Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Herodes el gran - Viquip??dia

Herodes el gran

De Viquip??dia

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet.
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet.

Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Sam??ria, i Idumea des el 40 aC fins el 4 aC

Va n??ixer a Ascal?? (avui Ashquelon) el 73 aC. El seu pare fou l'idumeu Ant??pater o Antipas (governador de Judea el 47 aC nomenat per Roma per la seva fidelitat) i la mare Cipros (Cypros) era una princesa ??rab de Petra. Encara que el pare no era hebreu, els idumeus havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hirc?? el 125 aC i els havia estat imposada la religi?? jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus.

El 47 aC el seu pare fou nomenat procurador de Judea quan Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de Galilea on va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regi??. Els seus enemics el van denunciar al Sanedr?? per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb Sext C??sar, el governador rom?? de S??ria que poc despr??s el va nomenar governador de Celes??ria.

Una vegada en aquest govern va reunir un exercit i va marxar a Jerusalem per expulsar a Hirc?? II, cap del partit oposat, per?? el seu pare Ant??pater l'idumeu i el seu germ?? Fasael el van dissuadir (46 aC)

Poc despr??s Sext C??sar va morir a mans de Cecili Bas. El general Tit Antisti, governador de Cil??cia, va reunir un ex??rcit amb el que va atacar a Bas, i el va assetjar a Apamea. Herodes es va unir a Antisti, i tot i l'arribada de forces sota Estaci Murc la guerra es va perllongar fins despr??s del 44 aC quan, mort Juli C??sar, va arribar a S??ria Cassi Long?? (43 aC) i va establir una conciliaci??.

Herodes aviat es va guanyar el favor de Cassi, i fou confirmat com a governador de Celes??ria al front d'una for??a important. El seu pare Ant??pater fou llavors enverinat per M??lic (al que havia salvat la vida dues vegades). Herodes va fingir creure les excuses de M??lic per?? a la primera ocasi?? que va tenir el va matar prop de Tir.

A la sortida de Cassi de la prov??ncia, els amics de M??lic van voler venjar la seva mort i van atacar a Herodes i Fasael, que era a Jerusalem, per?? aquestos van triomfar i van expulsar als rebels encap??alats per F??lix, i van derrotar tamb?? a Ant??gon de Judea el fill d'Arist??bul II, que havia enva??t Judea amb un ex??rcit, les pretensions al tron del qual tenien el suport de Marion, rei de Tir, i de Ptolemeu Menneus, pr??ncep de Calcis; Herodes va obtenir el suport de Marc Antoni, que va arribar a S??ria el 41 aC, al que va fer valuosos regals. El vell Hirc?? II va prometre a la seva filla Mariamne I al jove Herodes, i va traspassar la seva influ??ncia a aquest i a Fasael, i aix?? Marc Antoni va nomenar als dos germans com a tetrarques de Judea (41 aC) successors del seu pare.

Per?? l'any seg??ent (40 aC) els parts van envair Palestina amb un ex??rcit que tenia el suport local degut a les exaccions dels governadors romans. Dirigia l'ex??rcit Pacoros, fill del rei de P??rtia, i el general rom?? dissident Labi??. Es van apoderar de tot S??ria i fins i tot de part d'??sia Menor, i Ant??gon els va demanar el seu ajut per ser establert al tron. Pacoros va enviar un ex??rcit sota comandament de Bazafarnes cap a Jerusalem i Herodes i Fasael van haver de refugiar-se a la fortalesa de Baris; Fasael va intentar negociar i va caure presoner dels parts, per?? Herodes es va poder escapar amb la seva fam??lia i els seus tresors a la fortalesa de Masad?? a la vora del mar Mort; all?? va deixar una guarnici?? i se'n va anar a Petra per demanar l'ajut del rei Malic II (Malichus) del que esperava el suport; per?? el rei ??rab va refusar rebre'l; amb un petit grup Herodes va anar a Pelusium i de all?? a Alexandria d'eon va embarcar cap a Roma.

