Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Kh??zars - Viquip??dia

Kh??zars

De Viquip??dia

Expansi?? del regne kh??zar. En marr??, el regne de l'oest i en rosa, el regne de l'est.
Expansi?? del regne kh??zar. En marr??, el regne de l'oest i en rosa, el regne de l'est.

Els Kh??zars foren un poble turc sorgit al segle V i que al comen??ament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Taula de continguts

[edita] Govern i llengua

El kh??zars estaven governats per qaghans i tarkhans (segons Constant?? VII Porfirog??nit "Khaganos"; al seu darrera un intendent de palau el pekh [1]. La seva llengua era turca [2].

[edita] L'alian??a bizantina

L'horda kh??zara ja era poderosa el 626 quan el khan Ziebil, a petici?? de l'emperador bizant?? Heracli, li va deixar 40.000 homes per fer la guerra a P??rsia, merc??s als quals va poder assolar l'Azerbaidjan, llavors M??dia Atropatene. L'alian??a entra bizantins i kh??zars fou duradora i segellada amb alguns matrimonis. Quan Justini?? s'exilia es refugi?? amb els kh??zars (695-705) i es va casar amb una germana del qaghan, coneguda com l'emperadriu Teodora. Constant?? V es va casar el 732 amb una filla del qaghan, coneguda com emperadriu Irene, i fou la mare de Lle?? IV, conegut com Lle?? IV el Kh??zar (775-780). Contra els ??rabs els kh??zars agafaven a aquestos pel darrera quan lluitaven contra els bizantins a l'??sia Menor (especialment el 764).

[edita] Capitals

Els kh??zars eren m??s civilitzats que altres pobles turcs i sense esdevenir sedentaris, el seu estat era coherent i s'enriquia amb el comer??. El seu centre eren les estepes del Terek; la primera capital fou Balandjar [3] que fou destru??da pels ??rabs el 722/723. Llavors la capital es va traslladar a una ciutat anomenada Al-Baida pels ??rabs (Ciutat Blanca) corresponent a Itil [4]. Aquesta capital era per l'estiu ja que al hivern els kh??zars eren n??mades, sobretot al Kuban. El 833, buscant una resid??ncia menys amena??ada per invasors, van demanar enginyers a l'emperador bizant?? Te??fil, a fi i efecte de construir una capital fortificada; l'emperador va enviar al protospatari Petrones, que va ajudar a construir la que fou la tercera capital, Sarkel, propera a la desembocadura del riu Don [5]. A les ru??nes de Fanag??ria van construir tamb?? l'empori comercial de Matarka a la pen??nsula de Taman.

[edita] Religi??

Els mercaders van portar al khanat les religions cristiana, jueva i musulmana. Entre 851 i 863 els bizantins van enviar al pa??s a l'ap??stol Sant Ciril, que fou ben rebut, tot i topar amb els rabins jueus. En temps de Lle?? VI hi havia un bisbe bizant?? a Matarka, amb l'enc??rrec d'evangelitzar Khaz??ria; l'islam tamb?? s'havia introdu??t despr??s del 690 i a partir del 868 fou una de les principals religions del pa??s [6]. El judaisme fou predicat despr??s del 767 per Isaac Sangari. Masudi assegura que en el califat de Harun al-Rashid (786-809) el qaghan i la noblesa kh??zar van abra??ar la religi?? jueva. La persecuci?? religiosa de l'emperador Rom?? I Lecap?? (919-944) va portar a Khaz??ria gran nombre de refugiats israelites. Un qaghan de nom Josep va escriure el 948 a un rab?? de nom Chisda??[7], per explicar la prosperitat de judaisme kh??zar per?? Marquart dubte de l'autenticitat d'aquesta carta que en realitat dataria del segle XI [8]. A la Risala d'Ibn Fadhan el qaghan, el virrei, el pr??ncep de Samandar (al Daguestan) i els principals dignataris professaven el judaisme fins al punt que per repres??lies per la destrucci?? d'una sinagoga en terres musulmans, un dels qaghan va fer destruir un minaret; amb tot es creu que el poble de religi?? cristiana i musulmana era m??s nombr??s que els de religi?? jueva. El 965, per oportunisme pol??tic, un qaghan va adoptar el islam; el 1016 un khan local, a la pen??nsula de Taman, portava el nom de Jordi Tzul (Giorgios Tzulos) i era cristi??.

