Cleòpatra VII

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Cleòpatra (desambiguació)».

Bust de Cleòpatra

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran. Va nàixer l'any 69 aC (data aproximada) i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, junt amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.

[edita] Començament del regnat

Cleòpatra tenia diversos germans: Berenice IV i Cleòpatra VI com a germanes majors (ambdós van regnar en vida de son pare a qui havien expulsat del regne), una germana menor anomenada Arsinoe IV i dos germans menors amb el nom de Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV Filopàtor. L'educació de tots ells va ser purament grega, segons costum ptolemaic. Cleòpatra va ser el primer membre d'aquesta dinastia que va aprendre a parlar l'idioma egipci; però no sols coneixia aquest idioma sinó també el grec, hebreu, el sirià i l'arameu i potser també el llatí. Va aprendre així mateix literatura, música, ciències polítiques, matemàtiques, astronomia i medicina. A més tenia fama de ser una dona molt bella i de modals dolços i educats.

Als tres anys del seu regnat, el seu germà Ptolemeu aconsellat pels seus assessors Pothinus i Achillas va expulsar la seua germana del tron i la va obligar a l'exili en Síria. Des d'aquesta regió Cleòpatra va pretendre recuperar el tron, reunint un bon exèrcit per a aquest fi, però realment no va aconseguir res fins a l'arribada a Alexandria de Juli Cèsar l'any 48 aC. Un any més tard, en el 47 aC, Ptolemeu XIII va morir ofegat quan fugia d'una batalla perduda contra Juli Cèsar, i aquest va proclamar Cleòpatra reina absoluta d'Egipte i a més la va obligar a casar-se novament amb el seu altre germà menor, que tenia 12 anys i que seria Ptolemeu XIV.

Com a conseqüència de la lluita a Alexandria es va declarar un gran incendi i el resultat final va ser la pèrdua de molts i importants edificis, entre altres el famós Museu amb la seua biblioteca.

[edita] Juli Cèsar i Marc Antoni

Ja hem vist com la família reial de Cleòpatra havia desencadenat una guerra civil entre els seus membres. Juli Cèsar va arribar a Egipte com a general romà per a concloure eixa qüestió i va ser llavors quan es va donar la batalla en el mar i l'incendi d'Alexandria. Després d'assegurar Cleòpatra en el tron egipci i casar-la amb el que va ser Ptolemeu XIV (el seu germà menor), Juli Cèsar va tornar a Roma. Però Cleòpatra va decidir seguir-li, per a la qual cosa es va preocupar de deixar en el regne un govern segur. A Roma va viure com a concubina de Cèsar i allí va nàixer el seu fill (que se suposa ho era també de Juli Cèsar) al què van anomenar Ptolemeu Cesarió (futur Ptolemeu XV Cesarió). L'any 44 aC va esdevenir l'assassinat de Cèsar, projectat i executat per un grup de famílies senatorials republicanes que veien en ell l'ambició d'un futur rei, cosa que odiaven. Després de la seua mort, Cleòpatra va tornar amb el seu fill a Egipte; es diu que va manar enverinar el seu germà el rei Ptolemeu XIV i que va convertir Cesarió en co-regent.

Marc Antoni era un general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia sigut comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l'assassinat d'aquest, va perseguir els culpables, Marc Brut i Gai Cassi i a més va saber enfrontar al poble romà contra ells i va saber guanyar-se el suport i la inclinació de les gents cap a ell. Al sorgir altres dos rivals, van formar un triumvirat. Es va desencadenar d'aquesta manera una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans. Marc Antonio va cridar en la seua ajuda a la reina Cleòpatra, perquè acudira amb les seues naus a Tars (en l'actual Turquia), però la reina es va negar que Egipte entrara en una guerra civil dels romans. Marc Antoni va decidir llavors viatjar a Egipte per a parlar directament amb la sobirana i demanar-li explicacions. El resultat d'aquest viatge va ser que ambdós personatges es van enamorar i que Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Cleòpatra. Però els assumptes de Roma li cridaven i l'any 40 aC va haver de tornar a la capital de l'imperi. Allí va complir amb la promesa de casar-se amb Octàvia, germana de Cai Cèsar Octavi August, el futur primer emperador de Roma i nebot nét de Juli Cèsar. Octavi (que així se li anomenava llavors) era gran amic de Marc Antoni, encara que amb el temps i els esdeveniments, aquesta amistat es va veure truncada.

