Atròpat

De Viquipèdia

Atròpat fou un general i sàtrapa persa, i després sàtrapa per compte d'Alexandre el Gran per esdevenir finalment rei de la part nord-oest de la Mèdia que del seu nom es va dir Mèdia Atropatene o simplement Atropatene

Membre d'una noble família mazdaista, el seu nom vol dir "el que porta el foc". Abans del 331 aC havia estat ja nomenat sàtrapa de Mèdia. Va participar a la batalla de Gaugamela (1 d'octubre del 331 aC) al front dels cadusis (cadusii), albans (albani) i saquesines (sacesinae). El rei Darius III es va refugiar el hivern del 331 al 330 aC a Echbatana, capital de la Mèdia on amb ajut d'Atròpat va intentar reclutar un nou exercit, però no ho havia aconseguit quant va aparèixer allí Alexandre el juny del [330]. Darius va fugir i Atròpat va fer submissió a Alexandre, que el va confirmar com a sàtrapa.

Atròpat fou lleial i quant Parmenió fou assassinat a Echbatana va dominar la situació. El 324 un tal Bariaxes, rebel que deia ser rei dels medes i perses, fou detingut per Atròpat, que el va entregar a Alexandre a Parsagarda.

Poc després Atròpat va anar a Susa amb Alexandre i la seva filla es va casar amb Perdicas d'Orèstia. Al hivern del 324 al 323 aC va allotja a Alexandre a Echbatana i li va oferir cent dones soldats. Allí va morir Hephaesteion, amic íntim d'Alexandre, poc després d’arribar.

Al 323 aC va morir Alexandre i el 320 aC a la Conferencia de Triparadisos la Mèdia fou dividida: la part sud per el general macedoni Pitó i la part nord per Atròpat. No va participar a les guerres subsegüents i es creu que es va dedicar a restaurar el mazdeisme, que havia estat perseguit al temps d'Alexandre i que per això el seu nom es va donar al país.