150 aC

**Any 150 aC**
Anys:	153 aC 152 aC 151 aC - 150 aC - 149 aC 148 aC 147 aC
Dècades:	Dècada del 180 aC Dècada del 170 aC Dècada del 160 aC - Dècada del 150 aC - Dècada del 140 aC Dècada del 130 aC Dècada del 120 aC
Segles:	Segle III aC - Segle II aC - Segle I aC
Taula anual del segle II aC Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 150 aC

Taula de continguts

Nicomedes II, fill del rei Prúsies II, que ha sigut enviat a Roma per argumentar a favor de les petites reparacions derivades del seu pare que va perdre la guerra contra Pèrgam, obté el recolzament del senat romà fins el punt que Prúsies envia un emissari amb ordres secretes d'assassinar a Nicomedes. No obstant, l'emissari revela la trama de Nicomedes i el persuadeix de revelar-se contra el seu pare.
Mitridates V Evergetes, succeïx a Mitridates IV com a rei de Pont. Continua l'estratègia de mantenir una aliança amb els romans que va ser iniciat pel seu predecessor.

Comença la tercera Guerra Púnica entre Roma i Cartago. (data aproximada)
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, és enviat pel general romà Luci Licini Lucul·le, a Numídia per obtenir alguns dels elefants numidians del rei Masinissa I i amic del seu avi Publi Corneli Escipió Africà Major.

Els romans, dirigits per el pretor Servi Sulpici Servi Galba, derroten els lusitans en una gran batalla a Hispània. A continuació, trenquen la seva promesa dels rebels derrotats lusitanians de la institució de la matança de 9.000 homes durant les conversacions de pau. Posteriorment, 20.000 lusitans són venguts com a esclaus a la Gàl·lia.

El Pretendent al tron de Imperi Selèucida, Alexandre I Balas, que presumeix de ser el fill del difunt Antíoc IV Epífanes, és converteix governant de la regió després de tenir el suport del senat roma, Atalu II, Pèrgam i de Ptolemeu VI Filomètor.
El nou rei es casa amb Cleòpatra Thea.

Tit Quinti Flaminí II i M' Acilius Balbus són cònsols.
El senat romà mostra un fort descontentament contra la decisió de Cartago per lliurar una guerra contra el seu veï sense el consentiment de Roma. El censor romà i el senat dona ordres de reunir un exercit contra Cartago.

Es comença l'estàtua hel·lenística del governador que acabarà 10 anys més tard. A l'actualitat es conserva al Meseu Nacional de Roma.
Es construeix la Venus de Milo la qual s'acabarà de fer 25 anys més tard (el 125 aC), la qual es descobreix el 1820 i es troba al museu del Louvre, París.