs i sense esdevenir sedentaris, el seu estat era coherent i s'enriquia amb el comerç. El seu centre eren les estepes del Terek; la primera capital fou Balandjar ^[3] que fou destruïda pels àrabs el 722/723. Llavors la capital es va traslladar a una ciutat anomenada Al-Baida pels àrabs (Ciutat Blanca) corresponent a Itil ^[4]. Aquesta capital era per l'estiu ja que al hivern els khàzars eren nòmades, sobretot al Kuban. El 833, buscant una residència menys amenaçada per invasors, van demanar enginyers a l'emperador bizantí Teòfil, a fi i efecte de construir una capital fortificada; l'emperador va enviar al protospatari Petrones, que va ajudar a construir la que fou la tercera capital, Sarkel, propera a la desembocadura del riu Don ^[5]. A les ruïnes de Fanagòria van construir també l'empori comercial de Matarka a la península de Taman.

[edita] Religió

Els mercaders van portar al khanat les religions cristiana, jueva i musulmana. Entre 851 i 863 els bizantins van enviar al país a l'apòstol Sant Ciril, que fou ben rebut, tot i topar amb els rabins jueus. En temps de Lleó VI hi havia un bisbe bizantí a Matarka, amb l'encàrrec d'evangelitzar Khazària; l'islam també s'havia introduït després del 690 i a partir del 868 fou una de les principals religions del país ^[6]. El judaisme fou predicat després del 767 per Isaac Sangari. Masudi assegura que en el califat de Harun al-Rashid (786-809) el qaghan i la noblesa khàzar van abraçar la religió jueva. La persecució religiosa de l'emperador Romà I Lecapè (919-944) va portar a Khazària gran nombre de refugiats israelites. Un qaghan de nom Josep va escriure el 948 a un rabí de nom Chisdaï^[7], per explicar la prosperitat de judaisme khàzar però Marquart dubte de l'autenticitat d'aquesta carta que en realitat dataria del segle XI ^[8]. A la Risala d'Ibn Fadhan el qaghan, el virrei, el príncep de Samandar (al Daguestan) i els principals dignataris professaven el judaisme fins al punt que per represàlies per la destrucció d'una sinagoga en terres musulmans, un dels qaghan va fer destruir un minaret; amb tot es creu que el poble de religió cristiana i musulmana era més nombrós que els de religió jueva. El 965, per oportunisme polític, un qaghan va adoptar el islam; el 1016 un khan local, a la península de Taman, portava el nom de Jordi Tzul (Giorgios Tzulos) i era cristià.

[edita] Decadència del khanat

Al segle IX els turcs oghuz de les estepes de l'Aral van expulsar cap a l'oest als turcs petxenegs de les regions de l'Emba i del riu Ural; els petxenegs van travessar territori khàzar vers 850 a 860 i van expulsar a l'horda dels magiars que vivia al nord de la mar d'Azov com a clients dels khàzars; els magiars van anar cap a la zona entre el Dnièper i el baix Danubi (vers 869-889) però els petxenegs anaven al seu darrera i finalment els van arrabassar aquestos territoris dominant entre la desembocadura del Don i Moldàvia. Els khàzars no van conservar més que el país entre el curs inferior del Don, el baix Volga i el Caucas.

El 965 el príncep rus de Kiev, Sviatoslav, va atacar als khàzar i va ocupar la capital Sarkel. El khanat va sobreviure conservant el territori del baix Volga, l'estepa de Kuban i el Daguestan. El 1016 l'emperador bizantí va enviar contra els darrers khàzars una flota en suport d'un exèrcit rus. Els aliats es van apoderar de la península de Taman i els territoris dels khàzars a Crimea. Vers el 1030 els khàzars eren ja només un petit poder local.

[edita] Llista dels khans khàzars coneguts

Representació d'un guerrer khàzar amb un presoner.

[edita] Sense dinastia

• Ziebel 618-630.
• Interregne 630-650.
• Irbis, vers 650.
• Khalga, després del 660 (dubtós).
• Kaban, vers 670 (dubtós).
• Busir (Ibuzir Glavan) vers 690-715.
• Barjik vers 725-731.
• Bihar 731-?
• Prisbit, reina regent abans del 740.
• Baghatur vers 760.
• Xan-Tuvan Dyggvi, vers 825-830.
• "Tarkhan", probablement títol, vers el 845.
• Zacaries vers 865

[edita] Pekhs

• Yazir Bulash.
• Chorpan Tarkhan, meitat del segle VII.
• Alp Tarkhan després del 700.
• Tarmash vers 730.
• Hazer Tarkhan  ? -737.

[edita] Dinastia Bulànida

• Bulan Sabriel vers el 740.
• Obadiah vers el 786-809.
• Ezequies.
• Manassés I.
• Chanukkah.
• Isaac.
• Zebulun.
• Manassés II.
• Nisi.
• Aaron I vers 900.
• Menahem.
• Benjamí vers 920.
• Aaron II vers 930-940.
• Josep vers 940-965.
• David (a Taman) vers el 986-988.
• Jordi Tzul, a Kertx, vers el 1016.

[edita] Khàzars de Taman

• David, a Taman, vers el 986-988.
• Jordi Tzul, a Taman, fins el 1016.

[edita] Referències

1. ↑ Ichtjhakri, esmentat per Minorsky, diu bek
2. ↑ Barthold pensa que els khàzars i els búlgars derivaven la seva llengua del turc occidental (avui dia representat per txuvaix). Una amplia bibliografia sobre els khàzars la dona el mateix Barthold a l'article "Khazar" a l'Encyplopédie de l'Islam, Edició Ia, 990, i també Minorsky a Hudûd al-Alam, 450
3. ↑ segons Marquart a les fonts del Soulak, afluent meridional del Terek
4. ↑ Marquart dona el nom turc de Sarighshar, Ciutat Groga ; Minorsky pensa que seria Sarighshin, és a dir Saqsin, propera a Itil a la desembocadura del Volga
5. ↑ en rus coneguda com Bielaveja o Bielavechie, que també vol dir Ciutat Blanca
6. ↑ la religió dominant després del 965
7. ↑ Josep hauria enviat una carta a Hisdai ben Shaprut, el visir jueu d'Abd al-Rahman III el califa de Còrdova. La llista de sobirans bulànides deriva d'aquesta carta i el seu poder sembla més el de pekh que de qaghan, però mai es fa referència a un qaghan en la carta
8. ↑ Marquart, Osteuropäische und Ostasiatische Streisszüge, Leipzig, 1903

[edita] Enllaços externs

• Teoríes genètiques sobre els llinatges khàzars (anglès).
• Arthur Koestler - El Imperio Kazaro (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khàzars