Ptolemeu VIII Evergetes II
De Viquip??dia
Ptolemeu VIII Evergetes II conegut tamb?? com Ptolemeu Fisc?? (????????????????????? ????????????), vers 182 aC-116 aC) fou rei d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment coregent el 169 aC, rei ??nic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fisc?? li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte inflat i poc ??gil.
Era fill de Ptolemeu V Ep??fanes i de Cle??patra I. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una s??rie de 24 llibres anomenats Mem??ries (?????????????????????) que fou esmentat repetidament per Ateneos per?? no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibici?? d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de P??rgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria.
Quant el sel??ucida Ant??oc IV Ep??fanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filom??tor junt a la germana-esposa Cle??patra II, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d' Evergetes i es va col??locar la diadema reial (170 aC). A finals d'any Ant??oc, sota pressi?? de Roma es va haver de retirar per?? va deixar instal??lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filom??tor i la seva germana-esposa Cle??patra II. Aquestos van entrar en contacte amb Evergetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit.
Aquest acord va enfurismar a Ant??oc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasi?? amb mitjans militars i Alexandria fou altra cop assetjada. All?? va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil??li Laenes III que va ordenar als sel??ucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Ant??oc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenci??.
Per?? els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germ??. Filom??tor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat rom?? amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita for??a romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filom??tor reinstal??lat com a rei sense cap resist??ncia. El nou rei va perdonar a son germ?? i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
No va tardar Ptolemeu Evergetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va compar??ixer davant el senat rom?? al que va conv??ncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) per?? els ambaixadors romans van advertir pr??viament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans.
Filom??tor va rebre als ambaixadors a Alexandria per?? va demorar les negociacions i no va fer cap concessi??. Aix?? va posar nervi??s a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) per?? una revolta al seu propi pa??s quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quant Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre.
El seg??ent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, per?? mentre els de Filom??tor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts per?? sense donar-li cap suport pr??ctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assist??ncia del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'enc??rrec de posar-lo en possessi?? de Xipre per?? sense soldats. Filom??tor va enviar a l'illa una potent for??a militar i una flota i la va recuperar i quant son germ?? va desembarcar a l'illa amb un petit exercit mercenari el va derrotar r??pidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filom??tor altre vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'??nica condici?? de que es conformes amb aquest regne i renunci??s a la possessi?? de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquestos termes va quedar signat.
Quant va morir Filom??tor, Evergetes va fer tota classe de pressions a la seva germana Cle??patra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilop??tor, i finalment va presentar a Alexandria amb un exercit, per?? els romans van impedir la lluita i van for??ar el matrimoni dels germans Cle??patra II i Evergetes. El mateix dia del casament el jove Neofilop??tor fou assassinat.
Evergetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava Kakergetes. Des que va agafar el poder va comen??ar la repressi?? contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats per els seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de que es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que qued??s deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indol??ncia i es va fer mes gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fisc?? (Physkon).
La seva uni?? amb Cle??patra II no va durar. Despr??s de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evergetes es va casar amb la filla de Cle??patra II i neboda seva, Cleopatra III, i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla (142 aC). Si hi va haver divorci es una q??esti?? que no est?? aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament per?? el seu general Hierax va reprimir amb ma de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta alian??a i va rebre cordialment a Escipi?? l'Afric?? i els seus companys quant van visitar Egipte.
Finalment la f??ria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre r??pidament i el palau fou incendiat. Evergetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cle??patra II fou proclamada reina.
Evergetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Per?? aix?? va refor??ar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evergetes. Cle??patra II va buscar la protecci?? del seu ve?? sel??ucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nic??tor. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a S??ria (127 aC). Els que havien fet la revoluci?? eren hostils a l'alian??a s??ria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evergetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els sel??ucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evergetes.
Se li devien imposar condicions perqu?? des llavor va governar mes suau i moderadament. Va perdonar a Marsias que segurament havia participat en l'enderrocament de Cle??patra II i no es coneixen actes repressius al menys de car??cter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis.
Demetri Nic??tor va abra??ar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium per?? la deserci?? de les seves tropes el va obligar a desertar. Llavors un personatge presentat com a pr??ncep sel??ucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evergetes i dels jueus, va entrar a S??ria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II fou derrotar i Zabinas es va proclamar rei (Alexandre II Zabinas). Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fen??cia que encara li eren lleials, per?? la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fen??cies i Demetri va fugir per?? fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura.
El 124 aC Alexandre II, que no va havia complert les obligacions de depend??ncia que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evergetes. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cle??patra II a la que va permetre el retorn a Egipte. Tamb?? va fer alian??a amb Ant??oc Gripos fill de Demetri II Nic??tor i de Cle??patra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i despr??s li va donar una for??a militar auxiliar per recuperar el poder.
Ant??oc VIII Grypos aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital sel??ucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al??legoria de la vict??ria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la vict??ria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir per?? fou capturat per uns pirates i entregat al sobir?? egipci que el va fer executar poc despr??s. Les bones relacions entre Egipte i S??ria van ser la norma des llavors.
En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evergetes II. Ell contava els seus anys de regnat des la seva proclamaci?? el 170 aC (per tant 54 anys). Va tenir un fill amb Cle??patra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cle??patra III: Ptolemeu IX L??tir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cle??patra IV (casada amb Ptolemeu L??tir), Trifena, casada amb Ant??oc VIII Grypos, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Api??, va rebre despr??s el regne de Cirene.
| Precedit per: Ptolemeu VI Filom??tor (primera i segona vegada) Precedit per: |
Ptolemeus | Succe??t per: Ptolemeu VI Filom??tor (primera i segona vegada) Succe??t per: |