A Roma fou rebut amb distinci?? per Marc Antoni i Octavi que s'acabaven de reconciliar; Marc Antoni planejava una campanya contra els parts i veia en Herodes un aliat, i va obtenir un decret del senat al seu favor, que el nomenava rei de Judea, descartant als pr??nceps asmoneus. Tenia llavors 40 anys.

Va sortir r??pidament de Roma i es va dirigir directament a S??ria, desembarcant a Ptolemais, nom??s tres mesos despr??s d'haver sortit de Jerusalem. Va reunir un ex??rcit amb el que va ocupar part de Galilea, va fer aixecar el setge de Masad??, va conquerir la fortalesa de Ressa, i amb l'ajut del general rom?? Sil?? va assetjar Jerusalem.

Estava casat primerament amb Doris i el 38 aC, durant el setge, es va casar formalment amb la seva promesa Mariamne, filla de Hirc?? II de la casa dels macabeus o asmoneus.

La lluita va durar uns quants anys; els jueus de Jerusalem era fidels a Ant??gon que tenia la legitimat de la l??nia de reis asmoneus, i aquest va resistir. Quant el 37 aC Herodes va obtenir l'ajut de Sosi (Sosius) el lloctinent de Marc Antoni, amb l'ex??rcit regular rom??, va aconseguir per fi el seu objectiu per?? no sense una lluita dura amb moltes baixes. Herodes va haver de comprar als soldats romans la seva renuncia al dret de saqueig.

Aquesta lluita tant ferotge i llarga li va alienar qualsevol suport entre la poblaci??. Quan el seu poder va quedar consolidat va prendre mesures que encara el van fer m??s impopular: tots els membres del sanedr?? menys dos foren executats i molts altres que se li havien oposat arreu del pa??s van patir la mateixa sort; moltes vegades les execucions tenien per objecte apropiar-se de les riqueses dels morts amb els que feia regals a Marc Antoni per assegurar-se el seu favor. Ant??gon havia estat executat per ordre d'Antoni (i consell d'Herodes) i el c??rrec de gran sacerdot havia quedat vacant i Herodes va nomenar pel c??rrec a un desconegut sacerdot de Babil??nia de nom Ananel i aix?? va ofendre a la seva sogre Alexandra, la mare de Mariamne I, que considerava que aquesta dignitat corresponia al seu fill Arist??bul (III) de 16 anys, com a descendent mascle dels asmoneus. Alexandra va demanar el suport de la reina d'Egipte, Cle??patra, que al seu torn tenia influ??ncia amb Marc Antoni. Herodes va haver de deposar a Ananel i donar el gran sacerdoci a Arist??bul III. La popularitat d'aquest va alarmar a Herodes que el va fer assassinar secretament (va morir ofegat en uns banys) de manera que va poder rebutjar qualsevol implicaci??.

Cle??patra, amiga d'Alexandre, i que a m??s volia incorporar Judea al seu regne, va tractat d'influenciar a Marc Antoni, per?? aquest es va limitar a cridar a Herodes a Laodicea per donar compte de la seva conducta amb Arist??bul, per?? el va despatxar amb honors sense cap c??stig.

Cle??patra va visitar a Marc Antoni a l'Eufrates i a la seva tornada va passar per Judea i es va entrevistar amb Herodes que la va rebre amb la m??s alta distinci?? i sembla que va canviar els sentiments de la reina; finalment la va acompanyar fins a la frontera eg??pcia.

Quan va esclatar la guerra entre Antoni i Octavi (August) Herodes va preparar un exercit per ajudar al seu protector, per?? aquest li va ordenar dirigir l'ex??rcit contra el rei ??rab Malic, que no pagava el tribut establert a favor de Cle??patra. Aquesta guerra va durar dos anys i aix?? Herodes va evitar lluitar al costat de Marc Antoni.

