Constantí V
De Viquipèdia
Constantí V Cropònim (Copronimus ὁ Κοπρώνυμος), així anomenat perquè va defecar a la pila baptismal al moment del baptisme, i anomenat també Caballinus (per el seu gust pels cavalls), fou emperador bizantí del 741 al 775.
Era fill únic de Lleó III de Bizanci o Lleo III Isauri i va néixer el 719. Va succeir al seu pare el 741. Constantí V, fou iconoclasta i es va dedicar a la destrucció d'imatges a les esglésies. Artavasdes, un alt funcionari i el seu gendre (casat amb la filla Anna), era partidari del culte a les imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els àrabs, va preparar una revolta a Frígia. Constantí va rebre noticies i va exigir hostatges al seu gendre (en concret els seus fills) però Artavasdes no els va voler donar i es va presentar al lloc on era Constantí amb un exèrcit, i el va derrotar.
Constantí va fugir a la Frígia Pacatiana on va reunir tropes. Mentre Artavasdes va aconseguir el suport del patrici Teòfanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llençar el rumor de que Constantí V era mort i Artavasdes fou proclamat emperador (va ser reconegut pel Papa Zacaries I). Va buscar (sense èxit) el suport dels àrabs i va restaurar el culte a les imatges. Al seu fill Nicèfor el va associar a l'Imperi i a l'altra fill Nicetes el va enviar amb un exèrcit a Armènia. Constantí va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Comòpolis (Bitínia) batalla en la que va morir Tigranes, un noble armeni cosí de Artavasdes. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomèdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constantí V van ocupar la capital i Artavasdes, el seu fill Nicèfor, i els seus principals suports foren fets presoners i cegats i després executats.
Llavors va anatemitzar a Joan Damascè i va fer matar al patriarca de Constantinoble, a Esteve (Sant Esteve) i a altres religiosos que s'havien declarat per les imatges.
El 751 Eutiqui, exarca de Ravenna, fou expulsat per Aistulf, rei longobard que va unir l'Exarcat al seu regne.
Constantí va convocar un Concili a Constantinoble (754) que va condemnar l'adoració de les imatges a l'imperi oriental.
El 755 el franc Pipí va recuperar l'Exarcat i el va cedir al Papa. El ducat de Roma encara era dependència bizantina i Constantí V va enviar ambaixadors a Pipí, Aistulf i el Papa per demanar la restitució de l'Exarcat. Mentre les seves tropes estaven embarcades en la lluita contra els àrabs que assolaven la Pamfília, Cilícia i Isàuria, i els eslaus s'apoderaven de Grècia; a més, els búlgars arribaven prop de Constantinoble.
Finalment el rei búlgar Paganus (Magan o Pagan) fou derrotat el 765 i enderrocat (i va morir per una traïció el 672) i Constantí va entrar a la seva capital on va restaurar com a rei a Sabin; però el 766 el búlgars van derrotar a Constantí i va haver de fugir de Bulgària després de perdre una flota i un exèrcit i Romar es va fer amb el poder reial a Bulgària.
Després de veure que era impossible reconquerir Ravenna, els dominis bizantins del sud d'Itàlia foren reunits als de Sicília i aquestos territoris foren posats sota govern d'un patrici o governador general del thema de Sicília i de les dues parts del govern (illa de Sicília i Calàbria o Sicília Segona) va sorgir el nom de Dues Sicílies.
El 774 l'Imperi fou envaït pels búlgars altra cop sota el rei Telerig (Telericus) però van poder ser aturats i el 775 es va organitzar una expedició de càstig. Constantí va decidir agafar el comandament però unes llagues a les cames se li van infectar i es va aturar a Arcadiòpolis, i després en un vaixell va anar cap a Selímbria on va morir de la infecció el 14 de setembre del 775.
Es va casar tres vegades: amb Irene, filla del khan dels khàzars; amb Maria; i amb Eu-dòxia Melissena. El va succeir el seu fill gran Lleó IV de Bizanci nascut d'Irene.