Després de la marxa de Marc Antoni a Roma, Cleòpatra va donar a llum dos xiquets bessons (Alexandre Heli i Cleòpatra Selene) i un temps després un altra (Ptolemeu Filadelf). L'any 36 aC, Marc Antoni va viatjar amb una expedició a Orient per a lluitar contra els parts. Cleòpatra es va reunir allí amb ell i allí van tindre el seu tercer fill. La campanya va tindre un gran èxit que van decidir celebrar a Alexandria on es van quedar a viure, fins que l'any 32 aC, Octavi va declarar la guerra a ambdós, va sublevar al poble romà contra la mala conducta de Marc Antoni i aquest es va divorciar oficialment d'Octàvia. Es va donar llavors la batalla d'Actium (Àccio), en el 31 aC, que va ser un desastre per a Marc Antoni i la flota de Cleòpatra. Després d'aquesta derrota i enganyat per un fals informe sobre la mort de Cleòpatra, Marc Antoni es va suïcidar deixant-se caure sobre la seua pròpia espasa.

[edita] Mort de Cleòpatra

Octavi (el futur emperador August) hi havia acusat l'any 32 aC públicament a Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d'ídols animals… posant d'aquesta manera en contra seu al senat romà i a tota la població. Es deia que la mala conducta de Marc Antoni es devia als embruixaments d'aquesta reina.

Els plans d'Octavi passaven per agafar la reina com a presonera i portar-la a Roma per a així demostrar la seua superioritat i la seua victòria, però no va ser possible perquè veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi país on havia sigut sobirana, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. Va demanar a les seues criades Ires i Charmion que li portaren una cistella amb fruites i que ficaren dins una cobra egípcia, el famós àspid, responsable de la seua mort. Abans de morir va escriure una missiva a Octavi que li comunicava el seu desig de ser soterrada junt amb Marc Antoni. Açò succeïa el 12 d'agost de l'any 30 aC.

[edita] Els fills de Cleòpatra

Després de la batalla d'Accio i tement el pitjor, Cleòpatra va voler enviar al seu fill Cesarió lluny d'Egipte cap al sud, però va ser traït pel seu professor particular, Rhodon i va ser assassinat per ordre d'Octavi.

Després de la mort de Cleòpatra, els seus altres fills van ser portats a Roma i criats per l'esposa d'Octavi. Cleòpatra Selene es va casar amb el rei Juba II de Mauritània i van tindre un fill a qui van anomenar Ptolemeu i que va heretar el regne de son pare l'any 23 aC, fins que l'emperador Calígula li va manar matar quaranta anys més tard. D'Alexandre Heli i Ptolemeu Filadelf no se sap bé el seu parador, encara que es creu que se'n van anar a viure a Mauritània amb la seua germana o van morir de malaltia.

[edita] El tema de Cleòpatra

La seua vida i la seua mort, així com els seus amors amb els dos personatges romans, Juli Cèsar i Marc Antoni, han servit d'inspiració a través dels temps a literats i cineastes. Les obres més famoses són Cleòpatra i Marc Antoni (1606), de William Shakespeare, Tot per amor (1678), de l'autor teatral anglès John Dryden i Cèsar i Cleòpatra (1901) de George Bernard Shaw. El cinema va donar la famosa pel·lícula Cleòpatra, protagonitzada per l'actriu Elizabeth Taylor. L'obra megalòmana de Mankiewicz, amb Elizabeth Taylor (Cleopatra), Richard Burton (Antoni), i Rex Harrison (Cesar), costà 44 milions de dolars d'aquella època (1963), i fou el segon film més costos mai fet (després de War and Peace, del 1968). L'elevat cost va ser degut a que Mankiewicz feu un rodatge quilomètric que després seria retallat successivament, primer per la pròpia productora, i després pels distribuïdors, i deixaria finalment el metratge reduït a 192 minuts. Un detall ens fa veure el que va fer Mankiewicz: va reconstruir el fòrum de Roma amb les mides doblades, d'altre manera no hi cabien tots els actors, extres, etc. de la escena de l'entrada de Cleòpatra a Roma! S'han realitzat pintures i escultures (Tièpol, Regnault, etc.). Els cineastes Méliès, i Cecil B. de Mille li han dedicat bones produccions. En el 2001, el museu Britànic la va dedicar una exposició i amb eixe marc va haver-hi un interessant debat sobre la seua bellesa. Sense comptar que és una protagonista bastant significativa dels personatges d'Astèrix. I a més de tot açò, hi ha una marca de cigarrets que porta el seu nom.