El 31 aC la batalla d'??ccium va posar fi a la guerra, Herodes va quedar en situaci?? delicada, doncs encara que no havia participat a la guerra era coneguda la seva vinculaci?? amb Antoni. Per aix?? Herodes va anar a trobar a August a Rodes al que va conv??ncer de ser el seu amic i va lamentar els serveis que havia fet a Antoni. August el va confirmar com a rei de Judea i a l'any 30 aC, al anar a Egipte, va ampliar el regne amb territoris entregats a Cle??patra anteriorment, amb Gaza, Joppa, i altres ciutats, i amb Gadara i Sam??ria.

Consolidat en el poder Herodes va fer matar a l'??nic que li podria fer ombra, el vell Hirc?? II, amb l'acusaci?? de que havia estat en correspond??ncia amb el rei ??rab Malic. Amb el favor d'August i el seu poder interior el seu domini no era ara discutit.

Herodes estava molt gel??s de la seva dona Mariamne I i cada vegada que deixava el regne (com quan va anar a veure a Marc Antoni a Laodicea o a August a Rodes) deixava ordenat que en cas de que li pass??s alguna cosa, Mariamne havia de ser executada per no caure en mans dels seus enemics. Aquest fet fou conegut de Mariamne que va agafar odi al marit, ajudada per la seva mare Alexandra, mentre Cipros i Salom?? I (mare i germana d'Herodes) encara l'excitaven m??s a la gelosia. Herodes va porta a Mariamne a judici per adulteri i fou condemnada i va permetre la seva execuci??. Despr??s va entrar en xoc i va comen??ar a fer matar suposats enemics; va fer matar a Alexandra i per instigaci?? de Salom?? va fer matar al marit d'aquesta, Costobaros, junt amb altres amics i consellers.

Herodes va continuar sent amic de August i del seu conseller Agripa. L'any 25 fou escollit per assistir a Eli Gal en la seva expedici?? a Ar??bia. El 20 August va visitar Judea i va refusar escultar les queixes dels enemics d'Herodes, i encara va incrementar els seus dominis amb el districte de Paneas (ja abans li havia donat la Tracon??tida i la Iturea). A Paneas va construir un magnifica temple de marbre blanc dedicat a August.

El 17 aC va rebre a Agripa Jerusalem amb els m??s alts honors i a la primavera seg??ent li va enviar una flota per ajudar-lo en la seva expedici?? pel B??sfor cap a l'interior del Pont Eux??.

Va reconstruir Sam??ria, destru??da per Joan Hirc?? i li va donar el nom de Sebaste; una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrat??, va ser reconvertida en una magnifica ciutat amb port artificial amb el nom de Cesarea, i la va adornar amb teatres, gimn??s, i altres edificis d'estil grec, i fins i tot va construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons la costum romana. Tot aix?? va molestar als jueus i deu notable van planejar el seu assassinat al teatre; el complot fou descobert i avortat.

Herodes va augmentar llavors el nombre d'agents secrets i va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa Ant??nia al costat del temple, i la fortalesa Hirc??nia, que va esdevenir pres?? on foren tancat tots els sospitosos.

Per guanyar suport popular va fer actes de liberalitat. En ocasi?? d'una fam que va afectar a Judea i altres pa??sos (any 25), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a Egipte i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les prov??ncies ve??nes. Va baixar tamb?? els impostos.

Finalment va decidir reconstruir el temple de Jerusalem per usar-lo com a fortalesa (any 22). Les obres dels patis i interior van durar m??s de nou anys i el conjunt no fou acabat fins despr??s de la seva mort. Va adornar tamb?? amb grans edificis les ciutats de Tr??poli, Damasc, Beirut i d'altres tot i que no formaven part del seu regne.

En el seu viatge a Gr??cia per unir-se a Agripa va donar quantitats de diners a Mitilene i Quios per reparacions d'edificis p??blics. El 18 aC va passar per Gr??cia en cam?? cap a Roma i va presidir els jocs ol??mpics als que va dotar amb na quantitat de diners i fou honorat com a president perpetu.

Durant els seus anys de govern despr??s de ser confirmat per August no va tenir cap conflicte seri??s. Els bandits de la Tracon??tida van haver de ser combatuts i algun cap ??rab que els donava suport, i alguns saquejos per part de tribus ??rabs.

