Ecbatana
De Viquipèdia
Ecbatana (o Echbatana) fou la capital de l'imperi dels Medes, capital d'estiu dels perses Aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Està situada a les muntanyes Zagros, i prop de les muntanyes Mosaalla, Tell Hagmatana i Sang-e-sar i del riu Alushjerd. Antigament es deia Hamgmatana (elamita: Agmadana, acadi: Agamatanu) que voldria dir "lloc de reunió" (l'elamita "terra de medes seria Halmatana). Els grecs li deien Ekbatana o Agbatana i els romans Ecbatana. A la Bíblia s'esmenta amb el nom arameu Ahameta. En armeni era Ahamatan o Hamatan i també Ekbatan.
Segons Heròdot, Ecbatana fou capital dels medes des del voltant del 750 aC. Deioces fou elegit rei en aquesta ciutat. La ciutat fou capturada per Cirus II que va derrotar a Astiages vers el 549 aC i es va emportar els tresors a Anshan. La ciutat fou declarada capital d'estiu de la dinastia i tenia probablement l'arxiu reial. Plini diu que la ciutat era governada pels maghs (mags = sacerdots). Darius I es va fer fort a Ecbatana durant la revolta del pretendent mede Fravartes o Fraortes i quant fou capturat fou portat a la ciutat i va ser mutilat i executat (521 aC). Artaxerxes II va erigir una estàtua de Anahita o Anauhed a la ciutat, però també a altres grans ciutats del imperi. El palau reial es descrit per Polibi.
Alexandre el gran va entrar a Pèrsia el 331 aC i va visitar Ecbatana per dues vegades: la primera el 330 aC quant des Persèpolis va marxar en persecució de Darius III cap Ecbatana on va capturar el tresor reial; el seu lloctinent Parmeni es va quedar a la ciutat per supervisar les comunicacions però fou aviat assassinat per ordre d'Alexandre; el tresor va restar a la ciutat. La segona vegada fou el 334 aC i en aquella ocasió hi va morir el seu íntim amic Hefaestion. Les muralles de la ciutadella foren demolides (la ciutat no tenia muralles exteriors).
El 328 aC Alexandre va substituir a Oxydates, sàtrapa de Mèdia, per Atròpat, general i probablement governador també de Mèdia. El 320 aC a la reunió de Triparadiso, Ecbatana i la Mèdia del sud fou donada al general Peithon. Un temps després Peithon fou executat per Antígon i substituït per Orontobates, que era iranià (vers 316) però potser la seu de la satrapia s'havia traslladat a Asadabad, al oest del Halvand (Alvand).
El 305 aC la ciutat fou dominada per Seleuc I Nicàtor que la va conservar després del 301 aC. Antíoc IV Epiphanius (175 aC-164 aC) li va canviar el nom a Epifània. Vers aquesta època fou nomenat sàtrapa Timarcos de Milet que es va rebel·lar contra Demetri I (161 aC-150 aC) i va emetre moneda a la ciutat. També Demetri I i Alexandre Balas (150 aC-148 aC) i van emetre moneda.
El 149 o 148 aC era sàtrapa el grec Cleomenes. Després d'aquesta data, entre 147 i 140 aC els parts van ocupar la regió. Els parts van mantenir Ecbatana com a capital d'estiu. El 130 aC la contraofensiva d'Antíoc VII es va parar a Ecbatana. Des el 87 aC la regió va quedar oberta a l'influencia d'Armènia que va durar fins el 69 aC.
El 226 fou ocupada pels sassànides junt amb tota la Mèdia i l'Atropatene. Sembla que fou utilitzada com a capital d'estiu però les evidencies manquen.
El 642 fou ocupada pels musulmans i des llavors es coneix com Hamadan.
