Bitínia (regió)
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Bitínia (desambiguació)». |
Bitínia fou una regió del nord-oest d'Àsia Menor, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra. El seu límit natural oriental fou el riu Sangarius; pel sud tenia (d’est a oest) Paflagònia, el riu Ryndacus (que marcava la frontera amb Mísia) i Galàcia.
Muntanyes:
- Olimpus de Misia (2.300) prop de Brusa.
- Ala-Dagh
Boscos:
- Ağaç Denizi (Oceà d’arbres)
Costa:
- Golf d'Astacus (avui Golf d'Izmit)
- Golf de Cius (avui Golf de Gemlik)
Llacs:
Rius:
- Sangarius (avui Sakarya)
- Billaeus (Filiyas)
- Parthenius (avui Bartin)
Ciutats:
- Nicomedia (avui Izmit)
- Nicea
- Cius (avui Gemlik)
- Chalcedon (avui Kadıköy),
- Heràclea Pòntica (avui Eregli)
- Claudiopolis (avui Bolu)
- Tium
- Basilinòpolis
Població i història:
Possiblement fou poblada per les tribus tràcies dels Tini i Bitini que van expulsar als Misi i altres tribus menors (nomes van restar els Mariandini al nord-est). Els Bitini van esdevenir la tribu mes important i van donar nom al país, però el rei Lidi Cressus els va sotmetre. El 546 aC van passar amb Lidia a Persia i el territori va formar part de la satrapia de Frígia. Al segle IV els bitinis ja eren independents quant Alexandre el gran va iniciar la conquesta de Persia. Vegeu Regne de Bitínia.
El 74 aC el regne va passar a Roma i va formar una província romana que va continuar sota domini bizantí. Vegeu Província de Bitínia
