Txuvaix

De Viquipèdia

Txuvaix Чăвашла
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Rússia,
Regió:	Volga
Parlants:	1.330.000 (Cens rus (2002))
Rànquing:
Classificació genètica:	Turques Oguz Túrquic Llengües protobúlgares Txuvaix
estatus oficial
Llengua oficial de:	Txuvàixia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1	cv
ISO 639-2	chv
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	chv
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per unes 1.800.000 persones. El txuvaix és l'únic supervivent de la branca búlgara. S'escriu amb caràcters ciríl·lics. Els txuvaixos són majoritariament ortodoxos russos.

[edita] Dialectes

Encara que prenen força simbologia de pobles indoeuropeus (com els sàrmates), se’ls considera com a finesos de parla turca (dels quals en conserven bona part de la vestimenta), també anomenats tavas, que es divideixen en dues branques (vereial i jirdijal) i que parlen tres dialectes:

Vir’ial (Nord) o dialecte O.
Anat Enchi (Centre), parla de transició.
Anatri (Sud), o dialecte U

[edita] Característiques

Des del punt de vista filològic, la parla dels txuvaixos s’escriu en alfabet ciríl·lic i es caracteritza entre les altres llengües turques per:

Tenen vocals llargues, a, e, ï, i, u, ü, en contrast amb les curtes â i ê.
Les consonants R i L corresponen al turc Z i SH (p. ex. Jüzük – shjrj, tush-düli).
L’afix plural –sem en comptes del turc –lar o –ler.
Presència dels pronoms demostratius ku (això) i leshê (allò).
Forma de passat verbal acabada en –nâ o –nê.
Vocabulari enriquit per prèstecs àrabs, farsis, mongols, turcs i ugrofinès.
Transformació de la J del prototurc en una xiulant (s en txuvaix, sh en iacut).
Té moltes semblances amb el iacut.

[edita] Estatut actual

El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus i s’ensenya a les escoles juntament amb el rus i el tàtar; els que viuen fora de la república, llevat de Tatarstan i Baixkortostan, no gaudeixen de gaires facilitats culturals. Amb l'arribada de la perestroika s’ha creat noves institucions educatives, en col·laboració amb institucions turques, alemanyes i franceses. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40 % dels nens txuvaixos no en rebien cap formació. El 1989 es creà el Centre Públic Cultural Txuvaix, des del qual es reviu l'ensenyament de la llengua oral i escrit.

També hi ha la Çuvaş Akademi Dram Tiyatrosu (Acadèmia Txuvaix de Teatre i Drama), Şamrıksen Tiyarti, Opera ve Bale Tiyarti (Teatre d'Òpera i Ballet), Pukani Tiyatri, Vırıs Drama Tiyatri, etc. Hi ha 752 llibreries públiques, 974 cinemes, 11 museus i tres orquestres. La ràdio emet en rus i txuvaix, i la televisió en txuvaix a determinades hores del dia,

[edita] Alfabet txuvaix modern

[edita] Alfabet txuvaix abans de 1938

и/і

р́

т ̌

[edita] Veure també

Literatura txuvaix

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en txuvaix de la Viquipèdia

v • d • e Llengües turqueses
Túrquic Occidental
Bolgar	Bolgar† \| Húnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Txagatai	Aini² \| Ili Turki \| Lop\| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-Balkar \| Karaim \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krymtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar Tàtar de Crimea¹ \| \| Urum¹
Oghuz	Afshar \| Àzeri \| Gagaús\| Petxeneg† \| Qashqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Túrquic Oriental
Khalaj	Khalaj
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Uigur	Altai septentrional \| Chulym \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs\| Sakha / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Yugur Oriental
Turc antic†
Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida

Categoria: Llengües turqueses

Txuvaix

De Viquipèdia

Taula de continguts

[edita] Dialectes

[edita] Característiques

[edita] Estatut actual

[edita] Alfabet txuvaix modern

[edita] Alfabet txuvaix abans de 1938

[edita] Veure també

[edita] Enllaços externs

Views

Navegació

comunitat

Cerca

En altres llengües