[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Macabeus - Viquipèdia

Macabeus

De Viquipèdia

Macabeus (o Maccabeus, llatí Maccabaei, grec Makkabaioi Μακκαβαῖοι) fou el nom amb el que són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir "Martell" en el sentit de "vencedor", hebreu makkab). També foren anomenats Asmoneus (Asmonaei o Hasmoonaei) o Asamonacs (Asamonaci, Ἀσαμωναίοι) per Asmoneu o Casmó, el besavi de Mataties pare de Judes Macabeu. La dinastia també es coneguda per Matiades (de Maties o Mataties, Benei Mattityahu).

Taula de continguts

[edita] Història dels Macabeus

"Macabeus", per Wojciech Korneli Stattler, 1842
"Macabeus", per Wojciech Korneli Stattler, 1842

Apareixen a la historia vers el 167 aC quan Mataties va organitzar la revolta dels jueus contra els selèucides. Flavi Josep els hi dona un període de govern de 126 anys però ja que l'acaba el 37 aC quan Antígon fou executat per Marc Antoni el 37 aC, hauria començat el 163 aC quan Judes Macabeu va entrar a Jerusalem i va restaurar el culte al temple. Al 37 aC, mort Antígon, només restaven dos macabeus vius: Aristòbul i la seva germana Mariamne I, el primer executat per ordre d'Herodes el gran el 35 aC i la segona que fou la dona del mateix Herodes.

La història dels macabeus es narrada per Flavi Josep i la guerra de independència al primer i segon llibre dels macabeus. Els orígens de la revolta es troben en el fet de que una part dels jueus havien començat a adoptar la costum, llengua i religió gregues i Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) va voler accelerar el procés. El rei selèucida va vendre el càrrec de gran sacerdot a Joshua (que va modificar el seu nom al grec Jasó o Jàson) i després a Onies (que va agafar el nom grec de Menelau), però va condicionar la cessió del càrrec a la introducció a Jerusalem dels ritus grecs.

Onies per pagar el càrrec, es va apoderar d'alguns objectes de culte sagrat del temple i els va vendre a Tir; aquest fet i altres combinats van causar la revolta de Jerusalem, però justament llavors Antíoc estava tornat de la seva campanya a Egipte i va entrar a la ciutat amb el seu exèrcit i va reprimir la rebel·lió fàcilment (170 aC) ; el temple fou saquejat i molts habitants de Jerusalem executats; el 168 aC els romans el van obligar a evacuar Egipte i llavors va ser quan va decidir extirpar el judaisme. Va anar a Jerusalem i va ordenar una massacra general un dissabte (el dia del sàbat jueu) incendiant la ciutat i altres viles; al Mont Sió va construir una gran fortalesa que dominava la regió; llavors va publicar un decret de les formes de culte que s'havien d'uniformar a tots els dominis selèucides; contra els que van refusar hi va haver tota mena de crims i crueltats.

Tot això havia sembrat les llavors de la revolta. A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religiós, Mataties, que tenia cinc fills joves: Joan, Simó, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selèucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves pròpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici; llavors va matar també al oficial selèucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills (167 aC). Allí se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selèucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant allà on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu.

Al cap d'uns mesos (encara l'any 167 aC), quan va morir Mataties, la revolta religiosa ja era una lluita per la independència nacional. El va succeir com a dirigent el seu tercer fill Judes. La progressiva pèrdua de poder dels selèucides va estar compaginada amb el increment del rebels, fins que Alexandre Janeu va agafar el títol de rei.

Salomé Alexandra, viuda dels dos darrers governants, va dirigir un període de pau d'onze anys, i després van començar els enfrontaments entre els fill d'Alexandre, Hircà II i Aristòbul II; el 63 aC els romans van imposar a Hircà II que de fet va quedar sota la seva protecció.

El 40 aC els parts van envair Síria i Antígon, fill d'Aristòbul, es va proclamar rei, però fou executat pels romans quan els parts foren expulsats, el 37 aC. Aristòbul III, net d'Hircà II i d'Aristòbul II fou nomenat per Herodes gran sacerdot 36 aC sota pressió, però fou executat al cap de pocs mesos (35 aC) acabant així la dinastia.

[edita] Llista de grans sacerdots i reis

[edita] Genealogia

[edita] Branca Herodiana