Ptolemeu VI Filom??tor
De Viquip??dia
Ptolemeu VI Filom??tor????????????????????????) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Era el fill gran de Ptolemeu V Ep??fanes i fou proclamat rei el 180 aC quant tenia pocs anys d'edat (entre 5 i 10) amb la seva mare Cle??patra I. Aquesta va portar una bona administraci?? i va mantenir la pau del regne. Filom??tor tenia bon car??cter, era humanitari i moderat, qualitats que es notaven mes perqu?? el seu germ?? Ptolemeu (Evergetes) no les tenia, ni tampoc els seus dos immediats predecessors. Segons Polibi no va condemnar a mort a cap ciutad?? durant el seu regnat per cap ofensa publica o privada.
A la mort de la seva mare el 176 aC (entre el 8 d'abril i el 14 d'octubre) el poder va passar als ministres Euleos o Lenetos, corruptes i poc capacitats. Vers el 173 aC Ptolemeu es va casar amb la seva pr??pia germana anomenada tamb?? Cle??patra com la mare comuna.
[edita] Guerra de S??ria
El 170 aC ministres van reclamar la retrocessi?? de Celes??ria a Ant??oc IV Ep??fanes, per?? Ant??oc IV va fer una campanya contra Egipte va v??ncer a Pelusium i va ocupar el pa??s (el Baix Egipte fins a Memfis) menys Alexandria. Ptolemeu VI Filom??tor fou fet presoner per?? fou tractat amb distinci?? i amb l'idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, per?? a Alexandria fou proclamat rei el germ?? del rei egipci, amb el nom de Ptolomeu Evergetes i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenci?? dels ambaixadors romans va obligar als sel??ucides a retirar-se. Ant??oc IV va proclamar llavors a Filom??tor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant nom??s la estrat??gica fortalesa de Pelusium.
El 5 d'octubre del 170 aC els dos germans i esposos van ser proclamats coregents d'Egipte (Ptolemeu VI i Cle??patra II) a Menfis, per?? quant Ant??oc es va retirar els germans van negociar i es va acordar que regnarien els tres junt 169 aC.
Aquest acord va enfurismar a Ant??oc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els dos germans no es van poder oposar a la invasi?? amb mitjans militars i Alexandria fou altra cop assetjada. All?? va anar una ambaixada romana dirigida per M. Popili Laenas que va ordenar als sel??ucides la retirada i ho van haver de fer ver evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Ant??oc es va retirar (168 ac). Els dos germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenci??.
[edita] Conflicte entre germans
Per?? els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germ??. Filom??tor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat rom?? amb honors i se li van assignar llegats per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita for??a romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filom??tor reinstal??lat com a rei sense cap resist??ncia. El nou rei va perdonar a son germ?? i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
[edita] Pol??tica interior
En aquestos anys (vers 160 aC) gran nombre de jueus es van establir a Egipte, alguns d'ells emigrants de Judea per causes politiques, i es van establir a Heli??polis sota protecci?? del rei. Tamb?? es va dedicar a restaurar temples egipcis i en va construir de nous.
[edita] Conflicte de Cirene i Xipre
No va tardar Ptolemeu Evergetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va compar??ixer davant el senat rom?? al que va conv??ncer per afegir Xipre probablement evacuada recentment pels sel??ucides. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) per?? els ambaixadors romans van advertir pr??viament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filom??tor els va rebre a Alexandria per?? va demorar les negociacions i no va fer cap concessi??. Aix?? va posar nervi??s a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) per?? una revolta al seu propi pa??s casi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quant Demetri I Soter va retornar a l'illa de Xipre.
El seg??ent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, per?? mentre els de Filom??tor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts per?? sense donar-li cap suport pr??ctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assist??ncia del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'enc??rrec de posar-lo en possessi?? de Xipre per?? sense soldats.
Filom??tor va enviar a l'illa una potent for??a militar i una flota i la va recuperar i quant son germ?? va desembarcar a l'illa amb un petit exercit mercenari el va derrotar r??pidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filom??tor altre vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'??nica condici?? de que es conform??s amb aquest regne i renunci??s a la possessi?? de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquestos termes va quedar signat.
[edita] Intervenci?? a S??ria
En repres??lia per l'ocupaci?? de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'Alexandre I Balas, probablement un usurpador, a S??ria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el 150 aC i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb Cle??patra Thea, filla de Ptolomeu VI Filom??tor, sota influencia del qual va governar. El 147 aC Demetri II Nic??tor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; Ptolomeu VI Filom??tor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celes??ria que de fet va annexionar. Aix?? va fer que, essent a Ptolemaida, pat??s un atemptat a mans d'Amoni (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a l'iniciativa del seu gendre (que va protegir al seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des llavors va capgirar la seva alian??a i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celes??ria i finalment van entrar a Antioquia on els notables de l'estat sel??ucida volien proclamar rei a Ptolomeu, per?? aquest va refusar i va recon??ixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla del egipci, Cle??patra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.
Alexandre Balas es va retirar a Cil??cia on va reunir forces lleials i va tornar a S??ria. All?? Demetri i els seus aliats egipcis el van derrotar decisivament a una batalla decisiva prop d'Antioquia (la batalla de l'Orontes 146 aC). Alexandre es va escapar al territori dels nabateus, el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolomeu VI Filom??tor.
[edita] Mort i successi??
Ptolemei VI va morir poc despr??s a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (va caure del cavall i es va fracturar el crani) i els egipcis van evacuar la Celes??ria. Va regnar 35 anys des la seva primera proclamaci??.
Va deixar tres fills: Ptolemeu, que fou proclamat rei sota el nom de Ptolemeu VII (Ptolemeu VII Neofilop??tor o Eup??tor); Cle??patra Thea, esposa d'Alexandre I Balas i despr??s de Demetri I Soter; i un altra Cle??patra (Cle??patra III) futura esposa del seu oncle Ptolomeu VIII Evergetes II.
| Precedit per: Ptolemeu V Ep??fanes |
Ptolemeus | Succe??t per: Ptolemeu VII Neofilop??tor |