Els seus conflictes familiars son relatats amb detall per Flavi Josep. En el seu viatge a Roma el 18 aC va visitar a August i a la tornada a Judea aviat van comen??ar els conflictes amb els ses fills Alexandre i Arist??bul que havien agafat gran popularitat. Alexandre es va casar amb la filla del rei Arquelau de Capad??cia, i Arist??bul amb Berenice, filla de Salom?? I (germana d'Herodes). Aquest favor concedit als dos pr??nceps no fou ben vist pels seus germans, Ferores i Salom??, que van comen??ar a conspirar contra els dos pr??nceps.

Herodes va cridar a la cort al seu altre fill Ant??pater de la seva primer dona Doris i finalment el 11 aC va portar als dos pr??nceps davant August a Aquileia i els va acusar davant l'emperador de conspirar contra la vida del rei de Judea; el c??rrec era poc consistent i August va imposar la reconciliaci?? temporalment.

Per?? tres anys despr??s Herodes va creure que Alexandre havia format una conspiraci?? i el va condemnar a mort; sota tortura Alexandre va acusar a Salom?? i Ferores i tota la cort va quedar confusa, fins que Arquelau de Capad??cia va aconseguir una nova reconciliaci??.

Un tercer intent dirigit suposadament per Ant??pater va tenir m??s ??xit; l'esparta Eur??cles que era a la cort jueva, va acusar a Alexandre i Arist??bul, i Herodes, amb el consentiment d'August, va fer jutjar als seus dos fills a Beirut on foren condemnat i poc despr??s executats a Sebaste (6 aC). Aix?? va comportar dissensions familiars greus, especialment amb el seu germ?? Ferores al que va expulsar cap a la seva tetrarquia de Perea on va morir poc despr??s i la seva v??dua fou acusada d'haver-lo enverinat i les investigacions van descobrir una conspiraci?? de Ferores i Ant??pater contra Herodes; quan Ant??pater, que era a Roma, va retornar sense saber res, fou detingut i portat a judici davant Quintili Var, governador de S??ria, i condemnat a mort, si be l'execuci?? fou posposada fins obtenir el consentiment d'August.

Herodes es va posar malalt de l'estomac. En aquesta situaci?? una ??guila daurada fou posada a la porta del temple i els jueus es van revoltar contra aquest emblema idolatra. El tumult fou reprimit i els caps executats. Al seu llit de mort hauria ordenat encara, segons la tradici?? cristiana, la matan??a dels nens nascuts a Belem, perqu?? una profecia deia que all?? naixeria el messies. Finalment va arribar el perm??s per l'execuci?? d'Ant??pater i Herodes la va ordenar cinc dies abans de morir, amb uns 70 anys a Jerusalem el 12 o 13 de mar?? de l'any 4. (generalment la seva mort ??s fixa el 4 aC per?? la data ??s discutida).

El seu fill Arquelau, designat successor, li va fer un espl??ndid funeral i fou enterrat a l'Herodium, un palau fortificat constru??t pel mateix Herodes prop de Jeric?? on ha estat descobert recentment.

Les fonts del seu regnat s??n Flavi Josep i l'apologista Nicolau de Damasc, i algunes noticies disperses d'historiadors grecs i romans, especialment Estrab??.

Es va casar amb vuit dones mes: dos nebodes de noms desconeguts, Mariamne II (filla del gran sacerdot Sim??), la samaritana Malthace, la jerosolimitana Cle??patra, una dona de nom Pal??les (Pallas), Fedra (que era la mare d???una dona anomenada Roxana), i Elpis (mare d???una dona de nom Salom??)

La llegenda de la matan??a de nens per por d???un suposat messies, llegenda que es troba en altres cultures, es probablement una invenci?? posterior i es creu que no va passar realment.

Els seus fills foren:

Va designar hereu al seu fill Arquelau amb llegats a dos fills m??s, i Octavi August va repartir el regne entre aquestos tres fills:

[edita] Vegeu tamb??