Antíoc IV Epífanes

De Viquipèdia

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria").

Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (v. 215 aC–163 aC) fou rei selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc al pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator.

Des el 188 aC fou hostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat per el fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc del absent Demetri.

El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte (169 aC), país que va ocupar menys Alexandria. Ptolomeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolomeu VII Evergetes i quant Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts.

A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontent perquè el rei havia imposat la religió grega i el uniformisme après dels seus anys d’hostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jason (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar a molts jueus i d’altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornat a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gaius Popilius Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra i Antíoc va haver de retirar-se.

No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quant un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d’homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir al 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quant ja s’havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament als selèucides. Vegeu Macabeus.

El 166 aC Antíoc IV va atacar al rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar però nomes li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolomeu, Nicànor i Gorgies, però aquest exercit fou desfet en un atac sorpresa quant estava acampat prop d'Emaus al oest de Jerusalem. Un nou exercit encara mes gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l’any següent (165 aC) i també fou derrotat quant acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia.

Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el ben nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolomeu de Commagena es van fer independents.