[edita] Decad??ncia del khanat

Al segle IX els turcs oghuz de les estepes de l'Aral van expulsar cap a l'oest als turcs petxenegs de les regions de l'Emba i del riu Ural; els petxenegs van travessar territori kh??zar vers 850 a 860 i van expulsar a l'horda dels magiars que vivia al nord de la mar d'Azov com a clients dels kh??zars; els magiars van anar cap a la zona entre el Dni??per i el baix Danubi (vers 869-889) per?? els petxenegs anaven al seu darrera i finalment els van arrabassar aquestos territoris dominant entre la desembocadura del Don i Mold??via. Els kh??zars no van conservar m??s que el pa??s entre el curs inferior del Don, el baix Volga i el Caucas.

El 965 el pr??ncep rus de Kiev, Sviatoslav, va atacar als kh??zar i va ocupar la capital Sarkel. El khanat va sobreviure conservant el territori del baix Volga, l'estepa de Kuban i el Daguestan. El 1016 l'emperador bizant?? va enviar contra els darrers kh??zars una flota en suport d'un ex??rcit rus. Els aliats es van apoderar de la pen??nsula de Taman i els territoris dels kh??zars a Crimea. Vers el 1030 els kh??zars eren ja nom??s un petit poder local.

[edita] Llista dels khans kh??zars coneguts

Representaci?? d'un guerrer kh??zar amb un presoner.
Representaci?? d'un guerrer kh??zar amb un presoner.

[edita] Sense dinastia

  • Ziebel 618-630.
  • Interregne 630-650.
  • Irbis, vers 650.
  • Khalga, despr??s del 660 (dubt??s).
  • Kaban, vers 670 (dubt??s).
  • Busir (Ibuzir Glavan) vers 690-715.
  • Barjik vers 725-731.
  • Bihar 731-?
  • Prisbit, reina regent abans del 740.
  • Baghatur vers 760.
  • Xan-Tuvan Dyggvi, vers 825-830.
  • "Tarkhan", probablement t??tol, vers el 845.
  • Zacaries vers 865

[edita] Pekhs

  • Yazir Bulash.
  • Chorpan Tarkhan, meitat del segle VII.
  • Alp Tarkhan despr??s del 700.
  • Tarmash vers 730.
  • Hazer Tarkhan  ? -737.

[edita] Dinastia Bul??nida

  • Bulan Sabriel vers el 740.
  • Obadiah vers el 786-809.
  • Ezequies.
  • Manass??s I.
  • Chanukkah.
  • Isaac.
  • Zebulun.
  • Manass??s II.
  • Nisi.
  • Aaron I vers 900.
  • Menahem.
  • Benjam?? vers 920.
  • Aaron II vers 930-940.
  • Josep vers 940-965.
  • David (a Taman) vers el 986-988.
  • Jordi Tzul, a Kertx, vers el 1016.

[edita] Kh??zars de Taman

  • David, a Taman, vers el 986-988.
  • Jordi Tzul, a Taman, fins el 1016.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Ichtjhakri, esmentat per Minorsky, diu bek
  2. ??? Barthold pensa que els kh??zars i els b??lgars derivaven la seva llengua del turc occidental (avui dia representat per txuvaix). Una amplia bibliografia sobre els kh??zars la dona el mateix Barthold a l'article "Khazar" a l'Encyplop??die de l'Islam, Edici?? Ia, 990, i tamb?? Minorsky a Hud??d al-Alam, 450
  3. ??? segons Marquart a les fonts del Soulak, afluent meridional del Terek
  4. ??? Marquart dona el nom turc de Sarighshar, Ciutat Groga ; Minorsky pensa que seria Sarighshin, ??s a dir Saqsin, propera a Itil a la desembocadura del Volga
  5. ??? en rus coneguda com Bielaveja o Bielavechie, que tamb?? vol dir Ciutat Blanca
  6. ??? la religi?? dominant despr??s del 965
  7. ??? Josep hauria enviat una carta a Hisdai ben Shaprut, el visir jueu d'Abd al-Rahman III el califa de C??rdova. La llista de sobirans bul??nides deriva d'aquesta carta i el seu poder sembla m??s el de pekh que de qaghan, per?? mai es fa refer??ncia a un qaghan en la carta
  8. ??? Marquart, Osteurop??ische und Ostasiatische Streissz??ge, Leipzig, 1903

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Kh??zars