Cressus

De Viquip??dia

Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos ???????????????) (vers 595 aC - despr??s del 546 aC) fou el darrer rei de L??dia de la dinastia dels Mermnades. Fou fill d'Aliates II i d'una dona c??ria. Una germana seva Arienis, es va casar amb Ast??ages de M??dia el 585 aC, per lo que cal suposar que aquesta va n??ixer vers el 600 aC i per tant la data de naixement de Cressus no seria massa llunyana. Cressus tenia un altra germana de nom desconegut i un mig germ?? m??s petit, Pantale??, fill d'Aliates II i una dona grega.

Vers els 35 anys va succeir al seu pare al tron lidi (aix?? va ser vers el 560 aC). Probablement es va revoltar llavors el seu germanastre Pantale?? i la seva madrastra va voler enverinar a Cressus, per?? el rei fou salvat per un servidor i va aconseguir imposar-se.

Els esdeveniments inicials del seu regnat narrats per Her??dot podrien correspondre als darrers anys del seu pare, en el que potser hauria estat associat al tron. Her??dot diu que fou governador d'Adramyttium i la plana de Tr??ade vers 574 o 572 aC (aquestes zones eren les tradicionals del hereus de la corona) i la refer??ncia que dona Her??dot fou l'hist??ria del regne escrita per Xanthos de L??dia. Va fer la guerra als efesis i despr??s a altres ciutats gregues de J??nia i E??lia, la majoria de les quals (sin?? totes) van haver de pagar tribut (Milet sembla que va tenir un status especial). Va desistir de sotmetre les illes gregues per la intervenci?? de Bies (Bias) o de Pitac (Pittacus) i llavors es va aliar a aquestos estats. Despr??s va fer la guerra als pobles de l'??sia Menor m??s enll?? del riu Halis i al sud del Taure, i va combatre als misis, tracis tinis, tracis bitinis, mariandins, calibis, paflagonis, caris, j??nics, d??rics, eolis i p??mfils.

Sembla que aquestes conquestes han estat exagerades o barrejades amb altres anteriors, ja que el rei Giges ja havia conquerit Colof??, i el pare de Cressus, Aliates, havia entrat a Esmirna i havia fet un tractat de pau amb Milet, per lo que cal pensar que moltes ciutats regues ja depenien de L??dia abans del seu regnat. Tamb?? se sap que el tir?? d'[Efes], Pindar, era el nebot de Cressus (fill de la segona germana de Cressus i de l'anterior tir?? Meles, aliat lidi).

La seva capital fou a Sardes i la seva fama de ric i poder??s (degut a unes mines al seu territori que li aprotaven molts beneficis) va rec??rrer el mon i va arribar al legislador Sol?? d'Atenes. Cressus va ensenyar a Sol?? els seus tresors i va preguntar si coneixia algun home m??s feli?? i Sol?? va dir que la felicitat es jutjava al acabar la vida.

Tenia dos fills, un dels quals era Atis (Atys) que era el seu favorit (l'altre era mut i no podia regnar), i el rei va somiar que moria per una fletxa; tot i que va prendre precaucions el somni es va fer realitat quan Atis fou mort per Adrastos (fill d'un rei de fr??gia de nom G??rdi, que ja havia matat un germ?? involunt??riament, i estava exiliat a la cort l??dia), que es va su??cidar a la tomba d'Atis. Cressus va respectar dos anys de dol. L'altra fill despr??s li va salvar la vida al pare durant la batalla de Sardes.

Dos anys despr??s, davant el perill dels perses que havien substitu??t als medes, va negociar l'alian??a amb els grecs abans d'iniciar la guerra contra l'imperi Persa i va consultar l'oracle de Delfos; despr??s va consultar l'oracle d'Ammon a Egipte i per segon cop al de Delfos. Als dos oracles va entregar immenses riqueses (al menys al de Delfos segons Her??dot, i se li va concedir el dret preferent de consulta en aquest oracle i alguns drets de ciutadania) i els dos van donar la mateixa resposta: si iniciava la guerra amb els perses destruiria un gran imperi i havia de buscar aliats entre els grecs; Cressus va suposar que l'imperi referit era el Persa, i no el seu mateix. Per estar m??s segur va consultar una tercera vegada sobre si el seu regne persistiria molt de temps; l'oracle de Delfos va dir que el rei de L??dia fugiria per l'Hermos quan una mula regn??s sobre els perses (mula en el sentit figurat de barreja, referit al rei Cir II el gran que era fill de pare persa i mare meda). Les aliances amb els grecs no foren del tot possibles perqu?? dels dos principals estats, Atenes i Esparta, els primers estaven ocupats per conflictes civils entre els Pisistr??tides i els Alcme??nides, i els segons acabaven de sortir d'una guerra amb Tegea. Cressus es va decantar per els segons i els va enviar regals i es va formalitzar una alian??a que no va passar de nominal. Es va aliar amb l'egipci Amasis, el babiloni Labinetos (Nab??nides), i va confiar en els bons auspicis del lidi Sandanis i va decidir iniciar la guerra.

Va creuar el Halis amb l'excusa de venjar al seu cunyat Ast??ages enderrocat per Cir. Va devastar Capad??cia, pa??s poblat per gent anomenada sirians, i va arribar fins a Pterii, ciutat propera a Sinope, que va ocupar. No gaire lluny de all?? es va trobar amb l'ex??rcit de Cir i es va lliurar una batalla de resultat incert (547 o 546 aC); al dia seg??ent els perses no van presentar batalla i els lidis, l'ex??rcit dels quals era inferior en nombre, es van retirar a Sardes, per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts per?? mentre, Cir va continuar avan??ant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lidia fou totalment derrotada. Sardes fou assetjada. Un conseller de Cressus, Eurybatus, es va passar a Cir i la ciutat fou conquerida ben aviat (despr??s de 14 dies de setge). La data de la conquesta (547 aC es una possibilitat segons la cr??nica de Nab??nides, 546 aC es la data tradicional; alguns autors proposen 541 o 542 aC) est?? encara en discussi??.

Segons Her??dot, Cressus fou capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als deus perses. Els fets llegendaris recollits per Her??dot i altres diuen que una turmenta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecci?? divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbatana. Suposadament Cressus va acompanyar a Cir en la seva expedici?? contra els massagetes; despr??s va acompanyar al seu fill Cambises a Egipte; en l'afer de Prexaspes , va amonestar a Cambises per la mort del jove i Cambises va donar ordre d'executar-lo: Cressus es va salvar per?? va haver de fugir d'amagat amb la complicitat d'alguns servidors; Cambises es va pensar que era mort i quan es va assabentar que era viu se'n va alegrar i el va perdonar, per?? va fer matar als servidors que l'havien ajudat. Les circumstancia de la seva mort final no son conegudes. Ct??sies de Cnidos explica alguns fets de manera diferent, per?? en general el relat es coincident amb el d'Her??dot.