Iacut
De Viquipèdia
|
Саха тыла Saxa tyla' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Rússia, |
| Regió: | Sibèria |
| Parlants: | 365.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Turqueses Llengües turqueses orientals |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Sakhà |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | sah |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | sah |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:
- Mutació de la J prototurca en xiulant (S en iacut i SH en txuvaix),
- Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosól·labs i polisíl·labs, però mai com a prime element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per juntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté disfong UO turc.
- Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (p. Ex. Barret, en iacut as i en turc sač).
- Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
- Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic
[edita] Alfabet iacut
- A a a [a] [a]
- Б б b [b] [be]
- В в v [v] [ve]
- Г г g [g] [ge]
- Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]
- Е е e [je]; [e] després de C[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]
- Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]
- Ж ж ž [] [e]
- З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]
- И и i [i] [njebd i] 'i curta'
- I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'
- Й й j [j] [i kratkəj]
- К к k [k] [ka]
- Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]
- М м m [m] [em]
- Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]
- О о o [o] [o]
- Ö ö ö [ə] [ə]
- П п p [p] [pe]
- Р р r [r] [er]
- С с s [s]; com a palatal [sj] [es]
- Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]
- У у u [u] [u]
- (Ф ф f) [f] [ef]
- (Х х x) [x] [xa]
- (Ц ц c) [] [e]
- Ч ч č [j] [je]
- Ш ш š [] [a]
- (Щ щ šč) [a]
- Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'
- Ы ы y [] []
- Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'
- Э э è [e] [e]
- Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]
- Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]
[edita] Veure també
[edita] Nota
- ↑ El símbol C significa consonant.
[edita] Enllaços externs
[edita] Sobre la llengua
- Comparació de vocabulari iacut i mongol
- Traduccions russes de texts iacuts h
- Sakhalyy suruk - Fonts per a PC
- Sakhatyla.ru - Diccionari online iakut-rus, rus-iakut
[edita] Contingut en iacut
- Sakha Open World - Орто Дойду - plataforma per a promoure el iacut a la web (en iakut, Unicode)
- Pàgina de la vila de Baayaga - notícies i històries sobre la gent de Baayaga (en iakut)
- Kyym.ru - diari iacut
|
|
|||
| Túrquic Occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop| Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar Tàtar de Crimea¹ | | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús| Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Túrquic Oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs| Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida | |||
