Justini?? II

De Viquip??dia

Justini?? II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, ?????????????????????, "El que t?? tallat el nas") fou emperador bizant?? del 685 al 695 i del 704 al 711.

Era fill de Constant?? IV anomenat Pogonat al que va succeir el setembre del 685 quan tenia nom??s 16 anys. No gaire despr??s va signar una treva amb el califa Abd al-Malik per el qual a canvi de la pau el califat pagava di??riament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Arm??nia, Ib??ria i Xipre (que quedava sota ocupaci?? conjunta); a m??s a m??s els maronites del L??ban s'abstindrien d'atacar als ??rabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al L??ban el general Leonci II (despr??s emperador) que va fer matar al cap maronita Joan i va obligar als maronites a obeir, i a deu mil els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tr??cia i Arm??nia; fins llavors els maronites havien estat una barrera a l'expansi?? ??rab a la zona i la seva eliminaci?? va permetre als ??rabs disposar de bases solides al Taure i Antitaure i per envair l'??sia Menor; els maronites no van perdre la independ??ncia completament per?? d'altres tribus hostils ??rabs es van establir als seus dominis.

Va perseguir cruelment als maniqueus i milers foren executats i els que es van salvar van haver de marxar a l'exili.

El 688 va trencar la treva amb els b??lgars i els va derrotar, per?? despr??s el seu exercit fou sorpr??s pels b??lgars i la meitat aniquilat. Al mateix temps els ??rabs van fer la seva quarta invasi?? d'??frica. Justini?? va enviar forces a Sic??lia i va aconseguir evitar la conquesta d'??frica. No massa despr??s els ??rabs van expulsar als bizantins de Xipre i es van apoderar de l'illa i el 692 van envair ??sia Menor; Arm??nia fou conquerida el 693.

Justini?? es dedic?? als plaers. Feia construir edificis luxosos que comportaven altes despeses, i aix?? va haver d'inventar noves taxes. Fou molt ben assistit per Esteve, el seu ministre de finances i mestre en saquejos, i Teodat el logoteta, que feia efectives les mesures recaptat??ries del seu col??lega. Els que no pagaven les taxes eren expulsats de casa seva, torturats o penjats; molta gent va haver de triar entre la seva propietat o la seva vida.

Tanta rapacitat va provocar els primers s??mptomes de rebel??li??, i en un moment de f??ria Justini?? II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans de que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer con??ixer la noticia i el poble es va revoltar. El general Leonci, enviat uns anys abans contra els maronites, havia esdevingut sospit??s a la cort i havia estat empresonat tres anys al final dels quals l'emperador l'havia alliberat i l'hi havia donat el govern de Gr??cia; just quan pujava a una galera per marxar a prendre possessi?? del c??rrec, va esclatar la revolta??, i una massa de gent feble es va dirigir a ell per suplicar que els salv??s de la f??ria imperial. Leonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: ??A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revoluci?? va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justini?? encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap per?? Leonci recordant l'amabilitat del pare de Justini??, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si be li va fer tallar el nas (695).

Leonci va regnar tres anys al final dels quals fou destronat per Tiberi III Absimar (698) que va regnar fins el 704.

Mentre Justini?? a Querson s'havia guanyat l'hostilitat de tota la poblaci??. Els habitants, o m??s probablement un grup representatiu, va planejar matar-lo, i assabentat, Justini?? es va escapar cap a la cort de Busiris, khan dels kh??zars, on fou ben rebut.

Busiris va donar a Justini?? una germana seva (coneguda sota el nom grec de Teodora) en matrimoni i li va donar tamb?? la ciutat de Fanag??ria a l'illa de Taman al B??sfor Cimmeri. Tiberi se'n va assabentar i va subornar a Busiris, que va enviar missatgers per matar al seu hoste, per?? Teodora va descobrir l'afer i el va comunicar al seu marit que va matar als dos missatgers, va enviar a la seva dona amb Busiris i es va escapar a la cort de Terbelis, rei dels b??lgars.

Terbelis va decidir restaurar a Justini?? i es va presentar amb 50000 guerrers davant de Constantinoble, abans de que Tiberi III conegu??s tanmateix la fugida de Justini?? de Fanag??ria. Alguns partidaris de Justini?? van introduir als b??lgars a la ciutat i Tiberi III va haver de fugir. Justini?? fou restaurat (704). Tiberi, capturat a Apol??l??nia, fou portat davant el nou emperador junt amb el seu germ?? Heracli; tamb?? hi fou portat Leonci que estava captiu. Tots estaven al hip??drom i Justini?? va posar el seu peu a la cara dels seus rivals i els va fer escoltar les can??ons de joia que el poble (que sol estar sempre amb el guanyador) cantava, i despr??s els va fer matar.

A partir de llavors es van organitzar cossos d'informadors i executors tant a la capital com a prov??ncies; milers de persones foren assassinades; a milers tamb?? es va confiscar la propietat per pagar el que s'havia prom??s a Terbelis.

El 708 l'amistat entre el rei b??lgar i l'emperador es va acabar i es va iniciar la guerra. Justini?? fou derrotat completament a Anquialos i va tornar a Constantinoble derrotat; mentre els ??rabs van ocupar Tiana a l'??sia Menor. Ravenna es va revoltar contra l'exarca per?? hi fou enviada una expedici?? que la va recuperar i es van exercir sagnants repres??lies i el material espoliat fou portat a Constantinoble.

El 710 el papa Constant?? I fou cridat a Nicom??dia a presencia de l'emperador i es va produir una cordial entrevista. El Papa va retornar a Roma l'any seg??ent. No gaire despr??s Justini?? II va haver de sortir de Nicom??dia quant els ??rabs van arribar fins a Calced??nia.

Com que no podia derrotar als ??rabs va enviar al general Esteve contra Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i la ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar al qui va trobar per?? nom??s van ser uns centenars; de tornada una turmenta va destruir la flota i tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir.

Despr??s de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes que va agafar el nom de Fil??pic (Philippicus o Philepicus).

Justini?? va enviar una segona expedici?? a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; al no atrevir-se a tornar sense haver complert les ordres de Justini??, es va passar amb tota la flota a Fil??pic que llavors, amb aquestes forces i les seves, es va dirigir a Constantinoble. Mentre Justini?? s'havia dirigit a Sinope per estar proper del teatre d'operacions, i all?? fou informat de la rebel??li?? i es va dirigir a la capital per preparar la defensa per?? abans d'arribar va rebre la noticia de que Constantinoble ja s'havia rendit a Fil??pic i que el seu fill Tiberi havia estat executat.

Llavors va retornar a Sinope i mentre dubtava sobre que fer fou atacat per Elies, un antic amic i al que despr??s havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711. Elies va tallar el cap del tir?? i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712.

Fou el darrer emperador de la casa d'Heracli i el primer que va posar la imatge de Crist a les seves monedes.