Cressus

De Viquipèdia

Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos Κροῖσος) (vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades. Fou fill d'Aliates II i d'una dona cària. Una germana seva Arienis, es va casar amb Astíages de Mèdia el 585 aC, per lo que cal suposar que aquesta va néixer vers el 600 aC i per tant la data de naixement de Cressus no seria massa llunyana. Cressus tenia un altra germana de nom desconegut i un mig germà més petit, Pantaleó, fill d'Aliates II i una dona grega.

Vers els 35 anys va succeir al seu pare al tron lidi (això va ser vers el 560 aC). Probablement es va revoltar llavors el seu germanastre Pantaleó i la seva madrastra va voler enverinar a Cressus, però el rei fou salvat per un servidor i va aconseguir imposar-se.

Els esdeveniments inicials del seu regnat narrats per Heròdot podrien correspondre als darrers anys del seu pare, en el que potser hauria estat associat al tron. Heròdot diu que fou governador d'Adramyttium i la plana de Tròade vers 574 o 572 aC (aquestes zones eren les tradicionals del hereus de la corona) i la referència que dona Heròdot fou l'història del regne escrita per Xanthos de Lídia. Va fer la guerra als efesis i després a altres ciutats gregues de Jònia i Eòlia, la majoria de les quals (sinó totes) van haver de pagar tribut (Milet sembla que va tenir un status especial). Va desistir de sotmetre les illes gregues per la intervenció de Bies (Bias) o de Pitac (Pittacus) i llavors es va aliar a aquestos estats. Després va fer la guerra als pobles de l'Àsia Menor més enllà del riu Halis i al sud del Taure, i va combatre als misis, tracis tinis, tracis bitinis, mariandins, calibis, paflagonis, caris, jònics, dòrics, eolis i pàmfils.

Sembla que aquestes conquestes han estat exagerades o barrejades amb altres anteriors, ja que el rei Giges ja havia conquerit Colofó, i el pare de Cressus, Aliates, havia entrat a Esmirna i havia fet un tractat de pau amb Milet, per lo que cal pensar que moltes ciutats regues ja depenien de Lídia abans del seu regnat. També se sap que el tirà d'[Efes], Pindar, era el nebot de Cressus (fill de la segona germana de Cressus i de l'anterior tirà Meles, aliat lidi).

La seva capital fou a Sardes i la seva fama de ric i poderós (degut a unes mines al seu territori que li aprotaven molts beneficis) va recórrer el mon i va arribar al legislador Soló d'Atenes. Cressus va ensenyar a Soló els seus tresors i va preguntar si coneixia algun home més feliç i Soló va dir que la felicitat es jutjava al acabar la vida.

Tenia dos fills, un dels quals era Atis (Atys) que era el seu favorit (l'altre era mut i no podia regnar), i el rei va somiar que moria per una fletxa; tot i que va prendre precaucions el somni es va fer realitat quan Atis fou mort per Adrastos (fill d'un rei de frígia de nom Gòrdi, que ja havia matat un germà involuntàriament, i estava exiliat a la cort lídia), que es va suïcidar a la tomba d'Atis. Cressus va respectar dos anys de dol. L'altra fill després li va salvar la vida al pare durant la batalla de Sardes.

Dos anys després, davant el perill dels perses que havien substituït als medes, va negociar l'aliança amb els grecs abans d'iniciar la guerra contra l'imperi Persa i va consultar l'oracle de Delfos; després va consultar l'oracle d'Ammon a Egipte i per segon cop al de Delfos. Als dos oracles va entregar immenses riqueses (al menys al de Delfos segons Heròdot, i se li va concedir el dret preferent de consulta en aquest oracle i alguns drets de ciutadania) i els dos van donar la mateixa resposta: si iniciava la guerra amb els perses destruiria un gran imperi i havia de buscar aliats entre els grecs; Cressus va suposar que l'imperi referit era el Persa, i no el seu mateix. Per estar més segur va consultar una tercera vegada sobre si el seu regne persistiria molt de temps; l'oracle de Delfos va dir que el rei de Lídia fugiria per l'Hermos quan una mula regnés sobre els perses (mula en el sentit figurat de barreja, referit al rei Cir II el gran que era fill de pare persa i mare meda). Les aliances amb els grecs no foren del tot possibles perquè dels dos principals estats, Atenes i Esparta, els primers estaven ocupats per conflictes civils entre els Pisistràtides i els Alcmeònides, i els segons acabaven de sortir d'una guerra amb Tegea. Cressus es va decantar per els segons i els va enviar regals i es va formalitzar una aliança que no va passar de nominal. Es va aliar amb l'egipci Amasis, el babiloni Labinetos (Nabònides), i va confiar en els bons auspicis del lidi Sandanis i va decidir iniciar la guerra.

Va creuar el Halis amb l'excusa de venjar al seu cunyat Astíages enderrocat per Cir. Va devastar Capadòcia, país poblat per gent anomenada sirians, i va arribar fins a Pterii, ciutat propera a Sinope, que va ocupar. No gaire lluny de allí es va trobar amb l'exèrcit de Cir i es va lliurar una batalla de resultat incert (547 o 546 aC); al dia següent els perses no van presentar batalla i els lidis, l'exèrcit dels quals era inferior en nombre, es van retirar a Sardes, per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts però mentre, Cir va continuar avançant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lidia fou totalment derrotada. Sardes fou assetjada. Un conseller de Cressus, Eurybatus, es va passar a Cir i la ciutat fou conquerida ben aviat (després de 14 dies de setge). La data de la conquesta (547 aC es una possibilitat segons la crònica de Nabònides, 546 aC es la data tradicional; alguns autors proposen 541 o 542 aC) està encara en discussió.

Segons Heròdot, Cressus fou capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als deus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una turmenta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbatana. Suposadament Cressus va acompanyar a Cir en la seva expedició contra els massagetes; després va acompanyar al seu fill Cambises a Egipte; en l'afer de Prexaspes , va amonestar a Cambises per la mort del jove i Cambises va donar ordre d'executar-lo: Cressus es va salvar però va haver de fugir d'amagat amb la complicitat d'alguns servidors; Cambises es va pensar que era mort i quan es va assabentar que era viu se'n va alegrar i el va perdonar, però va fer matar als servidors que l'havien ajudat. Les circumstancia de la seva mort final no son conegudes. Ctèsies de Cnidos explica alguns fets de manera diferent, però en general el relat es coincident amb el d'Heròdot.